diumenge, 21 de setembre de 2014

Trons

El futur que recerquem se'm presentava més llunyà sota la teulada, amb l'escenari sonor dels primers trons tardorencs repicant sobre els colls elevats de la serra. Pregonament, tractava de trobar-li una explicació lògica als lligams entre la idealització marmòria del passat i la melangia pel no-res que entelava les hores incertes de la migjornada. Mentrestant, alguns principis s'escolaven pels forats de la persiana. I tractant de combatre totes aquelles recances fútils i altres penyores involuntàries em preguntava:

- Que se'n farà, de tot açò que és meu?