Tornar a començar...

...Abans de tot, volia agrair unes paraules que un amic m´ha dedicat al seu Blog fent referència a aquell post sobre l´amor que vaig escriure i que m´han fet pensar i alhora tenir un motiu d´alegria, comfort a més d´una sensació de recolzament. Ell és Pere ( http://totopemi.blogspot.com ), com jo, ell és un Fliscorno mutant, eixa espècie reduïda que existeix a les bandes, que pot presumir alhora de gaudir del caràcter brillant i senyorial de la trompeta,i al mateix temps posseir eixa tendresa i misteri que conferix el dolç so del fiscorn. També anunciar-te a tu i als que lligen açò que em pense que ja sóc ex-dolçainer (per gaudir millor del nostre instrument) i al mateix temps sóc un futur i hipotètic tabaleter. Ja vorem...

...Com tots sabreu, ahir dilluns vam començar de nou la universitat, eixe gran lloc que cadascú interpreta d´una manera. L´any passat em vaig fer una classificació:

Una primera categoria són aquells estudien com a cosacos, tenen poca vida social i acaben formant part del mobiliari de la biblioteca (però arrasen). Altres, inexplicablement malgrat ser persones festeres, faeneres i sociables a més no poder imiten als de la primera categoria quant a resultats. També existeixen eixos que no peguen un brot, els va la marxa, però en el temps apegadet al cul i amb molts patiments finals, aconseguixen complir i aprovar. I per fi, existeixen tots eixos bohemios o hare krisnas que tenen la pretensió de canviar el món fumant caspèlos en la gespa i fent-se cerveses a mansalva, tenint conversacions transcendentals sense entrar a classe (naturalment no aproven). Però xè, ben respectable és. La universitat no seria el mateix sense aquestos entranyables companys...Tot forma part de l´ambient universitari. Algú forma part d´altra categoria?

Sí ho reconec, m´he vist temptat per aquesta última categoria. Anar a passar el dia i fer el gos és una activitat molt atractiva. Però molts que em coneixen diuen que sóc un agarrat. No collons, no sóc un agarrat, simplement a mi em fa regomell tirar els diners que altres guanyen fent faena, al fem. I encara anant a classe, tinc la sensació de que estem tirant-los... I per cert, hui he rebut la bona notícia de que els divendres del segon quadrimestre no tindré classe... Quina temptació més bona i alhora perillosa, la d´eixir tots els dijousos pel barrio!

Hui ho comentàvem...estem a tercer, i ens dóna la sensació de què no sabem molt més de quan vam entrar. Sempre que ens pregunten alguna cosa, a mi m´agarra algo! Tant burrot sóc? M´han servit d´alguna cosa aquestos anys? Tinc l´esperança de que la vertadera universitat arribe una volta acabada la carrera, quan la necessitat d´actuar aparega, aquesta siga la que ens faça aprendre i al mateix temps ens conferisca l´experiència necessària...

I què voleu que vos diga? Tenia ganes de tornar a la rutina.I és que es dóna la paradoxa de que quan no estem en ella la trobem a faltar, i quan duem un temps seguint-la l´odiem...Puta rutina! Fins i tot tinc ganes de posar-me ja a treballar i a viure amb agobios. Ja sé, el dia d´abans d´un exàmen a les 4 del matí em penediré d´aquestes paraules. Però no sols és això, també et retrobes amb eixes bellíssimes persones que has conegut a la universitat, els esmorçarets, les xarraetes, cursets, conferències, politiqueo... "mos agrà tot lo bo!"

Sobretot trobava a faltar el conservatori, la rondalla, la banda. Després d´un estiu de xarangueo,(que molt ben pagat per cert) ja tenia ganes de canviar el xip i tornar a ser un finolis, a picar blanet, a tocar pianet i dolcet que és com més disfrute, encara que alguns pensen el contrari i m´enquadren en el bloc de la burrera...

Malgrat això, comence el curs frustrat. Sí. Tinc la sensació de no haver aprofitat aquestos tres mesos sense quasi obligacions. Quan acabes el curs i amb la sort de tenir-lo net, et venen a la ment molts plans i molta il.lusió per realitzar-los. Quan acaben les vacances i no has fet tot allò que voldries senta mal. Ara ja no ho puc fer. No obstant ací també hi ha una paradoxa que m´ocorre prou a sovint. Quant més temps tinc, menys l´aprofite, i quan en tinc poquet faig el possible per aprofitar-me´n. I açò també es pot aplicar als estudis, supose que per la mala organització. Tots els anys em propose: "enguany m´organitzaré millor", res no hi ha manera. Ja em va dir un psicòleg a primària que això era innat en la meua personalitat. Però xè com dic tots els anys, enguany em compromet públicament ací davant de tots a canviar!

Au Caxorros! Espere que comenceu bé el curs, que vos poseu tots els dies una horeta a estudiar, i que no feu massa els pendons...

Salut i Universitat!