Exàmens

Amb l'espera lenta, l'ajornament habitual per a demà i la sensació de no haver fet un brot, arriben ja els exàmens de juny. Com a febrer i setembre -perquè l'any passat ja vaig anar a setembre- ens capfiquem de ple en uns dies de desordre, de sacrificar els plaers i d'abocar coneixements efímers que no em motiven en absolut. La vocació és un oxímoron jurídic indeterminat. Hi ha d'ell, com el meu amic Alfonso, que comença a estudiar per a juny el dia després d'acabar en febrer. Com el cas em sembla admirable i exemplificatiu, sempre m'autoimpose la rutina de passar els apunts a nét i fer les pràctiques a casa, com a símptoma d'aplicació. Assumint el fet de que sóc un tarambana sense remei, mai he mantingut l'hàbit més de dos dies.

El trimestre s'ha esfumat i els muntons de fulls doblegats amb tinta correguda i poc adreçada m'esperen. No em pose nerviós. Hi ha un xicotet ordre en mig del caos. Una xarxa de seguretat. Mai aprendré però. Ho parlàvem Norberto i jo un dia. Per molt que ens ho proposem sempre acabem d'estudiar amb en el temps apegat al cul, i a la tanda d'exàmens següents tornem a fer el mateix. Èpics són els repassos de la nit d'abans fins les 4 del matí, en l'autobús del matí, o durant els 10 segons abans de què t'amollen l'examen a la taula. L'amenaça contrarellotge és productiva i facilita la concentració, i els aprovats consegüents avalen el risc. Com que no estic en la possessió de cap capacitat intel·lectual desmesurada, confessaré que aprovar un examen a l'autobús és un pur objecte de l'atzar. Com que la pressa condix i els conceptes estan frescs, qualsevol pregunta relacionada es pot defensar amb quatre idees bàsiques adobades amb una bona dosi de retòrica barroca, reiterativa i innecessària. La solemnitat i els formalismes fan ballar a la classe jurista.

Amb tot, no recomane aquest exercici de malabars perquè, com tot en esta vida sempre acaba caient alguna bola. L'any passat, essent el meu primer any universitari i confiat en les meues possibilitats cabalístiques, em vaig tocar la rata sense contemplacions. I em van ensabonar. Juliol i setembre van ser els escenaris de quatre nous exàmens, estudiats a contracor en detriment de festes, temptatives de flirteig i visites a Onil.

De tota manera, cal reconéixer que, a pesar d'esdevindre en un context aclaparador, el període d'exàmens compta amb memòries gracioses i tenses dignes de ser escrites en aquest blog destarifat. Els confortadors insults a la pobra família del mestre, l'alliberament escatològic i hedonista que seguix a tota prova o aquelles frases que, d'altra banda, pareixen solucionar provisionalment el problema i injectar-nos una mica de consol. Quan s'entrega el darrer examen, s'engolix la primera cervesa i es dorm la primera migjornada, hom pensa que tot ha pagat la pena.

De vegades, malgrat els aprovats i totes aquestes experiències, crec que els meus pares no mereixen perdre tants diners.