dimecres, 18 d’abril de 2012

Entrevista al Llibre de Festes.


A finals de novembre, quan l'hivern començava a fer-se cru i res presagiava l'inici de les festes, l'amiga Sandra Cañadas em va fer una proposta que em va plenar moltíssim. La comissió redactora del llibre de Festes de Moros i Cristians tenia la intenció d'introduir una secció d'entrevistes que aprofundira en proximitat, que "humanitzara" un poc més si cap la celebració i donara paraula a diferents punts de vista de diferents comparses.

Si sóc sincer, i sense falsa modèstia, no sé ben bé perquè va pensar en mi ja que sóc un fester a temps parcial i hi ha moltíssimes altres persones que es troben amb un contacte diari i li dediquen més temps. Però vaig acceptar encantadíssim. Des que vaig encetar aquest bloc personal ara fa tot just cinc anys, sempre he reservat una o dos entrades anuals per al gran esdeveniment particular que barreja festa i sentiment. Les Festes de Moros i Cristians d'Onil. Però, mai havia donat peu a aquest format perquè, entre altres coses, no sóc jo un xic massa entrevistat.

Que valga doncs aquesta entrevista (senzilla i amb poc trellat) per a acomplir la quota anual preceptiva des d'un enfocament diferent però com sempre, molt personal.


Un any més, bones Festes a tots i coneixement.




Nombre y apellidos: Agustí Pastor Francés

Apodo (si lo tiene): Agostí Tiralí

Edad: 24

Años que lleva en la fiesta: 24

Un acto: La nit de les Fogueres

Una pieza de música festera: l'Ambaixador Cristià (marxa cristiana), la Marxa del Centenari (marxa mora) i el III Centenari (pasdoble)

El mejor momento que habéis vivido en la fiesta: vaig ser capità fa 22 anys però no me'n recorde. Per altra banda, l'any que la meua família va donar una bandera a la comparsa, (farà cosa d'uns 10 anys) també va ser molt especial.



¿Que opinas de las fiestas pasadas?


La veritat és que tan sols vaig estar el dia de les Fogueres i el de la Mare de Déu, perquè estava d'Erasmus a Anglaterra. Però et puc assegurar que eixos dos dies els vaig aprofitar. També vaig viure la moguda de bandes, perquè el meu amic Carlos Ledesma em va telefonar tot just en el moment que sonava el pasdoble III Centenari. Un gran detall que va alleujar (o augmentar encara més) l'enyor per les Festes.


¿Hay algún acto que crees que se debería cambiar o retocar?


Des que vaig nàixer, he conegut les Festes com són ara, i sóc conscient de l'esforç que duen a terme l'Associació, comparses i festers per a que tot vaja avant. Així que, les Festes no sé si seran millors o pitjors, però tinc clar que són les meues. I amb elles em quede.


¿Vives las fiestas de forma tranquila o por el contrario sientes sensación de stress?


Les visc amb intensitat, ja que m'agrada vetlar per les nits, assistir a les dianes i misses filaes i apretar durant el dia. És obvi, però crec que un bon fester ha de matinar i assistir a tots els actes possibles. I és que les Festes suposen uns dies d'efervescència col·lectiva .El dia de la Fuera, si cau bé, tenim tot el dia per a estar tranquils i recuperar-nos.


Así pues, ¿eres festero de noche o de día?


Sense cap dubte, de dia. Hi ha més actes, la festa és més autèntica i participa més gent.


Y ¿todo el año o únicamente en el mes de abril?


Com no visc a Onil, em costa dir que sóc fester durant tot l'any encara que procure assistir al Mig Any, a la Volta, a la Retreta i a la Presentació de Capitans. A les reunions d'esquadra ja em costa més, per tant, no em puc encarregar de res ni tampoc queixar-me. Quan arribe a la Comparsa el dia 27 tot està de categoria.


¿Festero por tradición familiar o por voluntad propia?


Els meus pares són dels Moros Músics des de fa molts anys i jo pràcticament des que vaig nàixer.


¿Cómo son los almuerzos en tu comparsa?


Boníssims, contundents i variats encara que si sóc sincer, em fan molta cremor. Eixos dies, la panxa patix els excessos bona cosa. Però bé, no hi ha res que un omeprazol previ o un almax posterior no cure.


¿Comes con amigos o con la familia?


Dine al xiringuito de mon pare, als Gaddaffis i amb la meua esquadra Nazahim el dia de l'entrada.


¿Crees que hay alguna comida típica en fiestas? ¿Cuál crees que es?


El dia 27 no pot faltar un bon plat d'olleta per a sopar i agafar forces. Durant les Festes també solem menjar Putxero i Gaspatxos. Unes pastetes o coques de casa també senten com oli a un cresol.


En cuanto a las cenas… ¿son más relajadas?


Depén de com estigues d'enfitat. Encara que normalment a Festes apretem i mengem més del compte. Durant eixos dies hem de deixar de costat dietes i complexos.


¿Cuál es la bebida, por excelencia y en tu opinión, de las fiestas?


Les begudes de la Terra. El plis plai, la mentireta, l'herbero, la mistela. També destacaria el “ricard en llimó”. La virtut, com tot, residix en la mesura i el coneixement.


Háblanos de los trajes de fiestas o de tu escuadra…


He estat tocant en moltes Festes, i humilment m'atrevisc a dir que els tratges que ixen a Onil el dia de l'entrada són dels millors que he vist. A Onil tenim molts bons artistes, dissenyadors, confeccionistes, gent amb bon gust, festers i festeres que ben vestits dignifiquen la festa.


Particularment, la meua esquadra és Nazahim. Som una esquadra mixta amb bon ambient i ens agrada assistir a tots els actes, dianes matineres incloses. En som poquets, però molt il·lusionats perquè en 2014 serem capitans. Cada volta està més a prop.


¿Cómo ves las próximas fiestas del 2012?


Les espere amb il·lusió perquè com he dit, l'any passat no les vaig poder gaudir. Estic queferós per trobar-me als companys d'esquadra, tocar la dolçaina a alguna diana, disparar,tirar coets borratxos i olorar la pòlvora mullada. Enguany a més, eixiré tocant la trompeta amb la banda del boato de la capitania dels Estudiants, on tinc molt bons amics.


¿Crees que son participativas para todos?


Ho són. No sé quin és el percentatge exacte de festers en relació a la població, però crec que és dels pobles on més gent ix a la Festa entre festers, músics i gent als boatos.


En tu opinión, ¿qué le falta a las fiestas?


Com a músic, crec que s'hauria de prioritzar i invertir més en música. Música festera. Sé que suposa un cost addicional i que ara és moment de tindre els comptes ben quadrats, però m'agradaria vore una entrada amb bones bandes, i que la música festera i de xaranga també es puguera escoltar per la nit. Moltes comparses i xiringuitos han pres nota i ja lloguen alguna banda de nit, la qual cosa fa un ambient més autèntic i més fester al meu parer.


El gasto económico en temas festeros ¿te parece excesivo?


Comparant amb molts pobles on he tocat, la quota ordinària de les Comparses em pareix barata, la qual cosa facilita que siguen unes Festes populars sense deixar de tindre qualitat i diversió. He vist llocs, on es paguen 1000 euros anuals. Altra cosa són els costos de tratges i xiringuitos que ho encarixen prou. I si parlem d'un any de capitania, crec que la despesa se'n puja molt. Tot siga per gaudir al màxim d'eixos dies.


¿Deberíamos suprimir algo?


De vegades, pense que s'hauria de suprimir el dia 1 per la vesprada, perquè estem tots molt tristos i baldats. Però com he dit abans, són les meues Festes i m'agrada que siguen així.


Y por último, ¿Por qué tu comparsa y no otra?


Realment és una pregunta que mai m'he plantejat, perquè he sigut sempre de la mateixa. I la tradició familiar, el costum, la bona gestió de la directiva i els amics de l'esquadra fomenten que em senta ben agust als Moros Músics.


1 comentari:

Laia ha dit...

Tu vas ser capità en dos anys, rei moro???