Aïllat...

...Bona vesprada, escric des de l´oficina on treballa mon pare, amb el temps apegadet al cul, fins que torne. Ja és prou. L´ordinador va faltar fa un mes gairebé, i des d´aleshores ençà he romàs incomunicat (i romandré) tret de comptades ocasions, com aquesta. Mai pensava que dependria tant d´un aparell electrònic amb pantalla, que a més no puc mirar més d´un hora seguida per una petita malaltia als ulls que s´anomena blefaritis (a la viquipèdia ho podeu trobar). Ho sé, normalment me´n passe i els meus ulls es posen rojos com un titot. Sóc, el "pupas"... certament

És hora de posar-se al dia en totes les xàrcies socials que indefugiblement m´han captivat. El facebook, el tuenti, on a banda de trobar i fer-se amics, també es porqueja. Veges tu! Sóc home i les hormones continuen rebolicades..."Juventud, divino tesoro".

És el moment de revisar l´e-mail, i comprovar com ja he superat la milantena de correus per llegir. També cal posar-se al dia i actualitzar-se en Pàgina 26, els recomanables blogsvalencianistes o valencianisme.com, així com en el bombardeig de pràctiques jurídiques a que ens veiem sotmesos en la carrera de Dret (si, estudie "Dret" i no "assegut", així que féu el favor de no gastar-me més la brometa, que ja cansa...).

I finalitzant aquest post de "mer tràmit", també és hora de donar constància en el Racó d´Agostinet, de que l´amo no està mort, simplement està de vacances forçades i amb moltes ganes de tornar, de començar de nou i canviar alguns aspectes com l´estil i el disseny. Espere que prompte...

Una abraçada a tots, parlem aviat.