Un dels dies més assenyalats per a la meua cosina Esther i per a mi, era el dia del "Paje". El 4 de gener, amb la vesprada fosquejant, el "Paje" Reial eixia acompanyat per la banda de cornetes i tambors dels Biscaïns i una mula amb dues bústies per tots els carrers d'Onil anunciant l'arribada dels Reis Mags a cada 50 metres. Sempre em pareixia un tipus enigmàtic i respectable, amb eixa altivesa que li donava el cavall, el pergamí i la bonica disfressa que supose que seria de Limit Sport, empresa local.
Un any vaig estar temptat de demanar-li un autògraf. Per ser secundari no deixava de ser el nostre ídol. L'itinerari durava dos hores, però el seguíem amb devoció, fidels i fervorosos fins que tornava al Palau. Açò emprenyava el meu cosí Pepito, que tocava la corneta i pensava que el seguíem a ell. Tampoc li faltava raó, perquè el miràvem i li fèiem carasses continuament. Pobret
El "Paje" també era motiu de jocs. Em pixe de la risa recordant quan la meua cosina i jo muntàvem la historieta d'una nina (Ana la marrana) que volia lligar-se al "Paje"i crec que ho va aconseguir. La nina era bona tot l'any excepte el 4 de gener, en que feia totes les maldats i porcades que se'ls ocorrien a dos xiquets menuts. Criatures...
De petit recordava íntegrament el seu discurs i ma mare em feia recitar-lo com un pallasset a totes les seues amigues i a alguns familiars a les bodes. Senceret. Malauradament ara tan sols el recorde a trossos. Resumidament:
"Niños y niñas de Onil, después de atravesar huracanes, desiertos, lluvias, nieves y hasta asaltos de bandoleros, sus Majestades los reyes llegarán mañana a la Villa de Onil para traer juguetes y regalos. No olvidéis recibirlos con las orejas bien limpias y las caras relucientes. Un saludo de sus Majestades, Melchor, Gaspar y Baltasar!".
Del pregonet he de destacar dues coses. La primera, l'èpica. Els Reis, valents ells, s'havien guanyat tot el meu respecte després de tants entrebancs dignes de ser contats en les epopeies clàssiques. Això dels bandolers em colpia profundament i em feia imaginar una escena del far west. La neu era versemblant, perquè l'hivern a Onil és cru. La segona, la higiene requerida. Em dutxava amb intensitat, em feia mal a les genives de tant raspallar-me les dents i la colònia Nenuco em regallava per les galtes. Això de "las orejas limpias" era un ritual a banda. Agafava els bastonets i fregava amb tanta insistència que els meus timpans arribaven a perillar.
No sé des de quan es celebra aquesta tradició ni si es fa a les altres poblacions. A Alcoi per exemple és el dia de la burreta.Enguany no li he deixat la carta, ni tan sols he pogut anar a vore-lo. Supose que ho entendrà. Demaneu-li l'autògraf.
Demà parlaré dels Reis.
Un any vaig estar temptat de demanar-li un autògraf. Per ser secundari no deixava de ser el nostre ídol. L'itinerari durava dos hores, però el seguíem amb devoció, fidels i fervorosos fins que tornava al Palau. Açò emprenyava el meu cosí Pepito, que tocava la corneta i pensava que el seguíem a ell. Tampoc li faltava raó, perquè el miràvem i li fèiem carasses continuament. Pobret
El "Paje" també era motiu de jocs. Em pixe de la risa recordant quan la meua cosina i jo muntàvem la historieta d'una nina (Ana la marrana) que volia lligar-se al "Paje"i crec que ho va aconseguir. La nina era bona tot l'any excepte el 4 de gener, en que feia totes les maldats i porcades que se'ls ocorrien a dos xiquets menuts. Criatures...
De petit recordava íntegrament el seu discurs i ma mare em feia recitar-lo com un pallasset a totes les seues amigues i a alguns familiars a les bodes. Senceret. Malauradament ara tan sols el recorde a trossos. Resumidament:
"Niños y niñas de Onil, después de atravesar huracanes, desiertos, lluvias, nieves y hasta asaltos de bandoleros, sus Majestades los reyes llegarán mañana a la Villa de Onil para traer juguetes y regalos. No olvidéis recibirlos con las orejas bien limpias y las caras relucientes. Un saludo de sus Majestades, Melchor, Gaspar y Baltasar!".
Del pregonet he de destacar dues coses. La primera, l'èpica. Els Reis, valents ells, s'havien guanyat tot el meu respecte després de tants entrebancs dignes de ser contats en les epopeies clàssiques. Això dels bandolers em colpia profundament i em feia imaginar una escena del far west. La neu era versemblant, perquè l'hivern a Onil és cru. La segona, la higiene requerida. Em dutxava amb intensitat, em feia mal a les genives de tant raspallar-me les dents i la colònia Nenuco em regallava per les galtes. Això de "las orejas limpias" era un ritual a banda. Agafava els bastonets i fregava amb tanta insistència que els meus timpans arribaven a perillar.
No sé des de quan es celebra aquesta tradició ni si es fa a les altres poblacions. A Alcoi per exemple és el dia de la burreta.Enguany no li he deixat la carta, ni tan sols he pogut anar a vore-lo. Supose que ho entendrà. Demaneu-li l'autògraf.
Demà parlaré dels Reis.
4 comentaris:
Quina historieta més tendrá i,...més ben contada.
"tendra" , sense accent, que este IPad, em posa les accents on li dóna la gana.
Bon any, Agostí.
Agus, que guai!! Enguany jo he tingut un dia del paje i un dia de reis horrible, però es que ho contes d'una forma que he recordat quan jo era xicoteta i hem posava a pegar botets d'alegria quan el veia passar per davant de ma casa! jajaja que pava sóc!
Ayyy perleta! Quins records!!! Però has oblidat una coseta....el dia del paje era l´ùnic dia que "Mimoso" era bò!!! Jajajajajaja!!!! Aquest any t´he trobat mooolt a faltar perla!!! Besets cosinet!!
Publica un comentari a l'entrada