Hui existeix l´amor...demà ja no...

Ho reconec...el fet d´una marcada abstenció amorosa m´afecta...i al mateix temps es suma a que a priori aquestes dades sols em representen un dia orquestrat des de les grans superfícies destinat sobretot per al consum, basant-se en l´amor que hem de professar-nos les persones. Jo que voleu que vos diga...sense ànim de que sone a tòpic de bohemi que no seguix les tradicions mediàtiques i consumistes, a aquesta data li tinc una gran animadversió. Em sembla com expresse al títol que hui és el dia en què existeix l´amor, en què hem de dur-nos bé amb la parella, en què hem d´estar anxoxats, en què li hem de recordar per una volta lo meravellosa que pot arribar a ser, en que hem de comprar un regal (sinó som poquet romàntics). Demà ja ens podem oblidar de tot açò, bramar amb el/la còniuge o anàlegs. Ja ho sé i ho repetix, el fet de que estiga "canino" encara agreuja més aquesta sensació. Per cert, on queda aquella data del 13 de febrer, que alguns companys de gremi (de gremi maxuxos) reivindicàvem com el dia dels fadrins? Ahir no vaig notar cap moviment...

Siga el que siga, si es dóna la bona casualitat de què la meua futura xicona (qui et coneguera...) llig açò, comentar-li la preferència i màxima il.lusió de rebre un regal per exemple un 15 d´agost, en lloc d´un 14 de febrer... I pensar que la piruleta en forma de coret que m´ha regalat hui la que cobrava (ben bonica ella) en el bar de la universitat m´haguera llevat miraculosament tots aquestos prejudicis, com si d´una il.lusió i aparició fugaç de l´amor es tractara...llàstima que al cap i a la fi, tots aquells que passaven, sense cap mena de distinció, eren premiats de la mateixa forma que jo amb una dolça piruleta...

Per cert, i aprofitant aquest dia, tornar a reivindicar el mig oblidat i desplaçat dia dels enamorats valencians, 9 d´octubre, Sant Dionís, del qual ja vaig escriure en un altre post...recordeu-lo ací

Salut i consum!