diumenge, 24 de maig del 2009

I si no vull ser un caradura?

Ho pensava fa una estona, mentre tornava passejant a casa, gaudint d´ una nit agradable, perfumada i tranquil·la de quasi estiu. Sovint, algunes persones solen retrauen el que segons elles és un punt feble de la meua personalitat: actuar amb poca caradura. Jo no crec que la pocavergonya haja de ser una condició sine qua non per a res, i menys per a relacionar-se. Em negue a assumir-ho. I em cabreja que actuar segons aquest plantejament provoque que ú siga considerat babau o poc espavilat. Ho lamente, però excepte que ú no s´ emborratxe conscient i metòdicament, i perda el sentit de la vergonya, no podrà actuar artificialment i a contracorrent de la seua pròpia personalitat. No és una sensació còmoda, natural. Simplement no naix. I mentrestant, els trens seguixen passant, qui sap si amb vocació de continuar el seu propi camí o de tornar a una parada que durant un temps romandrà oberta. El temps, beneïda llei...

5 comentaris:

Sole ha dit...

eei! fa temps que vaig un poc perduda en els teus afers personals (i amorosos), però qui t'haja dit que has de ser un caradura per agafar cap tren és perquè no té dots dits de front...

de vegades val més la pena ser "poc espabilat" que ser un caradura i acabar sent un "impresentable".

sigues fidel a la teua personalitat!

saludets!

Iris ha dit...

Ei Agustí! boníssim els nyesproooossss! Gràcies
I això de caradura, jo sempre trobe eixes coses molt relatives, tampoc se el context en el qual es diuen que ho has de ser més. Així queee.. poc puc comectar!
inga adeuuuu!

Marieta ha dit...

Jo crec que tu has de ser el teu propi asesor.
Jo he tingut temporades de tot, tal com soc, amb un poc de poca vergonya a voltes i amb molta vergonya altres. La temporà que vaig tindre la poca vergonya va ser sufucient per saber que no volia ser aixina tota la vida, i que les coses no eren tan bones.
Amés, amb poca vergonya pasen MOLTS trens, però mai podràs agarrar EL MILLOR (o això crec jo).

En definitiva, la poca vergonya va be a temporaes, no per a tota la vida.

Esther Quilis ha dit...

Holaaa!!! Avore si ara que tinc un bloc jo tambè em poses una firmeta de volta en quant!!!besets cosinet!!

Gema ha dit...

Jo sempre he dit que hi ha que ser bo pero no tonto...lo de ser caradura crec que va en la personalitat, i ho senc per qui ho duga dins perque jo no aguante a eixa gent.
Tu no ho eres i no tens per que forçar-te a ser una cosa que no et naix i menys quan seria roin per a tu.

Besets xicon!