dissabte, 22 de març del 2008

Mini Giro d´Itàlia


...PREGO! Com bé sabeu (quan vull, puc ser un crack en l´art de l´autobombo), la setmana passada vaig estar a eixe país tan pròxim al nostre, geogràfica i fins i tot culturalment parlant. I és que quan vas a Itàlia, tens la sensació de que no has acabat d´eixir de casa. Cultura i estil de vida mediterrània, gent alegre, jovial i cridadora com nosaltres...i fins i tot gelats que senten com oli a un cressol i arbres que donen com a fruït els magnífics nyespros!! (dedicat als estimats callosins que de volta en quant fan una visiteta a este blog). Complisc amb la promesa feta als acompanyants, de donar constància al blog sobre aquesta esperada i inoblidable escapadeta.


Gran viatge que va comprendre el nord d´Itàlia, amb Milano, Bologna, Firenze i Pisa com a ciutats visitades. Gran viatge també per la gran companyia formada per Alfonso, Jaume i Mariam, així com la inestimable acollida en Firenze per Maria Victòria i el seu xicon croata Jurko, així com de Rossella (una bonica i graciosa xica siciliana).

Viatge que d´altra banda va començar ben accidentat amb pèrdua d´autobús a Benidorm, quasi pèrdua de l´avió a València per causa de la vaga dels metros i d´alguns inútils tràmits que es fan fer les companyies de vol (Ryanair, la més barata) . Destacar i donar gràcies a Déu (em vaig convertir al cristianisme en aquell moment) per arribar a Milano vius. No exagere si dic, que el vent i les males condicions van fer d´aquell vol un autèntic via crucis (ara que estem a setmana santa), un patiment fora de lo comú. Amb rosaris pel mig inclosos. I que dir de l´hotel de Milà, que havia cancel.lat la nostra reserva? Si és que no estem pa eixir de casa...

Milano, ci
utat industrial i econòmica, que als amants del futbol ens connota el magnífic estadi de San Siro, així com els seus dos grans equips, el Milà i l´Inter. Malauradament, no vaig poder vore res d´açò. Però sens dubte em va impresionar tota la zona que comprénimponent Duomo, les luxoses galeries de Vittorio Emmanuele així com el Teatre de l´Scala on vaig tenir el privilegi de fer-me una foto tocant el piano de Giusseppe Verdi (qualsevol recurs és bo per tal d´aprovar l´assignatura de Piano Complementari).

Seguida
ment, ens arrimàrem a Bologna, la ciutat universitària (i alhora polèmica amb el famós Tractat i pròxim pla d´estudis) per excel.lència on a banda de destacar un gran ambient de locals i jòvens, centre històric, Universitat, facultat de medicina i la seua sala de dissecció, així com la incursió dins d´una sala on es realitzava un multitudinari mitín del Partit Demòcrata, he de dir que han sigut els dies més gelats de ma vida. L´aiguaneu constant i la mancança de bufanda m´han provocat un d´eixos costipats que em duraran fins juny o juliol.

Què dir de Firenze, la capital de la Toscana i del quattrocento? A banda de l´hospitalitat ja esmentada, el fet de passejar-me pels seus carrers (un poc bruts tot s´ha de dir) em provocava, a banda de alguns graciosos deja-vús, la sensació de trobar-me envoltat de sapiència, d´un context antic i renaixentista en el que van col.laborar moltes il.lustres personalitats que van dur a Firenze al cim de les ciutats artístiques del món. Vam poder gaudir dels inconfundibles duomo i baptisteri (on al remat no vaig poder pixar), la impressionant cúpula de Brunelleschi, San Lorenzo, la plaça de la Signoria, les seues escultures, el curiós ajuntament, el luxos i joier Ponte Vecchio així com la Santa Croce. I una bona marxa nocturna…amb una catalaneta inclosa, que segons Jaume la tenia menjant de la maneta…si no arriba a ser perquè estava pixant-me...les necessitats fisiològiques són prioritat...


Quant a Pisa...una ciutat a
collidora i menuda en què destaca la Torre prou torta, a la qual no vaig pujar pel vertígen que tinc i per l´excessiu preu (15 euros). També cal esmentar el Duomo, el baptisteri i el cementeri Sacrosanto.

Si tot açò ho acompanyem en la excel.lent gastronomia italiana, en l´humor, la cuina (gran paella de Jaume, i la creïlleta amb fetge de Mariam) i l´orgull vilero (de la Vila Joiosa), el italià/valencià/castellà d´Alfonso (cas a examinar pels diferents departaments de filología del món), les autentiques maratons, les fotos inútils, les presses, els ronquits i més anècdotes, fan que un viatge humil i senzill es convertisca si més no en el viatge perfecte. Llàstima no haver visitat Roma, Venècia…o Sicília…

Salut, prego i ciao!


Albert, les fotos respectivament són 1) Jo baix d´un nyesprer 2) Tota la quadrilla 3) El duomo de Milà 4) Jo tocant el piano de Verdi 5) St Pasqual en Bologna 6) El baptisteri i el duomo de Firenze 7) El Ponte Vecchio i el riu Arno 8) El duomo i la torre de Pisa 9) Mariam i Jaume guisant.


7 comentaris:

Sole ha dit...

joe que guai! que enveja...

definitivament, el destí estava en contra de que feres aquell viatge a Itàlia: el metro, l'avió, l'hotel..Però bé, com que tu eres un xic que no creu en el destí, vas aconseguir fer-li front! jeje.

ha faltat la foto eròtica en la torre de pisa, tot el que va allí en fa una, no em digues que eres l'unic que no l'ha fet!!??si..la tipica que es gites en terra i la torre de pisa pareix...ja saps..(si ho explique tot no te gracia!)

res, que m'alegre que ho passares bé...I no passa res per lo de la xica que se'n va anar quan tu estaves al bany..La que t'estime de veritat sabrà esperar! jaja!

besos!

Anònim ha dit...

Pareix que el viatge va ser de tot menys avorrit. Qualsevol persona voldria tindre'n un així (ahí em puc incloure a mi mateixa).
El que més m'ha sorprés és el preu per pujara la Torre de Pisa, això és passar-se'n, no? Segur que era eixe i no 1.5€, hahaha.
Bé, xicon, ja et preguntaré més cosetes del viatge pel msn.

Un bes, i que acabes de passar molt bé les pasqües (sobretot ara que t'has convertit al cristianisme!).

Anònim ha dit...

com vas acabar anit capullet?? xDDD soc Sergi

Agostí Tiralí ha dit...

Xe Sole, ens podríem casar per a fer el viatget de noces per eixos llocs que tant t´agraden i separar-nos. Estaries disposta? Xd. Per cert tinc una foto eròtica d´uns calçotets també que tenen certa relació picant amb la torre.

Trícia, sí 15 euros, tot per passar vertígen, sentir menys equilibri, a més de haver-te de tapar les orelles quan sona el campanar. El cristianisme és molt respectable per a mí. Però crec q sols l´empraré en casos extrems i d´últim recurs...XD

Sergi, anit es va embrutar massa la cosa...Ja parlarem.

Salutacions

Albert Miret Ballester ha dit...

Gràcies per les descripcions.
Sempre passa que quan creus tenir-ho tot llest, sempre sorgix un imprevist.
Bona pasqua company.

Sole ha dit...

quina petició de matrimoni es eixa? jo accepte sempre que es poses corbata i vingues a ma casa, t'agenolles i meu demanes en condicions, amb allò de "vols casar-te amb mi"...després de lloar la meua bellesa i totes les meues virtuts. (dels defectes ja en parlarem una vegada arribem al divorci).

Una vegada feta la petició podem fer la maleta i fer el viatge de noces...

Ale, ja tens plans per a aquesta setmana. Ves preparan-te! jajaaj!!

Anònim ha dit...

Pero follastes o no?? jajajajajajajajajajajaja k mentirossooooooooooooooooooooooooooooo!!jajajaja
lo unico k te trincastes alli fueron las lasañas y los spagetis esos!! jajajajaa!!! CUANDO KIERAS ME LLAMAS PARA K TE REVIENTE AL PRO!!! jajajaja 7-0 7-0 7-0 7-0 al bilbao yo kierooooo ajajajajaja