...Després de molt de temps d´absència, he decidit reprendre l´activitat d´escriure al blog. Si ja fa temps vaig escriure sobre la temuda absència d´un tema del qual parlar, també ha arribat a mi la gossera i els temuts períodes de temps sense escriure. Podria donar l´escusa dels exàmens...però la veritat és que he estat més temps connectat a internet que estudiant. No sé, possiblement la pressió d´aquestos també ha influït en aquest buït.
Xè, vaig acabar ahir els exàmens i crec que encara no sóc conscient. La possibilitat de tenir un estiuet netet d´assignatures per a setembre a l´hora de provable, és molt atractiva. Ja en vam parlar d´això. No puc dir que m´hagen ixit mal els exàmens. Tampoc els he bordat. Com sempre a última hora...i és que malgrat les conjures i promeses per a no tornar a repetir-ho hi ha coses que no canvien. A esperar els resultats... I vosaltres? Espere que bé...comenteu-me-ho
No podia deixar passar per alt la celebració de final de curs. Un matí-vesprà en la platja de Sant Joan amb els meravellosos i entranyables companys de classe, amb "cremà" de la pell inclosa, val la pena. El concert de l´orquestra del conservatori, interpretant Polifemo d´Andrés Valero Castells també és una bon acomiadament també a aquest curs. Però sobretot, compartir sopar, festa i karaoke amb els músics (destacar el director de l´orquestra, Pedro Salinas...XD, o el mestre de trompeta, Ximo el Teulaí) va ser una cloenda apoteòsica d´aquesta celebració. Vaig sentir un bany de masses com Bisbal en els seus concerts, durant els 3 o 4 minuts que vaig cantar amb Eusebi la de "Vivir así es morir de amor" del gran Camilo Sesto. Molt desafinat, però molt emotiu.
Quant a plans per a l´estiu, per ara poqueta cosa. Supose que ajudar a mon pare i aprofitar el temps i les propostes per a fer coses de trellat. Tornaré a Galícia, al qual el considere com el meu segon país...mira que m´agrada eixa terra (i el seu menjar), de la que gaudiré durant una setmana. Quant al tema musical, hi haurà concerts de la Banda i de la Rondalla. També un curset de Trompeta en Teulada, i alguna eixideta "xaranguera" esporàdica per a passar-ho bé i guanyar alguns diners. Si algú em proposa alguna cosa, encantat també, però no sé que passa que sempre tinc coses. Quan més coses tinc, més coses venen, i quan més lliure estic, res de res.
Bo, em despedix dient que tinc ganes renovades d´escriure, i sobretot desitjar-vos a tots un bon estiu.
Salut i festa!
3 comentaris:
No sabia jo q t'agradava Camilo Sesto
Xe Agustinet... tu hauries d'haver estudiat filologia i il·lustrar als estudiants de magisteri, així com ho han fet els llibres de Enric Valor, les seues rondalles i tot allò que ens feien llegir a la facultat.
La meua enhorabona pel teu blog... encara que ja saps que no simpatitze amb alguns comentaris...jeje
Sempre teu!
Te propongo para este verano, tocar el laud, para que algún dia llegues a ser un virtuoso del laud.
Si ves que eso no será posible, dedicate a la literatura y utiliza esos vocablos esponcedanos que tú tan bien sabes utilizar, jajaja.
Siempre tuya!!!jajaja
Publica un comentari a l'entrada