La declaració Valencianista de 1918

Passejant per valencianisme.com, he trobat aquesta joia que he cregut adient publicar-la (si no hi ha cap problema clar...) . Enguany s´acomplixen 90 anys de la Declaració Valencianista de 1918. Va ser feta en un context bèlic que va suposar una notable modificació de les fronteres europees, sorgiment de moviments nacionalistes així com un cert reconeixement dels drets d´autodeterminació, a més de la greu situació econòmica creada per la guerra, tensions per una gran conflictivitat social, descontent militar i inestabilitat política en la crisi dels últims anys de la Restauració Monàrquica a l´Estat espanyol. Així, aquest reduït grup de valencianistes començaven a pensar que la consecució d´un Estat propi era abastable, i van decidir mamprendre un projecte que treia el cap després de tants anys en blanc, amb la ja coneguda homogeinització nacional, institucional, cultural i lingüística patida pel poble valencià des de 1707.

A alguns els pareixeran unes reivindicacions massa toves. Fins i tot des de certs sectors d´ortodòxia i dogmatisme, aquesta declaració els podrà connotar la parauleta/comodí. No vaig a entrar a jutjar-ho. El que sí que és ben cert és que suposa un destacat punt de partida del valencianisme polític de preguerra( que anteriorment sols havia esdevingut cultural), i que arribaria a gaudir de cert protagonisme abans de la Guerra Civil Espanyola. Valencianisme truncat per la posterior dictadura franquista, que molta gent desconeix (desconec) i oblida, però sense el qual provablement hui no parlaríem de moltes coses. Ací vos deixe la declaració:

Declaració valencianista de 1918

1. El Poble valencià, integrat per els habitants de les tres províncies actuals constituïx una forta personalitat social caracteritzada per la possessió d´una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat d´història i de condicions econòmiques.

2. Esta personalitat, per el fet de la seua existència i per la voluntat dels seus components, té dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Esta és la fonamental reivindicació valencianista.

3. Reconeixem la compatibilitat de l´Estat Valencià i la seua convivència amb les demés regions i nacionalitats ibèriques dins d´una Federació Espanyola o Ibèrica, establint clarament la distinció d´atribucions de l´Estat Valencià i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l´Estat Valencià deuran ser exercides amb plena sobirania, sense cap intromissió extranya.

4. Sense prejutjar definitivament la divisió de estes funcions acceptem per el moment, la formulada en la Assemblea de Parlamentaris de octubre de 1917.

5. Existint en València, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per a els dos idiomes.

6. Conseqüents amb la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia, tenint el poder de constituir-se dins els límits generals d´una llei municipal que procure, per a els ajuntaments la màxima eficàcia tècnica compatible amb els principis democràtics.

7. Reconeixent les varietats locals dins de l´antic Regne de València i conseqüents amb el criteri descentralitzador, l' Estat Valencià respectarà les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren per unions i mancomunitats entre ells.

8. L´Estat valencià podrà mancomunar-se per a fins concrets, amb altres Estats de la Federació, si hu estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.

Els glossadors van ser, punt per punt:

1.- Eduard Martínez Sabater
2.- Ignaci Villalonga Villalba
3.- Josep Garcia Conejos
4.- Eduard Martínez Ferrando
5.- Pasqual Asins Lerma
6.- Salvador Ferrandis Luna
7.- Maximilià Thous Orts
8.- Lluís Cebrian Ibors