dissabte, 27 de setembre de 2008

Al meu País, la pluja no sap ploure...

Aprofitant la meua afició ben coneguda pel gran i històric cantant xativí Raimon, aquestos dies de pluja i les sensacions que consegüentment em provoquen i sobretot l´abandó involuntari que a les darreres setmanes està patint el blog, vos deixe amb un vídeo/cançó que sempre m´ha agradat. Cançó amb més d´un significat a banda del meteorològic. No és un bon vídeo, ho sé, no n´he pogut trobar un altre. Cada dia estic més enganxat a la Nova Cançó...

Salutacions


Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

(1983)

Cap comentari: