dimarts, 12 d’agost de 2008

Política i alcohol, el binomi imperfecte...

En certes ocasions, bevem un poc més del compte. No vaig a enganyar-vos, a les nits bascoses d´estiu, una bona mentireta o un plis-plaiet fresquet senten com oli a un cresol. El problema esdevé quan encoratjat pel retrobament amb grans amics (que a banda de ser bons, conviden), l´ambient festiu, la caloreta i el gust tant bo d´una beguda tant nostra com el café-licor, te´n fas tres, o quatre, o cinc o...bé deixem-ho estar.

No sóc jo una persona de bufar-me ni molt, ni massa sovint (o almenys això intente per un problema de fetge que vaig patir fa pocs anys). Però les reaccions són d´allò més peculiars i diverses. Des del pet viciós i calent (i no em pregunteu més), passant pel romàntic, poeta, esportista, ballador...i fins i tot amb certes dosis d´agressivitat que ja m´han provocat algún xicotet malentés. Mea Culpa. Però, últimament destaca sobre la resta el pet polític. I em fa molta ràbia, sobretot al dia següent (aaai no ho faré méees!!). La veritat és que molta gent ja em coneix per on tire. No m´avergonyisc. Parlant d´una manera molt superficial i general (i fins i tot poc fonamentada) puc dir que sentimentalment combregue amb el valencianisme, ideològicament amb la socialdemocràcia i políticament amb el BLOC(sempre amb ànim crític i constructiu) ja que crec que és el que més respon amb les meues inquietuds i idees, i basicament (perquè no dir-ho?) per l´enorme qualitat humana i personal (grans companys i amics) que hi he trobat. Tampoc cal dir res més. Cadascú és com és i prou.

Però, ai las! Últimament, a mitjan “sarao” m´ha pegat per allò del proselitisme que vaig llegir en un llibre de Blasco Ibañez. Trobe que era La Catedral. Qui sap si enfervorits o confiats per l´alcohol, comencem a trobar tota classe de solucions per al món en general i per al País Valencià en particular. Dels altres no criticaré res. Hui toca autocrítica. I és que parlar de política en eixes situacions pot resultar fins i tot contraproduent per a mi i per al que defense. M´explique. Primerament, puc afirmar ( i sense falsa modèstia,) que els meus coneixements de política són semblants als de botànica, molt fluixets i primaris però que em desperten interés. Això provoca que algú amb dos dits de front (o amb dos copes de menys), tinga fàcil la tasca de rebatir-los. Tot i això, a voltes ha colat. Seguidament, podem parlar d´una comprovada regla de tres: a més alcohol, més radicalitat. I això de ser un intolerant i dogmàtic, no m´apanya. A continuació, podem passar a l´àmbit “social”. Agostinet, no es pot parlar de política quan estàs de festa, encara que mai sigues tu el que acomences. Ni és el moment adequat, i a més pot restar punts en el sector femení (jo crec que estic sota zero i baixant). També, i segons la companyia, recobre un cert esperit pancatalanista que creia haver abandonat (i amb tots els meus respectes pels nombrosos amics “panques “ als que aprecie molt) una volta passada la primera adolescència.

De tota manera, he de destacar un aspecte positiu. Comprovat. En estos estats, la possibilitat de cedir i d´arribar a consensos es multiplica per mil. Ja em va comentar un mestre de Dret Administratiu que la Constitució Espanyola de 1978 es va gestar en sopars i amb algún wisquixeli de més. Ja m´imagine al dia següent a més d´un ponent amb una ressaca de por i sobretot amb la sensació de que li haurien colat més d´un gol per tot l´escaire.

D´aquesta manera i aprofitant que quan escric en aquest blog la gent em pren una mica més seriosament, demane disculpes a tot aquell o aquella que haja pogut ofendre, incomodar, o destorbar, parlant d´estos temes. La política i la festa són un binomi imperfecte. Així que, a qui li parle de totes aquestes qüestions una nit de parranda , el convidaré automàticament a un plis plai...

I canviem de tema.


Salut

10 comentaris:

Vákr ha dit...

"Així que, a qui li parle de totes aquestes qüestions una nit de parranda , el convidaré automàticament a un plis plai..."

Jajaja tio, aixo es molt facil, prepara la cartera...

La veritat es que tens rao, este estiu algun que altre divendres emb pasat un bon rato parlant un poc de politica, hasta que es ve la vena "radical" jaja, pero mola, jo per lo menys u pase molt be jajaja.

Ale... ens veiem.

Albert Miret ha dit...

Veig que no som pocs els qui quan bebem acabem per mostrar la nostra vena mès "radical" quan alguns ens veuen com els prudents i moderats.
Com anécdota Agostinet, una volta vaig fer un meeting quan anava prou bufat i no veges la sensació que tens al vore com els teus t'aplaudixen i t'aclamen! però clar: despertes i dius: mare meua sinyor, no sé com hem pogut fer açò.

SOLE ha dit...

bueno, doncs hem deus..a vore que conte...jo crec que unes 3 o 4 mentiretes (es que el plis plai no m'agrada).

ale, en voler me les pagues xato!

Andreu Vidal ha dit...

De què em sona tot açò...?

Ultimament jo també em trobe en més pets polítics dels que voldria. Coincidint a la mateixa taula la polèmica estava servida...

Qui ens manarà ser rojos separatistas...?

Anònim ha dit...

Resulta curioso y gracioso lo que cuentas.
Quien sabe... a lo mejor habiendo bebido un poco sacamos la parte de nuestra mente escondida, parte de del subconsciente.


Sigue así. Es agradable leer al alguién de tu edad que (aunque tú digas que a veces no los tienes) dos dedos de frente. xDD


Salut!

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies a tots per llegir i comentar-me. La veritat és que últimament procure ni pillar petot. Tot i que a voltes ens passem més del que voldríem. Les mentiretes o plis plais els pagaré si a partir d´haver escrit aquest post torne a parlar de tot açò. La proposta no té efectes retroactius, Sole

Andreu, vaig escriure aquest post per aquella nit de discussió múltiple. Afortunadament tu i jo coincidíem en moltes coses.

Vaja, anònim (no tingues por d´identificar-te), moltes gràcies pel teu comentari. Però si q crec que em falta una bollida, en castellano un herbor...

Salutacions

Anònim ha dit...

Entenc perfectament el valencià i crec que escric i parle prou bé... no fa falta que poses 'herbor' xDDD

De nou, enhorabona pel blog!!!


Fins altra

Siriuseta ha dit...

Ais Agostinet, que et veig qualsevol dia amb un braç alçant el puny i l'altre sostenint el got!

A tu el que et fa falta és posar una Andrea en la teua vida i deixar-te de la beguda, que ella és un vici molt més saludable!

Borja. ha dit...

jo sols dic 1 cubata o 7 xulles.
avorer si repetim pronte una nit com la d'ahir a castells.

Anònim ha dit...

Molt bè president!!!!