diumenge, 1 de març de 2009

Belgique/België

...O siga, Bèlgica. Com heu pogut comprovar a mi em va tot això del plurilingüisme. I és que, malgrat els conflictes lingüístics que s´albiren al si d´aquell petit país, a Brussel.les existeix un bilingüisme real i envejable que alguns com jo, ja desitjaríem al País Valencià, i per extensió a la resta de l´Estat Espanyol.

Doncs això, Bèlgica va ser el lloc escollit per a gaudir durant 4 o 5 dies, la setmana passada amb els amics Alfonso, Álex i Payá. Una de les raons principals per la qual ens vam decidir a marxar-hi, fou la presència Erasmus de la nostra amiga, i vilera de pro, Mariam, a la que de nou agrairé la seua hospitalitat i companyia que també agraisc a gent com Ester, Maria, Sebastian, Sara, etc. Sense Mariam, haguérem patit més encara la nostra ignorància idiomàtica així com la desorientació i palurdisme regnant en nosaltres.

Si vos sóc sincer, Bèlgica no m´ ha resultat un territori del tot agradós per a tornar sovint. I sé que és injust expressar estes paraules, quan la sola oportunitat de gaudir d´ uns dies fora de ta casa i a un altre país suposa un gran plaer. És cert. Tanmateix, vam vore coses ben boniques i dignes de foto i ho passàrem d´ allò més bé. L´ oratge fou trist. Tot el dia nuvolat, sense vore el sol, amb un fred que raïa, però amb la sorpresa de vore nevarsejar en directe després de no sé quants anys fa.

L´ estància en Bèlgica, extenuant. Si haguera d´ establir un percentatge entre turisme i festa, em quedaria en un fifty-fifty. Un binomi d´ aquestos dos elements arriba a consumir a les persones, certament.I és que com dia el meu amic Llauís de Callosa, “ por la noche leones, y por el día camaleones”. I així estic esta setmana, que no alce cap. La festa belga és, si més no, curiosa ja que a les dos de la matinada ja minva considerablement. A banda, la cervesa sembla ser l´ únic líquid consumit per aquelles contrades. Així que, seguint el refrany castellà de “Allá donde fueres, haz lo que vieres”, vam complir en parròquia. Vam visitar el pub Delirium, famós per tenir el record Guinness de cerveses a la carta (imagineu-se un volum d´ enciclopèdia). No les vam tastar totes, però la cosa va acabar embrutant-se...

No tot va ser anar de tabola. Passejar pels carres de Brussel·les és interessant. En uns quants dies vam poder observar llocs emblemàtics com el Manneken Pis, la Grand Place, l´ Atomium, el Palau Reial, la Borsa, els edificis on es situen les institucions europees (Parlament, Comissió, Consell) o el museu dels instruments. I tot això, sense pagar res de transport públic (risc que no recomane) i menjant porcaes (però bones) a tothora com els gofres amb xocolata i les frites (creïlles fregides). L´ alberg, molt acollidor també...m´ agrada això de compartir un sol bany i dutxa, i dormir en comuna...Un hostatge en ple barri musulmà, farcit de barberies i pastisseries i que sense cap prejudici, vam trobar ben segur.

Tanmateix, el lloc que més agradós em va resultar va ser Brugge. Una ciutat petita i constantment partida per canals, que com molts sabreu, fa que se la conega com la Venècia del Nord. Em va semblar una ciutat molt acollidora i bonica. No vam parar de fer fotos. Eixe mateix dia vam visitar Gent, ja a poqueta nit, la qual cosa trobe que va deslluir una mica la impressió grata que ens esperàvem. La foscor i el fred no van impedir però, que endevinara en Gent, una ciutat amb molta personalitat. Catedrals, més canals, un centre antic amb encant...

Una altra visita no prevista (13 euros anar i tornar amb tren, que més voleu?) i que va travessar les mateixes fronteres belgues, fou la de Maastricht (Holanda) on vam tenir la sort d´ arribar en dia gran. Celebraven carnestoltes, i l´ ambient era molt divertit. Em va recordar molt la festa a casa nostra. Festa al carrer, nombroses bandes de música (no exemptes, això sí de baixíssima qualitat), alcohol a voluntat, autòctons aixoplugats en tavernes típiques, etc. Feia goleta. Llàstima no haver- se portat aquella disfressa de Benet XVI que em vaig clavar a la maleta (qui sap?). Me´ n vaig tornar satisfet i amb la sensació graciosa i relaxada d´ anar quasi surant per l´ aire. I és que, sentir-se legal fent la mateixa cosa que a casa teua és il·legal, és, com a mínim temptador per a un cos fins al moment sà. O això crec jo. I no dic res més.

Prop de la Grand Place, hi havia una figura d´ or gitada. Diuen que si la toques, tornaràs a Brussel·les . Com sóc un poc caldós, ho vaig fer. Així que, no queda més remei. Hi tornarem.

Salut i Belgique/België.

...Per a una volta en la vida que em faig fotos (quasi obligat per ma mare tot s´ha de dir), farem un poc d´autobombo...

1 comentari:

Jordi ha dit...

palurdisme, jaja