Enguany, l´any vinent...

...És un tòpic i un costum veure la blogosfera aquestos dies carregada de resums, anècdotes, penes alegries que han esdevingut al 2007, així com desitjos, esperances, propòsits i il.lusions que en molts casos, com ja sabreu, cauen pel seu propi pes a la setmana d´haver començat un nou any.

No vaig a fer ara lloances del 2007, tampoc vaig a dimonitzar-lo. Ha sigut un any normal, amb certes alegries, amb certes desil.lusions... Sobretot sempre em dóna la sensació de que quan finalitza un any, s´ha desaprofitat massa el temps. Sempre ens marquem ( i no és menester que siga el primer dia de l´any) uns plans que malgrat tenir unes ganes enormes per realitzar-los es queden en paper mullat. També podríem parlar de les inquietuts personals a les quals no dediquem massa esforç ni temps. Si fem una ullada general a tot aquest any (encara 2007), m´agarra un penediment de notar com passa un altre any, i o bé per gossera o per falta de temps no hem fet tot allò que ens agradaria, i que per supost continua en peu, per a vore si arriben nous temps més voluntariosos i amb major compromís de la meua persona.

Viatges i excursions (i no quedar-me en casa fent el gos), projectes molt atractius, festes (assistir a la major quantitat d´esdeveniments festius possibles), música (més dedicació i estima), cultura (aprofundir en la nostra), estudis (major planificació), politiqueo (2007, 300 anys després d´aquella trista data per al poble valencià, ha sigut una altra oportunitat perduda, així com la consecució d´ uns resultats decebedors i desil.lusionants per al valencianisme però alhora motivadors a més de major experiència cap al futur més inmediat...). Com tot no s´acomplirà, en que la meitat de coses es facen, ja estaré content. Si és que hem "de pixar amunt"

També he conegut noves i bellíssimes persones que conformen la meua reduïda però alhora sentida llista d´amics. I d´amors..."no comment"...tinc l´esperança de que aquesta sequera (i fent un símil de l´oratge variable que patim a les nostres terres) acabe convertint-se en una pluja torrencial d´estima (que també en necessite).

Per últim, ha sigut a l´any 2007 on he conegut açò dels "blogs". Em pareix una eïna fonamental per a donar a conéixer els teus pensaments així com sentiments. Malgrat ser una feina a voltes pesada i difícil de portar, resulta gratificant vore com la gent respon entrant a llegir el que tu has escrit, que et diguen que els ha agradat, que els ha fet gràcia, o fins i tot i una cosa important i alegre per a mi: trobar-te amb algún comentari per curt que siga. Gràcies a tots per fer que aquest aquest humil i apassionant projecte del "Racó d´Agostinet" siga un motiu de satisfacció.

Bon any companys!...i coneixement amb el "alpiste" (la beguda) eixa nit tant festiva...

Salut i 2008