divendres, 8 de febrer de 2008

El plor de l´algaravia ...

...”A Agostí, esperant que gaudisques amb aquest llibre tant com ho he fet jo escrivint-lo”... Són aquestes les paraules humils i sempre agraïdes que em va escriure Vicent Bernabeu a les pàgines inicials del seu llibre, “ El plor de l´Algaravia”, premiat en la VIII Bienal de Narrativa “Vila d´Onil” a l´any 2005.

Fa uns anys, vaig sentir comentar a ma Tia MªCarmen que aquest novel escriptor, així com llicenciat en biologia, regidor de l´ajuntament i treballador a la papereria Ícaro, li va demanar els llibres, “Notas históricas” del cronista oficial d´Onil, ja mort, Don Ramon Sempere. Sembla que cercava informació històrica del nostre benvolgut poble per a elaborar algún escrit o llibre. Diguem que ja em va encuriosir. Però va ser fa poc, quan també ma tia em va comentar que havia tret un llibre a la venda i que havia sigut guardonat...i unes setmanes després me´l va regalar. Aleshores, vaig adquirir un gran compromís i interés per llegir-lo...malgrat que encara em trobava gaudint de una de les mítiques novel.les d´Enric Valor “Temps de Batuda”.

Doncs bé, fa uns dies vaig acabar de llegir-me-lo i em va deixar un gust ben bo. Si ja tot esforç per crear literatura, lectura a través de novel.les o contes em mereix una gran admiració, la utilització del valencià encara li dóna per a mi un plus de càrrega sentimental a més de mostrar un símptoma de la desitjada plena normalització de la nostra llengua en tots els àmbits.

Si parlem del llibre en concret, cal dir que li he trobat una gran avantatge. I és que ens trobem davant d´una lectura que no s´entreté en descripcions ni paràgrafs farragosos i la qual cosa facilita la rapidesa de la narració i alhora la comprensió de la història. Per tant, considere que és totalment apta per als menuts. Destacar també la riquesa lèxica basada en sinònims, frasses fetes, així com les constants al.lusions a personatges i fragments de la literatura clássica com els d´Ulises, Aquiles, Damocles, Androgeu, el laberint del Minotaure, etc, que actuen com una mena de paral.lelismes que guarden certa relació i comparació amb la història principal, molt allunyada en el temps respecte dels clàssics.

Així, cal situar-se a principis del segle XVII en terres meridionals de l´antic Regne de Valencia i en una família de camperols. La problemática prové per la condició que posseïxen alguns membres de la família, ja que són moriscos, és a dir descendents dels musulmans que habitaren aquestes terres però batejats al cristianisme amb la pragmática dels Reis Catòlics de 1502. La desconfiança cap a aquest nombrós col.lectiu va anar augmentant fins que en 1609, Felip III signà un Decret d´expulsió en el que s´obliga a que tots aquestos moriscos abandonen definitivament la seua terra i se´n vagen a les terres de l´altra vora de la Mediterrània, així com també s´ha de remarcar les conseqüències directes d´aquest Decret com són sobretot el despoblament de moltes zones i el trist i injust exili d´aquells hòmens i dones que les havien treballades i que, administrativa i sentimentalment les tenien com a pròpies. És en aquest context on es dóna la particular història de Ferran, un morisc, així com l´aparició de la seua enigmática filla i del seu oncle soldat a Flandes ja retirat.

Sobretot, em va alegrar vore com aquesta novel.la contenia situacions i escenes esdevingudes al meu poblet, Onil. I és que ja tenia jo ganes que algún llibre esmentara a Onil com a lloc important en les seues narracions! Si hi ha alguna cosa a retraure-li al llibre és que m´ha paregut curt, m´he quedat amb ganes de més detalls i més història, cosa que com hem vist abans també té l´avantatge d´afavorir la rapidesa en la lectura...Però no és un defecte, sinó un símptoma de que quan un conte que t´agrada i amb el que has gaudit , et crea la necessitat i ansietat de llegir i saber una miqueta més...mai voldríem que s´acabara!

Sense cap ànim de fer publicitat gratuïta, vos el recomane totalment...

Salut i Lectura!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bé, agostí. em sembla que amb això ja podem dir que el PSOE de José Bono i de l'expoli fiscal del País Valencià ja té un vot més en Onil.

Agostí Tiralí ha dit...

No sé a quin sant ve ara la política, quan estic parlant d´un llibre que m´ha paregut bo i interessant. I no, el PSOE de Bono i de l´expoli, no tindrà un vot meu a Onil simplement perquè jo no vote allà, però si votara eixe ja seria el meu assumpte i problema...

Per favor, no filem tant prim ni siguem tant puristes, separem lectura de política...

Salut!

Vicent ha dit...

Jo flipe amb la facilitat que tenen certes persones per a relacionar-ho tot amb la política. Pel que fa a la notícia, seguiré la teua recomanació. Salut

Anònim ha dit...

mis amigos y yo estamos muy intrigados con este blogspot http://fesunbotutil.blogspot.com El punto al que hemos llegado es que ya hacemos apuestas entre nosotros por ver quien descubre de qué va esto. Si alguien me sabe decir algo, se lo agradezco, ;)

http://fesunbotutil.blogspot.com

Albert Miret ha dit...

Totalment d'acord companys, el fet de no compartir un mateix projecte no vol dir qe pugam admirar altres ámbits de la persona.
Certament ens has obert les ganes de llegir-lo. Un poble tan xicotet i a la vegada tan ple d'história.

Carlos V ha dit...

Els Blogs de La Safor

Aquesta pàgina pretén (de forma modesta i totalment artesanal) ser el punt d'encontre del panorama blogger de la comarca de La Safor. Un punt on poder trobar d'una forma més fàcil aquestes pàgines tan interessants i que esperem que tots ens ajudeu amb el vostre granet de sorra a ferla més gran i activa.
L'idea va nàixer de una xarrada a càrrec d'Enric Morera i el nostre alcalde Orengo al Casal Jaume I sobre els blogs i la política. Això em va fer pensar que fea falta coordinar aquest nou món emergent i que tant de moda s'ha posat en els últims anys.
Esperem que no siga una moda que pasa pronte. Així mateixa, a l'hora d'elegir un link per aquest blog, no s'ha pogut utilitzar ni es mots de "gandia", "la safor" o "safor" a seques perque algú els va registrar ja fa anys (i abandonats est`n per desgràcia)
Així que bo, espere la vostra ajuda i colaboracions aportant nous links de gent saforenca, encara que aquestos estigen a altres parts del pís o fins i tot a l'estranger. Publique-los ja siga mitjançant comentaris o envieu un correu
charlifuster@hotmail.com
http://www.elsblogsdelasafor.blogspot.com

Agrairem que posareu el link d'aquest blog entre els teus contactes per aixi donarli més publicitat i un millor funcionament. Moltes gràcies!!

miguel angel ha dit...

ma paregut molt ve ja que soc d'onil segix així