No seria sincer si no diguera que, aquesta pseudofilosofia, la de la recerca de la virtut en el dubte constant, conté un lleu pòsit literari. Perquè a fi de comptes determinades lectures, vulguem o no, acabem determinant indefectiblement la nostra cosmovisió.
dilluns, 11 de gener del 2010
Viure sense tu (Antònia Font)
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
M´encanta Antònia Font. M´encisa esta cançó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Simplement, preciosa!!
No la coneixia... m'agrada.
La lletra esta molt be!!! ara no se si la musica li queda molt. jajajajaj
Que a mi tambe m'agrada Antonia Font, pero esta cançoneta...
Publica un comentari a l'entrada