El plor de l´algaravia ...

...”A Agostí, esperant que gaudisques amb aquest llibre tant com ho he fet jo escrivint-lo”... Són aquestes les paraules humils i sempre agraïdes que em va escriure Vicent Bernabeu a les pàgines inicials del seu llibre, “ El plor de l´Algaravia”, premiat en la VIII Bienal de Narrativa “Vila d´Onil” a l´any 2005.

Fa uns anys, vaig sentir comentar a ma Tia MªCarmen que aquest novel escriptor, així com llicenciat en biologia, regidor de l´ajuntament i treballador a la papereria Ícaro, li va demanar els llibres, “Notas históricas” del cronista oficial d´Onil, ja mort, Don Ramon Sempere. Sembla que cercava informació històrica del nostre benvolgut poble per a elaborar algún escrit o llibre. Diguem que ja em va encuriosir. Però va ser fa poc, quan també ma tia em va comentar que havia tret un llibre a la venda i que havia sigut guardonat...i unes setmanes després me´l va regalar. Aleshores, vaig adquirir un gran compromís i interés per llegir-lo...malgrat que encara em trobava gaudint de una de les mítiques novel.les d´Enric Valor “Temps de Batuda”.

Doncs bé, fa uns dies vaig acabar de llegir-me-lo i em va deixar un gust ben bo. Si ja tot esforç per crear literatura, lectura a través de novel.les o contes em mereix una gran admiració, la utilització del valencià encara li dóna per a mi un plus de càrrega sentimental a més de mostrar un símptoma de la desitjada plena normalització de la nostra llengua en tots els àmbits.

Si parlem del llibre en concret, cal dir que li he trobat una gran avantatge. I és que ens trobem davant d´una lectura que no s´entreté en descripcions ni paràgrafs farragosos i la qual cosa facilita la rapidesa de la narració i alhora la comprensió de la història. Per tant, considere que és totalment apta per als menuts. Destacar també la riquesa lèxica basada en sinònims, frasses fetes, així com les constants al.lusions a personatges i fragments de la literatura clássica com els d´Ulises, Aquiles, Damocles, Androgeu, el laberint del Minotaure, etc, que actuen com una mena de paral.lelismes que guarden certa relació i comparació amb la història principal, molt allunyada en el temps respecte dels clàssics.

Així, cal situar-se a principis del segle XVII en terres meridionals de l´antic Regne de Valencia i en una família de camperols. La problemática prové per la condició que posseïxen alguns membres de la família, ja que són moriscos, és a dir descendents dels musulmans que habitaren aquestes terres però batejats al cristianisme amb la pragmática dels Reis Catòlics de 1502. La desconfiança cap a aquest nombrós col.lectiu va anar augmentant fins que en 1609, Felip III signà un Decret d´expulsió en el que s´obliga a que tots aquestos moriscos abandonen definitivament la seua terra i se´n vagen a les terres de l´altra vora de la Mediterrània, així com també s´ha de remarcar les conseqüències directes d´aquest Decret com són sobretot el despoblament de moltes zones i el trist i injust exili d´aquells hòmens i dones que les havien treballades i que, administrativa i sentimentalment les tenien com a pròpies. És en aquest context on es dóna la particular història de Ferran, un morisc, així com l´aparició de la seua enigmática filla i del seu oncle soldat a Flandes ja retirat.

Sobretot, em va alegrar vore com aquesta novel.la contenia situacions i escenes esdevingudes al meu poblet, Onil. I és que ja tenia jo ganes que algún llibre esmentara a Onil com a lloc important en les seues narracions! Si hi ha alguna cosa a retraure-li al llibre és que m´ha paregut curt, m´he quedat amb ganes de més detalls i més història, cosa que com hem vist abans també té l´avantatge d´afavorir la rapidesa en la lectura...Però no és un defecte, sinó un símptoma de que quan un conte que t´agrada i amb el que has gaudit , et crea la necessitat i ansietat de llegir i saber una miqueta més...mai voldríem que s´acabara!

Sense cap ànim de fer publicitat gratuïta, vos el recomane totalment...

Salut i Lectura!