Agost festiu...

...Últimament no pare per casa. Revisant el blog un poquet, he vist que feia més d´una setmana que no escrivia i això no pot ser. Sóc partidari d´una mínima continuïtat en açò dels blogs, perquè a banda de ser entretingut per a mí, la constància també es traduix en un major interés, moltes més visites i comentaris de tot eixe nucli reduït de persones atrevides, que s´aventuren a llegir post rere post temes a voltes llargs i farragosos, a voltes polítics, a voltes personals, a voltes nostàlgics, o a voltes simplement de poc trellat. Gràcies a tots de nou...

La raó d´aquesta absència és ben senzilla i alegre. He estat en les festes de tres pobles. Cocentaina, Dénia i Castell de Castells. He tornat encantat. Cada dia que passa em sent més orgullós de la cultura i les festes del País Valencià. Partint de molta desconeixença cap a totes les festes d´arreu del món (i que tindria un gran plaer en visitar), afirme sense cap vergonya que les festes valencianes són úniques. Passant des de la madalena, falles, fogueres, moros i cristians, misteri, festes majors i patronals, de barri i moltes altres que me´n deixe, el poble valencià té el privilegi de gaudir de celebracions tant variades, acompanyades d´un bon clima i d´eixa personalitat tant alegre i mediterrània que ens caracteritza. Les festes per a nosaltres representen molt més que una certa diversió. La festa és sentiment, cultura, identitat d´un poble. La festa representa els esforços, les il.lusions i les despeses de molta gent que es desviu per elles per a passar uns dies inoblidables i emotius amb la nostra gent. La festa és temps de retrobaments, de record d´aquells que han faltat, de noves amistats i fins i tot amors. La festa és espera. La festa també és indefugiblement, música i gastronomia. Quin goig i enuig al mateix temps, de saber la quantitat de festes que ens queden per visitar! Sempre ho he dit. Jo de major voldria ser un d´eixos reporters d´arrels, la revista o a la fresca, que es passen tot l´any recorrent de nord a súd les festes del nostre País. On m´he d´apuntar?

Començant per Cocentaina, no acabaria mai. Les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit no són qualsevol cosa. I ho dic clarament. No tenen res que envejar a les d´Alcoi. Des de la fenomenal setmana cultural plena de concerts de música festera (sensacional la Unió Musical) arribant a "l´entrà". Acompanyat de mon tio socarrat Manolo, ma tia Luci i els meus cosinets Manel i Maria, vaig poder gaudir d´una espectacularitat en els boatos, en els colpidors tratges ( quin crack, Ximo), passant per l´aspecte musical absolutament destacat amb la quantitat de músics i la qualitat de les peces interpretades, així com l´ambient de tot un poble volcat en les festes i el context inmillorable del Palau Comtal. Per cert, els tostonets i la mentireta d´"aigua-llimó" negra, mel de romer...

Seguidament, i convidat pels meus amics Manolo Noguera, pare i fill, (aquest darrer primer tro de la Filà Walies) vaig participar activament en les festes de moros i cristians de Dénia. Entre gent important però alhora molt humil i senzilla em vaig sentir com si fóra un més de la Filà. Quina manera de menjar! Són les de Dénia, unes festes molt joves però amb un futur garantit al 100%. Allà em vaig donar compte que festa i turisme són un binomi ben perfecte i compatible. És un encert que en períodes de plena ocupació hostelera, s´haja plenat un probable buït amb unes festes de moros i cristians que el públic forani i turista sap apreciar quasi amb ferma devoció. Desfilar al carrer Campos, amb milers de persones (que aplaudixen, no com a Onil) i flashos és una experiència molt gratificant. I per descomptat, unes festes destinades en gran mesura al turisme no provoquen ni molt menys en els festers una pèrdua de diversió, sentiment i germanor. He conegut gent molt bona. L´any que ve torne. Segur.

A continuació, vaig tindre el plaer de que el meu amic Xavi Vaquer i la seua família em convidaren un any més a les festes patronals de Castell de Castells i als quals vull agrair de nou, el tracte fabulós que em van dispensar. Castells, és un poble menut reclòs en el fons d´un indret envoltat de muntanyes i serralades tant emblemàtiques com la Serrella o la Serra d´Alfaro. Amb una apariència àrabiga típica dels pobles valencians de muntanya, amb les cases apilotonades, els carreronets estrets, costeruts i irregulars que no em cansaria mai de passejar amunt i avall, i amb la sensació d´estar respirant un aire pur,Castell de Castells val la pena visitar-lo ja siguen o no festes. Una celebració il.lusionant de poble xicotet en el quasi bé tothom s´involucra. Des de la humil i graciosa desfilada de carrosses, les partides de pilota, les carreres de xiquets, els nombrosos passacarrers, les divertides orquestres i verbenes que animen la nit fresqueta, passant per la tradició que es manté en molts pobles valencians, en què els festers (o quintos) de 17 ó 18 anys organitzen amb molt d´esforç durant tot l´any tota mena d´activitats a fi de recaptar diners per a gastar-los en les festes. Quin ambient més sa i què bona gent aquella amb la qual vaig compartir, a banda d´unes bones xulles, uns quants pingüinos (Café licor amb orxata).

Haurà quedat clara la múltiple recomanació, no? Tot i això m´agradaria disculpar-me amb tots aquells que em van convidar a Festes de la Nucia, Polop o a la "Vaca" de Castalla on m´haguera agradat moltíssim haver estat. Això de posar moltíssimes festes en les mateixes dades és un problema i un impediment. No sempre podem complir com voldríem... Quin poble en festes podríem visitar pròximament? Alguna recomanació? Alguna invitació?...S´admeten suggerències i propostes.

Que visquen les nostres festes!

Salutacions