dilluns, 30 de març de 2015

Capitans 2014

De bon matí, quan els rajos de sol ja s'escolen pels forats de la persiana i les primeres caderneres matineres comencen a xiular, resols alçar-te amb l'aparent solemnitat que exigeix el moment. Totes aquestes matinades són forçoses, i els badalls s'entremesclen sovint amb les pinzellades del maquillatge. Però, aquest sacrifici és una minúcia quan, despertant-te a poc a poc, arribes a pensar tot el que ha passat, i tot el que ens espera: som capitans, i ens queda un altre dia per gaudir-ho.

El camí ha estat ben plaent. Han passat uns quants anys des d'aquell moment prematur en què, amb la valentia semi-conscient que sol rodejar aquestes decisions, vam pensar en ser capitans de la nostra comparsa. Les successives festes anaven transcorrent, i nosaltres, que crèiem que encara quedava molt, fantasiejàvem il·lusionats, creant-nos castells, imaginant músiques i vestits, idealitzant els moments destacats que s'esdevindrien en mig d'aquells dies de màgia i germanor. Fins que un any abans, a poques hores de desfilar a la volta de capitans, tot es va accelerar d'una manera frenètica. A partir d'aquella presentació, van anar obrint-se pas uns mesos ben intensos fins conduir-nos al somni que qualsevol fester colivenc ha experimentat alguna vegada: representar la seua comparsa.

Finalment, aquells quatre dies van transcórrer com havíem previst i desitjat: entre nervis d'última hora, presses i carreres, compassos de 2/4, trons de pólvora i bon oratge. Però sobretot, allò que més ens va arribar al moll de l'ós és haver-nos sentit envoltats en tot moment. Durant totes aquelles hores vam ser objecte constant de nombroses mostres d'afecte i reconeixement que han deixat un gran solatge en tots nosaltres, enfortint encara més la nostra amistat.

I quan a la fi tot resta en pau, i per l'atmosfera colivenca ja no sura cap pasdoble fester, i ni tan sols cap reminiscència de pólvora, recapitulem el balanç d'uns quatre dies que han durat més d'un any. Aleshores, amb tots aquestos records festers, només ens queda abocar-nos als moments de festa compartida, a la memòria llagrimosa, a la tendresa de pell de gallina, a l'acoloriment d'aquelles hores o a la fixació de qualsevol insignificant detall que sortosament va transcórrer durant l'exaltació col·lectiva d'aquells dies d'abril.

Als nostres familiars, amics, directiva, comparsistes, músics, professionals de la festa i tots aquells que ens vau ajudar a fer-ho possible, gràcies de tot cor. Gràcies per totes les vostres paraules i consells; per la vostra paciència infinita i pel vostre suport imprescindible.