dilluns, 15 de maig del 2023

Fantasmes

No sé qui va abandonar a qui, si la política a mi o si va ser a l’inrevés. El cas és que durant els darrers 7 o 8 anys he anat desempallegant-me’n silenciosament, com qui no vol la cosa, testimoniant, sense queixar-me, actituds, vicis, pràctiques administratives i discursos que no han servit més que per consolidar el meu escepticisme envers tot eixe món infecte. La meua vanitat és tan fràgil que fins i tot no he gosat donar-me importància ni a les xarxes ni a les taules, amb crítiques reiterades, a la recerca de la meua independència o satisfacció de l’ego propi. Puc afirmar sense por, que de tot allò en què creia i defensava amb vehemència només en resten tres o quatre idees bàsiques –faves comptades– que no han estat substituïdes sinó per la incredulitat, la comoditat o simplement la inòpia.

A pesar de tot, d’aquell món de colorets i maximalismes que hi vaig viure en els primers anys de joventut no me’n penedisc en absolut, perquè vaig bastir un corpus d’aprenentatge, d’experiències, d’afectes i d’amistats –sobretot algunes amistats– que encara conserve amb una melangia ben acusada. Serà que estic fent-me major. Serà que almenys hi vivíem un poc més tranquils i feliços.

A més de la demoscòpia, la Llei d’Hont o el seguiment frenètic de les nits electorals, un dels vicis que encara conserve i practique amb deler és consultar les llistes municipals acabades d’eixir del forn. Fullejar el BOP d’Alacant és un exercici curiós alhora que sorprenent pel que t’hi trobes. Des de professionals de la política, gent amb l’únic mèrit del carnet, anguiletes de la res pública, mediocres sense solució, llepaculs sense escrúpols o persones més roïnes que la tinya; fins a personalitats cultes i interessants, individus amb gestió contrastada en l’àmbit privat, gent que mai havies catalogat, o d’altres amb un vertader sentit de vocació pel veïnat.

Mai havia donat massa importància, però enguany, desconfiat de mena com soc, he detectat llistes –sobretot a pobles molt menuts– sospitoses de ser ‘fantasma’, és a dir, encapçalades o conformades íntegrament per gent sense cap vinculació al municipi on seran objecte de sufragi passiu. PP, PSOE, Compromís, Vox, etc. a la recerca d’un grapat de vots de quatre despistats o dogmàtics de partit, a fi que computen per a la Diputació o per a futures subvencions. Independentment d’aquesta estratègia, absolutament criticable i gens regeneradora, això de presentar paracaigudistes o «cuneros» que no han xafat un poble en sa vida em sembla fora de tota lògica o sentit comú. Fins i tot hi ha dels que obtenen representació o arriben a ser alcaldes!

A mi em direu el que voldreu, i segurament hi haja algun argument que em puga fer replantejar-m’ho, però em costa molt justificar este tipus de pràctiques que redunden en una pobra percepció de la política, en la consolidació d’una partitocràcia en la qual, tant els que estaven, com els que estan, com els que entren, tenen al partit –vull pensar que amb excepcions– com el centre i fi últim de seua activitat política.

I de les llistes obertes quan en parlem?