No seria sincer si no diguera que, aquesta pseudofilosofia, la de la recerca de la virtut en el dubte constant, conté un lleu pòsit literari. Perquè a fi de comptes determinades lectures, vulguem o no, acabem determinant indefectiblement la nostra cosmovisió.
dimecres, 25 d’abril del 2007
Lladres que entreu per Almansa...
Valencians, hui estem d´aniversari...No obstant, no és una festivitat alegre que diguem. El 25 d´abril de 1707 serà recordat sempre per molts valencians com el dia més negre de la nostra història com a poble i reivindicat com el dia nacional del País Valencià
Han passat 300 anys, molts anys... però ens enganyaríem si no diguerem que som els hereus directes d´aquella batalla i les posteriors conseqüències, que encara perduren per a desgràcia dels valencians patriotes, amb la actitut a que ens tenen acostumats uns altres hereus...els botiflers del segle XXI que després de 300 anys seguixen "ofrenant glòries a Espanya", advocant per la Nació centralista que els valencians hem patit durant aquestes 3 centúries.
Així, la Batalla d´Almansa perduda pels partidaris de Carles d´Àustria, va provocar una vergonyosa venjança de Felip V d´Anjou arreu del País Valencià, saquejant i cremant ciutats senceres, sometent als partidaris de l´Arxiduc Carles d´Àustria (els maulets), suprimint les nostres institucions d´autogovern, els nostres Furs, imposant la cultura, la llengua, la identitat i les costums castellanes en detriment de les nostres "por justo derecho de conquista" amb el famós Decret de Nova Planta. En definitiva, 3 segles d´ocupació en que totes aquestes barbaritats van seguir fent-se i que també hui continuen.
De tota manera, i malgrat que molta gent recorda aquella data com una cosa anecdòtica o que inclús ni sap el que és, resulta lloable que després de 300 anys hàguem resistit a totes aquestes imposicions, i que nosaltres, els maulets del segle XXI continuem reivindicant la plena sobirania del País Valencià, el manteniment de la nostra identitat i la potenciació de la nostra cultura i llengua, la qual, després d´uns insuficients intents per tornar-la al lloc que li correspon, continua sent una llengua de segona, d´anar per casa i fins i tot encara mal vista per molta gent que sols veu en ella un escull, i no una de les coses més importants del patrimoni cultural valencià, que cal que tots nosaltres estimem, conservem i defensem.
Prova de tot açò, són les nombroses concentracions, concerts, xarrades que es produiran aquestos dies per tot el País Valencià i inclús també en la mateixa Almansa. Sobretot, la concentració més important es produirà pels carrers de València el dia 5 de Maig on hi haurà una manifestació (Ja n´hi ha prou) i el posterior concert de molts grups i cantants valencians. Pense assistir. També anit, molta gent va pujar a les muntanyes per encendre una llum durant 5 minuts a mitjanit per a recordar i conmemorar aquell fatídic dia. Iniciatives molt boniques que demostren el que he dit: que el poble valencià encara continua viu i combatiu.
I és que com diu el senzill però conegut i veritable refrany: "quan el mal ve d´Almansa, a tots alcança"
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!
Salut i País. Agostí