Mini Giro d´Itàlia

...PREGO! Com bé sabeu (quan vull, puc ser un crack en l´art de l´autobombo), la setmana passada vaig estar a eixe país tan pròxim al nostre, geogràfica i fins i tot culturalment parlant. I és que quan vas a Itàlia, tens la sensació de que no has acabat d´eixir de casa. Cultura i estil de vida mediterrània, gent alegre, jovial i cridadora com nosaltres...i fins i tot gelats que senten com oli a un cressol i arbres que donen com a fruït els magnífics nyespros!! (dedicat als estimats callosins que de volta en quant fan una visiteta a este blog). Complisc amb la promesa feta als acompanyants, de donar constància al blog sobre aquesta esperada i inoblidable escapadeta.

Gran viatge que va comprendre el nord d´Itàlia, amb Milano, Bologna, Firenze i Pisa com a ciutats visitades. Gran viatge també per la gran companyia formada per Alfonso, Jaume i Mariam, així com la inestimable acollida en Firenze per Maria Victòria i el seu xicon croata Jurko, així com de Rossella (una bonica i graciosa xica siciliana).

Viatge que d´altra banda va començar ben accidentat amb pèrdua d´autobús a Benidorm, quasi pèrdua de l´avió a València per causa de la vaga dels metros i d´alguns inútils tràmits que es fan fer les companyies de vol (Ryanair, la més barata) . Destacar i donar gràcies a Déu (em vaig convertir al cristianisme en aquell moment) per arribar a Milano vius. No exagere si dic, que el vent i les males condicions van fer d´aquell vol un autèntic via crucis (ara que estem a setmana santa), un patiment fora de lo comú. Amb rosaris pel mig inclosos. I que dir de l´hotel de Milà, que havia cancel.lat la nostra reserva? Si és que no estem pa eixir de casa...

Milano, ciutat industrial i econòmica, que als amants del futbol ens connota el magnífic estadi de San Siro, així com els seus dos grans equips, el Milà i l´Inter. Malauradament, no vaig poder vore res d´açò. Però sens dubte em va impresionar tota la zona que comprén l´imponent Duomo, les luxoses galeries de Vittorio Emmanuele així com el Teatre de l´Scala on vaig tenir el privilegi de fer-me una foto tocant el piano de Giusseppe Verdi (qualsevol recurs és bo per tal d´aprovar l´assignatura de Piano Complementari).

Seguidament, ens arrimàrem a Bologna, la ciutat universitària (i alhora polèmica amb el famós Tractat i pròxim pla d´estudis) per excel.lència on a banda de destacar un gran ambient de locals i jòvens, centre històric, Universitat, facultat de medicina i la seua sala de dissecció, així com la incursió dins d´una sala on es realitzava un multitudinari mitín del Partit Demòcrata, he de dir que han sigut els dies més gelats de ma vida. L´aiguaneu constant i la mancança de bufanda m´han provocat un d´eixos costipats que em duraran fins juny o juliol.

Què dir de Firenze, la capital de la Toscana i del quattrocento? A banda de l´hospitalitat ja esmentada, el fet de passejar-me pels seus carrers (un poc bruts tot s´ha de dir) em provocava, a banda de alguns graciosos deja-vús, la sensació de trobar-me envoltat de sapiència, d´un context antic i renaixentista en el que van col.laborar moltes il.lustres personalitats que van dur a Firenze al cim de les ciutats artístiques del món. Vam poder gaudir dels inconfundibles duomo i baptisteri (on al remat no vaig poder pixar), la impressionant cúpula de Brunelleschi, San Lorenzo, la plaça de la Signoria, les seues escultures, el curiós ajuntament, el luxos i joier Ponte Vecchio així com la Santa Croce. I una bona marxa nocturna…amb una catalaneta inclosa, que segons Jaume la tenia menjant de la maneta…si no arriba a ser perquè estava pixant-me...les necessitats fisiològiques són prioritat...

Quant a Pisa...una ciutat acollidora i menuda en què destaca la Torre prou torta, a la qual no vaig pujar pel vertígen que tinc i per l´excessiu preu (15 euros). També cal esmentar el Duomo, el baptisteri i el cementeri Sacrosanto.

Si tot açò ho acompanyem en la excel.lent gastronomia italiana, en l´humor, la cuina (gran paella de Jaume, i la creïlleta amb fetge de Mariam) i l´orgull vilero (de la Vila Joiosa), el italià/valencià/castellà d´Alfonso (cas a examinar pels diferents departaments de filología del món), les autentiques maratons, les fotos inútils, les presses, els ronquits i més anècdotes, fan que un viatge humil i senzill es convertisca si més no en el viatge perfecte. Llàstima no haver visitat Roma, Venècia…o Sicília…

Salut, prego i ciao!

Albert, les fotos respectivament són 1) Jo baix d´un nyesprer 2) Tota la quadrilla 3) El duomo de Milà 4) Jo tocant el piano de Verdi 5) St Pasqual en Bologna 6) El baptisteri i el duomo de Firenze 7) El Ponte Vecchio i el riu Arno 8) El duomo i la torre de Pisa 9) Mariam i Jaume guisant.