Onil, les meues festes...

Són les deu de la nit. 22 d´abril. L´oratge primaveral del dia es torna fred sense arribar a ser gèlid. Un parell o tres de mànegues venen molt bé a les nits d´aquest quart mes de l´any, en què els més vells recorden que en temps antic les volves de neu no eren gens excepcionals. I de sobte, puntuals, voltegen les campanes, com embogides, connotant una realitat, unes sensacions carregades de simbolisme, de sentiment. Com si el “ja” d´una cursa es tractara, els colivencs, afanyats, punxen foc als garbons de branquetes eixutes d´olivera que resten sobre una superfície terrosa. Imatge que es torna a repetir a deu metres aproximadament i en tots els carrers estrets o amples, vells o nous d´Onil. Mentre la música celestial de les campanes continua el seu tempo, les flames altes i enforides deixen entreveure una llum tèbia i lleu que il.lumina les cares colrades de colivencs i colivenques que s´apleguen entorn a les fogueres, manifestant així la identitat i satisfacció de sentir-se colivenc, de ser fidels a una tradició que ens enorgulleix com a poble i sense la qual Onil no tindria sentit. De fons i baixant pel Carrer major la música popular de la dolçaina i el tabal, les harmonies festives d´un pasdoble interpretat per la Banda de música que es barregen amb les veus i crits dels vilatans, el so de fons continuat del campanar junt al de les espurnes de la foguera. I tots darrere de la música, enfervorits, cridant, cantant, fugint i botant pels costats del foc encara violent. Les mànegues sobren, els cors s´acceleren, les llàgrimes d´emoció amenacen tímides en fer-se públiques. L´àmbient és màgic, quasi místic, per a gaudir realment. Onil està en festes...

Com sempre, les darreries del mes d´abril són per a mi un període especial, el que més visc i sent de tot l´any. Són les festes del meu poble (encara que no hi haja viscut mai) al que possiblement per la circumstància de trobar-me fóra d´ell, fa que l´estime encara més si cap. Fa ja uns dies que volia escriure sobre aquestes festivitats però em passa el de sempre: poc temps i gossera. Volia enfocar-ho des de l´inici de les mateixes, on les il.lusions i les ganes estan totalment carregades. Malauradament i afortunadament no vaig poder viure este moment perquè vaig arribar tard. Dic malauradament perquè tots els que es senten colivencs hauran experimentat la situació descrita anteriorment igual que jo i fa llàstima no estar present. Dic afortunadament perquè vaig estar a Alcoi on vaig tenir la satisfacció de què la Unió Musical de Benidorm tocara i gaudira en l´entrada, on vaig poder gaudir de la festa alcoiana amb amics com Sofia, Alfonso, Cynthia, i on vaig poder conéixer companys valencianistes del Bloc Nacionalista Valencià com el crack Enric Nomdedéu, la simpàtica i treballadora Mº Gràcia Moles, l´incombustible Paco Blay així com el jove Rafel Carbonell, tots molt agradables.

Han sigut unes festes bones, com totes, acompanyat de la meua família, de la Comparsa Moros Músics, d´amics i coneguts que feia temps que no veia i he aprofitat per fer-ho. Festes compartides en bona part amb l´esquadra Nazahim, gent boníssima, compromesa amb la festa, els seus actes, en els quals hem estrenat un nou tratge (gràcies a Botana i a Edu) que va despertar tota mena de comentaris positivament orientats. Actius, originals creatius, Grans amics els de la meua esquadra a la que li ha tocat la vicepresidència (Carlos, posat les piles, i per al que necessites et recolzarem i t´ajudarem). Festes de molt menjar, de un poquet de beure, de silencis que no es fan incòmodes, de molta animació, de temptacions, de bona música, d´estima per Onil i la seua gent.

L´última setmana d´abril fins que jo falte, no em busqueu. Onil en festes es l´única prioritat.

Salut i festa

Albert, la primera foto és Onil "en flames" just el dia 22 a les 10 hores des de el Castell de Castalla, una foto realment impactant. A la segona es veu el passacarrer i a la gent passant per l´estret marge entre les parets i les fogueres, i a la tercera es veu a l´esquadra Nazahim amb el nou tratge, esquadra amb la qual desfile. Salut Albert!