divendres, 5 de novembre de 2010

El CAS i Miguel Hernández

Mentre veig l'immens i verd paisatge anglés des del tren amb ruta Gatwick - Southampton, no deixe de recordar aquella actuació amb eixe lleu somriure de les persones que es creuen satisfetes.

Reconec que aquell esdeveniment fou una de les coses que m'espentà a tornar a casa per uns dies. No m'ho volia perdre i sé que a tu, amic Miquel, et feia il·lusió que estiguera present. He aprés molt de tu tant a nivell musical com a personal. Sempre t'he dit que no deixes de sorprendre'm. Aquell dia ho tornares a aconseguir.

Quan ú torna a sa casa i es retroba amb els seus, els sentiments es multipliquen. Has tingut temps de trobar a faltar tot allò que estimes, i tots aquells que saps que t'aprecien. Per això, l'homenatge del Col·lectiu Artístic de Sella a Miguel Hernández suposà una satisfacció doble. Admiració i retrobament.

Aquesta idea de l'art total és de tanta envergadura que m'impedia copsar tot allò que ocorria. Poesia, música instrumental i coral, l'art pictòric de Dani, el joc de llums tan assenyat i adaptat, la dansa expressiva, la serenor i l'experiència dels dos grans conductors de l'acte, la sala de gom a gom amb mil cares conegudes que palesaven silenci i gaudi, i al fons de tot, una sensació indescriptible d'enveja sana, de vore i sentir com els grans amics i amigues, companys i companyes, havien aconseguit fer tot allò. Enveja i admiració, torne a dir. Perquè permeteu-me la llicència, jo també forme part del CAS. Miguel Hernández, poeta oriolà que darrerament he descobert més a fons estaria orgullós de vosaltres i del vostre homenatge, perquè sou persones senzilles, poetes de la vida, de cor enorme i compromeses. Com ell, vaja.

En el moment culminant de l'actuació, vaig girar el cap a l'esquerra i em vaig fixar en un gran amic visiblement emocionat. He de confessar que m'ho va contagiar. Ell també estava agraït, com jo, que em feia el pesat repetint-vos ú per ú, que m'havieu fet un regal tan immaterial com bell.

A tots vosaltres, a tu Miguel, el meu senzill i particular reconeixement en forma de gratitud i admiració.


Els vídeos de l'actuació els podeu trobar al bloc del Col·lectiu d'Artistes de Sella

5 comentaris:

Laia ha dit...

M'alegre que t'agradara i espere que prompte pugues tornar a participar amb CAS. Gràcies per vindre!

amparo ha dit...

Agostí, qué bo tornar-te a vore per Sella!

Anònim ha dit...

Xe !!! Se me fa un nuc a la gola i tot de llegir les teves paraules. I si. Per a mi era important que estigueres present... saps per que? perque m'importa la teva opinio... perque eres una gran persona... perque t'estime Agostinet. Gracies.

Laura Ruiz ha dit...

Vaja! Una pena no haver poder anar >.<

No sabia que estigueres per terres britàniques xD

Tot guay?

Agostí Tiralí ha dit...

Xè Miquel! que m'emocione jo també! Al pròxim projecte saps que pots comptar amb mi!

Laura! Molt bé per ací. Si et sóc sincer trobe a faltar la terreta i la gent. És ací quan te n'adones i valores de veritat on vius i la teua gent. Ja m'he adaptat a tot (idioma, cultura, oratge) i he fet amistats, o siga que la vida ja se m'ha fet més fàcil... Per allà tot bé?