divendres, 26 de desembre de 2008

SANTA CECÍLIA 2008

Ja està ací. Ha arribat el cap de setmana, la celebració que tots els músics esperem durant tot l´any. És la nostra festa gran dedicada a la patrona de la música, Santa Cecília a la que li tenim una certa devoció tant els músics que creuen, com aquells que som un poc descreguts. La veritat és que motius més festius que religiosos són els que ens emocionen. Com sempre, i per quasi coincidència amb les nostres Festes Majors Patronals, la nosta particular Sta. Cecília la celebrem a finals del mes de desembre, tot i que aquesta volta ha sigut fins i tot després de Nadal. No importa. Ens espera un cap de setmana intens, musical i festivament parlant.

És el moment en que una colla de xiquets i adolescents, aprenents encara del seu instrument i de la música, entren a formar part de la Banda. Després de 2,3,4 anys d´aprenentatge dur i sacrificat, i de passar per la Banda Juvenil, és el seu dia gran. Dia que tots els músics guardem en la memòria com un dels més especials de la nostra vida. S´estrena el flamant uniforme, (que al pas dels anys esdevindrà un poc brut i descolorit), els pares es muden, has de tenir la cara lluenta, les orelles ben netes, t´has d´afaitar la primerenca barbeta rosa que comença a nàixer en la teua careta encara semiinfantil. Et dirigixes al lloc on ha de passar la Banda realitzant eixa cercàvila dedicada a la patrona i en la que t´arreplegaran a tu i als teus companys, juntament. És una llàstima, que el notable creixement de Benidorm faça quasi impossible la tradició en que la Unió Musical arreplegaria als músics casa per casa. Mal menor. No passa res. Estàs nerviós. No saps que fer. De sobte, i a la llunyania, sents un pasdoble. Operador! (quin pasdoble més formidable!). La Banda s´acosta. Les traques mesclades amb la música ho anuncien. Ja veus la bandera, el Director, els baixos, bombardins i trombons, girar el cantó. Ja és la teua Banda. El Director s´arrima. Et besa. Et dóna la mà i et felicita. El teu moment, acompanyat ara pels acords de Segrelles, més traques i uns quants flashos per a immortalitzar l´instant. La mare s´emociona i L´auela plora. Uns quants músics en actiu trenquen la formació, tan sols per a vore com el seu fill, germà, cosí o simple amic, viu eixe moment especial. Nombrosos guiris amb cara aflamada, llambreguen amb simpatia, i fan també fotos a una de les tradicions musicals que podem dir que es celebra generalitzadament de nord a sud del País Valencià. Si n´estan d´encuriosits, aquestos britànics! Seguidament, et situes al capdavant de l´agrupació musical. Festa en Benidorm! del nostre mestre Rafael Doménech. Com no! Ens dirigim a missa, i mentre van caient més flashos i mirades de satisfacció dels teus familiars i amics. La gent t´aplaudix. És el teu moment de glòria que mai oblidaràs estigues on estigues, seguisques o no sent músic. T´esperen molts anys de música, de moltíssim més aprenentatge, de noves amistats i qui sap si amors, de divendres nit ocupats, de més assajos, de més celebracions de Sta.Cecília, de situacions emocionants i d´altres més tristes.

Ser músic, al cap i a la fi, és una mena de privilegi que ens diferencia humilment de la resta...

Per això, m´agradaria donar l´enhorabona particular i col.lectiva de tots nosaltres, els músics que ja som en la Banda, a tots aquells nous músics que s´incorporen enguany a la Unió Musical de Benidorm. Gaudiu, i que almenys demà no ploga com l´any passat, i que també fem un bon concert! Amb el permís de la música sou els principals protagonistes:

Flautes: Juan Fernández de Bobadilla Fuster; Tania González Campoy; Elena Sempere Ballester

Clarinets: Vicky Greeven; Marta Mora López; Ángel Luís Aparicio

Saxos: Jaime Jesús Pérez Esteban; Miguel Navarrete López;

Beatriz Igualada Escribano

Trompeta: Emo Kostadinov

Trombons: Tomás Trigo Ferrer; Pepe Picó Orozco

Violoncelos: Eugenia Alvado Cabrera; Irene Torres Pascual

Percussió: Luís Martínez Molines



CONTINUA A www.umbenidorm.blogspot.com

2 comentaris:

SOLE ha dit...

Jo encara estic esperant que la banda d'onil m'arreplegue (en castalla)..en fins..

Per cert: sóc la visita 11.111, jeje..

salut!

Jose - Alzira ha dit...

M'ha agradat allò de "Ser músic, al cap i a la fi, és una mena de privilegi que ens diferencia humilment de la resta..."

Privilegi ho és quan mires la part possitiva de tot açò. Però ser músic té moltes, moltíssimes, vessants negatives. No sé si serà que a mi en tota ma vida musical me les han fet passar canutes, però diguem que des dels 11/12 anys que començava a ser "algo" dins de la banda del meu poble no m'he trobat sinó pedres en el camí.

Pedres en forma de menyspreus, il.lusions truncades, humiliacions, etc. etc. però sempre continuava com una formigueta treballant i hui en dia ja saps on estic. Continuen les pedres, i ara m'atrevisc a dir que o molt més grans o jo estic menys il.lusionat-conscienciat-preparat per a superar-les.

La música és dura, amic.



Una abraçada!


Per cert, he arribat a la conclusió de que sóc músic perquè sóc valencià, però que també sóc valencià perquè sóc músic ;) Va tot lligat.