..."Welcome to USA"...Home, moltes gràcies!... Un cartell ben gran amb el fons ornamentat per la bandera americana i aquestes paraules ens donava la benvinguda a eixe país tant odiat o idolatrat segons qui ho mire i que tant dóna que parlar. Jo crec que això del cartell ho fan per alleujar un poc el patiment i l´espera a que sotmeten als estrangers en els controls d´immigració. Cues enormes per a passar un control en què en lloc de "foreingers" (estrangers) pareixem delinqüents...I és que a les nombroses qüestions del tipus, d´on vens? on vas? què fas? què faràs? tens antecedents? s´afegix l´obligació de fer-te una foto (smilee!!) i deixar la teua fingerprint (ço és, emprempta dactilar). I això que mon pare diu que abans en Amèrica, muntar-te a un avió era com fer-ho a un taxi...
En fins, que vaig estar amb la família una setmaneta de vacances Orlando, Florida, on dotoregen de ser l´Orange State. Ja els agradaria als ianquis tindre una horta com la valenciana (tot i que els valencians estiguem carregant-nos-la poc a poc). La veritat és que em va estranyar perquè de tarongers no en vaig vore cap. Moltes petites llacunes i estanys i molt de verd, això sí. Molt bonico tot. I unes infraestructures, carreteres sobretot envejables.
Parlant ja del viatge, sempre és bo desconnectar uns dies de tot (encara que mai ho aconseguisc). A més amb açò del canvi euro/dòlar, el viatge va resultar prou més barat del que ens esperàvem. I m´ha agradat...clar sempre veus coses boniques i que et sorprenen. De tota manera tampoc n´he tornat enamorat. A banda de que havíem estat fa uns anys, tampoc hem fet gran cosa. He descobert a la "vellea" (ja arribarem ja..) que en qualsevol atracció dels diferents parcs que vam visitar, em marege. Quin fracàs tu! També cal dir que a la família li va més un rotllet en plan tranquil.let: esmorçarot, piscineta, prendre el solet, esporàdicament visita a algún parc temàtic, pegar volteta per les nits i dormir prou. A mi també m´agrada, però no sé, no és del tot el tipus de turisme que m´encise.
Últimament, em decante més pel turisme de "contornà" (no coneixem gens el nostre País) junt al turisme per Europa. M´agrada palpar més cultura i sobretot més comoditat. Sobre la cultura, no en vull parlar molt, perquè no és que jo siga molt cult en la matèria. Però vos diré que n´he vist molt poqueta en relació a l´oci. Això sí, la poqueta que vaig tastar, de molta qualitat. Vore el Cirque du Soleil (impressionant) i visitar les instal.lacions de la NASA al Cap Canyaveral paga la pena. Quant a la comoditat, em referix sobretot a les hores que vam gastar en arribar-hi i tornar-hi. Quasi 24 hores des que vaig eixir de ma casa fins que vaig arribar a l´hotel i a l´inrevés!!! Viatges tant llargs m´esgoten!! Però xè, ho reconec i ho agraisc, em considere molt afortunat per viatjar, vore món, conéixer altres idiomes... el que passa és que ser queixó és inherent a la meua persona. Què hem de fer! A les llargues hores de viatge m´han acompanyat quatre llibres que recomane totalment: La Catedral i Entre Naranjos de Blasco Ibañez, així com Lluitadors de Francesc Gisbert i Gràcies per la propina de Ferran Torrent (el darrer boníssim)
També hem perdut les maletes. Tot perquè el vol d´Orlando a Philadelphia es va retrasar, i vam agafar la connexió amb Madrid amb una escena digna del cinema. En un país de velocistes, trobe que vam batir els records per arribar a la porta d´embarcament que per a més inri, ja estava tancada. Nosaltres vam arribar justets, les maletes però, no van poder ser carregades. Vorem si ens arriben...i puc posar-me roba més noveta.
El pròxim viatge serà a setembre. 4 o 5 dies a Galícia, com tots els anys. Un lloc que estime com si fóra ma casa sobre el que ja escriuré algún dia. Fins al moment gaudiré d´un mes d´agost carregat de festes i concerts arreu de les nostres comarques, l´alegria de tornar a vore molta gent i de visitar com no, el meu poble i la meua família. Un menú de luxe...
Salut i estiu
En fins, que vaig estar amb la família una setmaneta de vacances Orlando, Florida, on dotoregen de ser l´Orange State. Ja els agradaria als ianquis tindre una horta com la valenciana (tot i que els valencians estiguem carregant-nos-la poc a poc). La veritat és que em va estranyar perquè de tarongers no en vaig vore cap. Moltes petites llacunes i estanys i molt de verd, això sí. Molt bonico tot. I unes infraestructures, carreteres sobretot envejables.
Parlant ja del viatge, sempre és bo desconnectar uns dies de tot (encara que mai ho aconseguisc). A més amb açò del canvi euro/dòlar, el viatge va resultar prou més barat del que ens esperàvem. I m´ha agradat...clar sempre veus coses boniques i que et sorprenen. De tota manera tampoc n´he tornat enamorat. A banda de que havíem estat fa uns anys, tampoc hem fet gran cosa. He descobert a la "vellea" (ja arribarem ja..) que en qualsevol atracció dels diferents parcs que vam visitar, em marege. Quin fracàs tu! També cal dir que a la família li va més un rotllet en plan tranquil.let: esmorçarot, piscineta, prendre el solet, esporàdicament visita a algún parc temàtic, pegar volteta per les nits i dormir prou. A mi també m´agrada, però no sé, no és del tot el tipus de turisme que m´encise.
Últimament, em decante més pel turisme de "contornà" (no coneixem gens el nostre País) junt al turisme per Europa. M´agrada palpar més cultura i sobretot més comoditat. Sobre la cultura, no en vull parlar molt, perquè no és que jo siga molt cult en la matèria. Però vos diré que n´he vist molt poqueta en relació a l´oci. Això sí, la poqueta que vaig tastar, de molta qualitat. Vore el Cirque du Soleil (impressionant) i visitar les instal.lacions de la NASA al Cap Canyaveral paga la pena. Quant a la comoditat, em referix sobretot a les hores que vam gastar en arribar-hi i tornar-hi. Quasi 24 hores des que vaig eixir de ma casa fins que vaig arribar a l´hotel i a l´inrevés!!! Viatges tant llargs m´esgoten!! Però xè, ho reconec i ho agraisc, em considere molt afortunat per viatjar, vore món, conéixer altres idiomes... el que passa és que ser queixó és inherent a la meua persona. Què hem de fer! A les llargues hores de viatge m´han acompanyat quatre llibres que recomane totalment: La Catedral i Entre Naranjos de Blasco Ibañez, així com Lluitadors de Francesc Gisbert i Gràcies per la propina de Ferran Torrent (el darrer boníssim)
També hem perdut les maletes. Tot perquè el vol d´Orlando a Philadelphia es va retrasar, i vam agafar la connexió amb Madrid amb una escena digna del cinema. En un país de velocistes, trobe que vam batir els records per arribar a la porta d´embarcament que per a més inri, ja estava tancada. Nosaltres vam arribar justets, les maletes però, no van poder ser carregades. Vorem si ens arriben...i puc posar-me roba més noveta.
El pròxim viatge serà a setembre. 4 o 5 dies a Galícia, com tots els anys. Un lloc que estime com si fóra ma casa sobre el que ja escriuré algún dia. Fins al moment gaudiré d´un mes d´agost carregat de festes i concerts arreu de les nostres comarques, l´alegria de tornar a vore molta gent i de visitar com no, el meu poble i la meua família. Un menú de luxe...
Salut i estiu
2 comentaris:
holaa!! soc Alma!! q tal?
doncs res.. q asi stic.. q paresc q el flog ste siga ma casa ja.. no isc dasi... el circ del sol va Alacant en agost.. pf q calor.. trobe q es derretirà el plastic de la carpa!! xD
wenu artista.. q malegre de q t'ho pasares bee!! adeuu!!
Certament crec que si has estat afortunat al haver viatjat allà i en general quan viatges pel mòn, afortunadament poc a poc ens ho anem permetent. Com ès la gent d'allà Agostí? sé que hi haurà de tot però.... cada lloc tè alguna peculiaritat que el fa ser diferent.
En fi, bon estiu i a passar-ho bè este mes de festa en festa mestre! Espere que arriben prompte les maletes i espere amb intriga l'entrada sobre Galícia, un país el qual tinc tambè moltíssimes ganes de visitar.
Publica un comentari a l'entrada