dilluns, 10 de setembre de 2007

Existeix l´amor?

De vegades, quan em dessonille a mitjan nit o durant el trajecte diari amb l'autobús cap a la universitat, em faig aquest tipus de preguntes, intentant esbrinar alguna resposta mínimament autocomplaent. Certament, com que sóc un desqueferat sense remei, compte amb massa temps per a barrinar aquest tipus de qüestions diguem-ne metafísiques, originades sobre tot pel fet de la mancança, el desconeixement absolut i una desesperança gens excessiva. L'escepticisme, pel que fa als afers amorosos -que no carnals-, és llarg i quasi total, condemnant-me a l'abstinència i a només veure les dones des del punt de vista de l'amistat, la simpatia o l'instint atàvic de mascle. Que ningú s'ofenga per aquesta claredat primària i contradictòria: com a resultat de la meua simplesa m'agraden les dones boniques i esparpellades. A tenor de les convencions amoroses habituals, m'embafen tota classe d'artificis i cursileries d'infaust record.

Enamoradís de menut, i fins ben entrada l'adolescència, em trobe en un estat constant d'apatia amorosa que, imagine, ve en gran part determinat per la incapacitat manifesta de ser objecte d'amor, desig o curiositat. Fa anys, quan jo establia eixa classe de sinergies unilaterals generalment no correspostes, vivia en una bambolla d'inutilitat dolça, creient en tota mena d'esperances remotes i exercint de pesat amb moltes dones efímeres, en una temptativa de poligàmia. No cal dir que tot allò van ser intents frustrats, malgrat el romanticisme militant, l'encoratjament per a covards que donava l'aparició dels missatges i les noves xarxes socials o l'excés de confiança.

Davant aquesta sequera, certa tendresa en les paraules i el nul èxit per a les dones, no són poques les veus -entre elles la de ma mare- que qüestionen la meua condició sexual, inquirint-me si és que sóc gai. Eres maruselo? La meua tolerància cap a l'homosexualitat és absolutíssima, i les amistats del gremi molt estimades, però no és el cas. Ni de lluny. El pobre conreu del sexe femení ve motivat, exclusivament per la meua falta de picardia, per la vergonya que cria ronya i l'avorriment del perfeccionista. Amb tot, el desig hi roman ben ferm, sense escletxes ni dubtes transcendentals.

Segons els cànons morals relatius al nucli familiar com a exemple de desenvolupament natural, albire una maduresa solitària, capritxosa i egoista. De desordre, excessos i balafiaments. I generalment ho celebre, atesa la meua incapacitat de suportar a gran quantitat de persones i els meus afanys ascetes de solitud sense compromís.

Totes les parelles passegen abraçades pel passeig marítim. D'altres s'acomiaden efusivament a les terminals dels aeroports. Alguns ploren l'absència, i altres el desengany. I de sobte, sense voler, pense que pot ser arribarà el dia en què tot aquest argumentari inflexible es diluirà, per lògica natural, com un sucret molt dolç. 

24 comentaris:

Luis Coloma ha dit...

Esta molt xulo el articul del amor, tens tota la rao del mon en tot jejeje.

Després ve la mare, amb la dixosa pregunteta..."Agostí, eres gay (ella sempre diu mariquita)? És que com tens 20 anys i no festeges en cap xicona...a lo millor..." A vore mama, no mesclem xurres amb merines. sóc el més hetero d´este món i no el fet de ser un "maxuxorro" significa que siga homosexual.

Esta part es la mijor xD jejeje:o)

PD.Per sort jo tink l´amor de la mewa xikona jej :)

Inga dw Agus cuidat.

Ximo diria: Muy Bien Agus!!!(veu d ximo)

LoReNeTa ha dit...

Hola loco enamorado!

Jo soc una de les que voras al bar dins duns 10 anys...

Jo crec en l'amor com una necesitat d'aferrarte a algo que no pots proporcionar-te tu mateixa... m'explique... es facil tindre un abraç d'un amic... es facil liarte en un@ xik@ una nit i llevar-te el calentó! eixes coses ens agraden, ens fan sentir be, pero l'ostia seria si ho pogueres juntar... ser amic i damunt poder tirartelo!

Aixo proporciona una doble satisfacció!

per aixo busquem el q anomenem "amor" q no es mes q la suma de bones sensacions (escases hui en dia i en els temps q corren) que no ens donen en diners

res mes q dir... per el moment... una forta abraçada xiki!!!

Mauro ha dit...

Allò que més por fa es perdre l´amistat, o la sensació de que no pot anar a més.
Personalment pense que es millor gaudir dels moments en la gent que t´envolta, perque descobriràs moltes coses noves de tots ells, la resta, el temps ho dirà.

Jo m´he trobat en molta gent que m´ha fet mal fins al límit de desconfiar de tot allò que es menetge. Això fa possible que ara tracte a alguna gent como no es mereix per culpa del passat, i no es bó.

De totes formes, sempre s´apren alguna cosa nova d' una relació, d´amistat o no, i t´obri una porta nova cap a una altra que possiblement no haguera arribat mai de no ser per els errors anteriors.

Anònim ha dit...

ay agus agus.. que duro es l amor jajaja, yo crec que tambe anire al bar dasi uns cuants anyets.. jajaja xk el panorama k tnim.. malo0o0o0o. en fin.. tu ho has dit, tot arriba :) xo la spera es fa llarga juas juassss k si s fa llarga.. pa k parlar jajajaj i aixo k magradat moltttt molt i tb com escrius ;) inga ya xarrem, adeu . (amunt ximo coloma!! jajajajaj)

-InMeH-

Sole ha dit...

Jo m'apunte a anar al bar als 40, tenint o no parella! Jo també vull formar part de la cultura de la cervesseta! Així que no sigau Parello-racistes, i deixeu que la gent que té parella puga participar en la vida social del bar i sentir-se soltero/a encara que siga una vegada per setmana!jajaj!!

Besos!

Anònim ha dit...

Dentro de 20 años nos vemos en el bar!!! pero una duda: en cual?jajaja.
Muy buen artículo, se ve que estás inspirado.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Leti ha dit...

Que fem del caldo??


a la amsteleria, que nos servimos del barril xDDD

Anònim ha dit...

AGUUSTINEET!! molt bon cometariet jeje...m'agradat molt...es veu la teua inspiracio i l'enyorament per eixa sensacio que anomenem "amor"..sols dir-te que jo estic igual que tu...i per a que correr tant??(jo pense aixi..encara que tambe ho enyore)Tan sols tens 20 anys... amb tota una vida per davant!! Per a tot hi ha temps,ara a viure com un rei
i si ix l'oportunitat de l'amor,no hi ha que dirli que no!!ara...a disfrutar tot el que tenim a tope amb tots els caxorros i caxorres que tenim com amics...que son ells els que sempre estan ahi XD, i que sempre,encara que penses que no,estem enamorats d'alguna manera o d'altra!!!
*El tiempo es demasiado lento para aquellos que esperan,demasiado rapido para aquellos que temen,demasiado largo para aquellos que sufren,demasiado corto para aquellos que celebran..pero para aquellos que aman,el tiempo es eterno* ...aixi que ja ho saps...
A viureee i espere que ens
troben igualment al bar per a celebrar amb unes quantes birreees eh Agus??? jeje normaaal!! vinga molt bessets de la teua amiga Rosi!!!

Anònim ha dit...

Si amic, l'amor exacte és casi imposible, pots tindre molts a la volta o ninguno, qualsevol dels 2 casos es roïn. El ideal es un amor amistos. Exemple: - vinga, anem a follar; i follem, pero som amics, sense agobios vale? bon rollo, plaer 100%, aixó si, seguritat també al 100% (pildora, condó, antenetes...) y que no falte una bona mama, que a tots ens agrada.

Bo agustí tirori tirori, en breus paraules, més follar i menos complicarse la vida, que el mayor plaer de la vida es tindré tacte del bo. Chau.

Pd: i no entrenes tant al gym, q ja estàs massa quadrat tio, que les chicones ja te tenen catat eee?.

Antoine ha dit...

No et sembla que és questió d'actitud? Primer ens hem d'estimar a nosaltres per poder estimar.

Bon monòleg! Li poses una punteta més d'humor i li'l vens a Buenafuente (en el Club de la Comedia no accepten en valencià).

Ens enrecordem d'escriure coses quan estem enamorats per descriure-lo, la sensació, pero aixó totes les cançons... Però oblidem tota eixa época què estem sense amor. Potser demà trobes l'amor de la teua vida, ho dic per què sempre ocorreix en els moments menys esperats!
El què sí està clar és que mentre estem a soles pensem en tindre parella, i sovint passa que quan la tenim pensem en com seria no tindre-la, i tornem al mateix punt, pa això no la tingues!

Pasqui ha dit...

Agustí, quan menys t´ho esperes...

Jo ja m´havia tornat agnòstic i de cop i de sobte... canvi radical :-D!

Ànim i no t´afones, continua "lluitant" que tot arribarà quan menys t´ho esperes...

Argentina Bata Blanca ha dit...

Ehteee

Agosti Tirorí, sensishamente me encantó. Se nota que a menudo platicás. Como bien sabés, en mi pais, se ensenya oratoria, a mi pareser una ecselente asignatura. Simplemente desirte, que asher, cuando vinihte a hacerte el blusón, noté algo, una vibrasión interior que me hiso pensar, que valés muchísimo. El amor sha shegará, no tengás prisa, que las prisas , como bien sabés, no son buenas. Uuy, me hiso tanta grasia tu nombre, que no sabía como se desia. Agostí Tiráli?...
Me encantaste

mireia ha dit...

eiiii!
si bno em recordes lo del coment se m'oblida!
jajaja
tens moolta rao en algunes coses!!
la veritat es q estas currante molt aço i fa ganas de llegir!
esta molt divertit
jejeje

crec ke mes d uno estarem al bar tb!xD
jajaja


beseets!

MAwe ha dit...

Ey gostinet¡¡ jejee k esta molt xulo aso..jo no sabia k tu eres ASI el TIo Inspirao¡¡ jeje k ma enkantat la teua forma de reflektir k lamor es una kosa de kadasku¡¡ jejeje eMENKANTa¡¡ esta molt be¡¡ i espere k seguixkes fent kosetes dakestes¡¡¡¡ vinga torro molts petons¡¡
(Klarinet en la VIla¡¡¡XD)

PaRaDÿSsO ha dit...

Yeee Agostí!! anem a fer el segon comentari, a vore si no es borra xDD mira un consell, ara que estàs solter aprofitau, que als 25 anys tindràs una novia, que estarà chota segur.. xDD ja teu vaig dir en l'horta de popi. si et servix de consol, estic igual que tu, en busca i captura, però res! ademes et queden 5 anys de disfrute i burrets! a vore quan quedem en una horta o algo aixina eh? cuidaaat i beseeetsss

Pasqual ha dit...

Xicon, m'ha encantat el teu post.xe quina merda de comentari

vilereta ha dit...

que dificil es açó... i que simple al mateix temps. I es que tots volem algu que ens satisfaça l'animeta amorosa. No es troba, es sent. De moment el millor que pots fer es viure el "carpe diem! i disfrutar dels altres tipus d'amor que tens.
a quin hora juga el numancia-gijon? ;)

NaNDo ha dit...

Hola Agostí, be, es la primera vegada que escric al teu blog. Només dir-te que l'amor ve sense avisar, quan menys l'esperes i quan menys el recerques. Tot arrivará. Ara viu el moment sense pegar-li voltes i veuràs com algún dia l'amor et fa "Toc toc".

Sort

Vicent ha dit...

Maxo Agostinet com teu curres tio està...Pf tremendo, mai havia llegit res així, i damunt t'imagine a tu contant-mos-ho a mi i a Eusebi i a eixa gent en la banda tio i el somriure el tinc assegurat xD. Ara seguiré llegint-ne més. Boníssim. Bueno Agus ja mos vorem pel conservatori. Agur, Salut i força al canut

Eusebi ha dit...

Vaja èxit que has tingut en este article tio!
Està molt ben descrit, i escit, clar, com sempre en el teu blog!

"a hablar al bar!"
"al bar aznar a tomarse un martini"

Anònim ha dit...

Yo vaig viurer lo que diu Agus, estaem en junts de festa... va ser una situacio super comica... pero tio no te tingues mala sanc... que no val la pena... tot vindra soles...

Xcert, el maromo eixe no se va fer la tia...

La proxima volta ens bevem els tickets mosatros...

Vinga saludos i pronte mos vorem

Bloc Jove Calp ha dit...

El Bloc Jove de Calp estrenem web, visita'ns:

www.blocjovecalp.tk

http://blocjovecalp.tripod.com

Agostí Tiralí ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots aquells que o per iniciativa pròpia o per insistència caldosa meua heu escrit un comentari. No m´esperava tant ressó per a este escrit. Ja veus 23 comentaris! Si és que les coses morboses i propenses al marujeo ens agraden a tots...

Gràcies i Salut

AGOSTÍ TIRALÍ