dimecres, 21 d’abril del 2010

Festa i sentiment

Mentre imagine el dring-drang de les campanes del meu poble, comence aquestes paraules. Eixes campanes que donen a la meua finestra. Cap a la mitjanit entre el 21 i 22 d´abril, el campanar es convertix en tot un orgasme festiu. El volteig general sona a pasdoble fester, olora a pólvora, sap a mentireta i a pastetes, implicita la família, els amics, el retorn. És un acte molt simbòlic, senzill que cada any arreplega a més gent i que un altre any sent des de la llunyania. Em plauria estar-hi cinc minuts, comprovant in situ la sensació de que les Festes ja han arribat.

Tot just fa tres anys que vaig començar a intentar un bloc. Intentar, perquè un bloc mai està fet, mai està complet, sempre és possible més constància, major qualitat, més coses a dir. Diria jo que aquest que m´ocupa, està a mig fer. Recorde que el vaig començar amb el pensament posat en les Festes. Les d´Alcoi i les d´Onil. No negaré tampoc, que fou una època en la qual jo adquiria una efervescent politització, més gran que no ara, encara que vos semble estrany. El tres-cents aniversari de la nostra desfeta nacional, la imminència d´unes eleccions en les quals el canvi era possible i el valencianisme polític es presentava clau per a assolir-lo. L´Adéu PP, fou un altre Hola dolorós. Però, malgrat la boira...2011 ens dóna una altra oportunitat.

Prompte vaig haver d´orientar el bloc cap a la meua quotidianetat. Per comoditat i per pura personalitat. Les festes en formen part, de manera intensa i constant. He sigut fester a Onil des que vaig nàixer. De ser fester, xiular i observar, em va nàixer la intenció de formar-me com a músic. De fet, forme part dels Moros Músics. Ser fester sempre ha significat per a mi eixe verb tan bonic que diuen "tornar". I a sobre, tornar on t´esperen. Sentiment i tradició familiar. Pertànyer a la Festa m´ha servit com una mena de teràpia en els moments difícils, com un trencament alegre de la rutina. Rutina que sempre reprenc amb llàgrimes i una melangia insuportable. Sóc tendre, què hi farem!



Farà més d´una hora que les campanes han parat. Demà esperem al dolçainer per la vesprada, fem la volteta, encenem fogueres, i rostim carn sobre elles. Posteriorment tirem cuets borratxos i bevem (bec) herbero durant tota la nit. Encerte quan pense que molts colivencs i colivenques no dormiran aquesta nit. La immediatesa provoca nervis. Seré colivenc. I m´agrada.

Bona nit i Bones Festes.


14 comentaris:

bunburry ha dit...

Doncs espero que ens veiem, perquè aquest any repeteixo. Crec que, a partir d'ara, seré un fix a les festes si les circumstàncies laboral ho permeten.

Bones festes!

Anònim ha dit...

M'ha encantat l'entrada :)
Només puc dir.... ESTEM EN FESTES!! :)
Maria

Esther Quilis ha dit...

SI SI SIIIIII!!!! ESTEM EN FESTEEEES!!! Jo vaig escontar les campanes en el portal, mentre esperava a la Flower, que va arribar en les últimes campanades i que precisament en l´ùltima campanada és va traure una "Judas" (la millor birra del món) i em va dir el seu característic "nyas!".....crec que he tingut un bon començament de festes!!!! Besets perla!! T´espere aquesta nit a la plaça!!!

Àngels ha dit...

no hi ha remei millor que les festes del teu poble. La musica, la gent, la polvora...
Tinc amics, que venen poc al poble (viuen massa lluny), pero cada any, als seus ulls, quan arriben a la Plaça al Pregó, es llig l'alegria de tornar al poble. Al seu poble.
Bones festes, Agostí!

Sole ha dit...

ens veiem esta niiiiit en la voltaaaa!!! i demà també et voré amb la corbata i tot, que al final si que toque! i per suposat...petorro pre-ofrenil!

besets!

amparo ha dit...

Xe Agostí, qué plaer lleguir-te!!!

El menudet de la foto suposo qué seràs tu i, pot ser ton pare, NO¿?¿

Vinga, bones festes.

Pasqui ha dit...

Xicon...

Aquestes festes ens veiem al xiri :-D!!

(Per cert, mola molt la teua foto de nano!)

Gema ha dit...

Xicon, com es nota quan s'escriu amb el cor en la ma...m'has fet plorar!

Es un plaer tindre a un amic i un fester com tu dins l'esquadra.

Besets!

Anònim ha dit...

M'has fet plorar agostinet!!!

Jo tambe senc aixo quant parlen de Castalla, quan senc la musica els pels me se posen de punta i mes si algu esta desfilant.

Que sapies que aquestos dies vos e tingut moltisima enveja...

Moltisims besets

Atenea

Anònim ha dit...

Ets un sentimental!!!
Maite

Esther Quilis ha dit...

Com va la depresió post-festes?? Jejejejeje Espere que millor que la meua, ja et contarè...vens a la marcha de regularitat?? Pert cert!!! Recordes que vaig dir que em faria un blog de cuina?? La cuina de la sangonera?? Jejejeje!! Doncs ja el tinc, així que ya saps!!

Anònim ha dit...

Eh, en serio... vaig tindre que fer-me un bloc que es diga LA QUEIXA o algo aixina... jajaja
Bò Agus, m'ha agradat l'escrit, a més, crec que estes festes les hem disfrutat moltíssim... =)

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'escrit, en senc molt identificat, jo vaig tots els anys a la plaça per escoltar la voltejada de les campanes, es el que jo anomene el primer acte.

Molt bo el blog escrius moltes vegades amb el cor.

Martell de Bonamas.

Gloriero Preventori 2014 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.