Ja sóc aquí!

En no poques ocasions he reproduït el vídeo solemne, alhora que abrandat, de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya a l'exili i a casa pròpia fins 1980. Certament és ben emotiu. Com va dir Josep Tarradellas quan va tornar a casa en 1977, ja sóc aquí!. I ho dic perquè després de molts dies pensant-ho i superant la gossera crònica que sempre m'ha afectat, he creat un blog propi, ara que això comença a posar-se de moda i que jo estic necessitat d'una expansió personal profunda i seriosa.

Diverses xarrades amb grans amics com Norberto o Mauri sobre açò dels blogs, la visita diaria al blog d'Enric Morera o d'alguns forers de Valencianisme.com, han fet que finalment em decidisca a exposar ací tots els temes que em vinguen al cap. No voldria enfocar el blog a un tema en concret. M'interessen tantes coses -tantes banalitats- en este món que triar-ne una sola per a escriure seria trair l'heterogeneïtat que m'autoimpose. 

Principalment, no he vingut a fer un blog amb cap voluntat pedagògica. No em considere una persona sabuda ni molt menys, però sí que estic predisposat a aprendre a tothora. Per tant, tot açò que llance hui a l'aire està orientat no sols per a bromejar o per a que em deixeu comentaris de suport o frikis, sinó per a que vosaltres, sabuts en moltes arts i matèries em rebatiu allò que puga exposar. Perquè crec que opinar per opinar, parlar escoltant-se i refusar qualsevol altra veritat són les costums més arriscades i inútils de la condició humana.

Així que malgrat que no escriuré tots els dies, espere que açò tinga una llarga continuïtat i que vosaltres companys, amics, familiars, coneguts, desconeguts, em visiteu i comenteu, amb trellat i sobretot amb el major respecte possible.