Pla de Bolonya. Què fem del caldo?

En els darrers mesos, estem assistint a moltes mobilitzacions al si de la comunitat universitària, front al que s´anomena Pla de Bolonya o Espai Europeu d´Educació Superior. Un pla que sembla que començarà a aplicar-se el curs següent a moltes universitats. Pareix ser que davant la imminència, molts grups d´estudiants, acompanyats de mestres han decidit mobilitzar-se per tal d´aturar aquest procés. No sé si massa tard ja. Personalment, i com segurament denote el meu text, em trobe un tant mancat d´informació; per tant acull els arguments de l´Assemblea d´Estudiants amb molta simpatia i solidaritat, però també amb molta prudència. Primàriament, i sense haver aprofundit com cal en l´afer, em sembla molt correcte i ben argumentat tot el que diuen. I els recolze.

D´altra banda, a voltes percep solament un recurs al discurs del "no a", discurs que, analitzat purament des de l´àmbit polític, ha sigut criticat des del valencianisme com a poc constructiu, en referència a les seues últimes aliances. I és que tornant a l´àmbit educatiu, encara continue esperant que des de l´Assamblea d´estudiants o d´altres punts de vista em concreten (sense expressions genèriques i un tant abstractes en alguns casos) clarament quin és el model d´universitat que volen i no sols el que no volen. Segur que algú ho farà. I jo encantat de sentir-lo. Els estudiants que probablement acabem abans de la implantació total del nou Pla, tampoc podem aferrar-nos a l´actitut certament egoista i individual, de fer-nos els arreus. A mi, per plaer i major coneixement, m´agradaria estudiar altres carreres en el futur, per tant m´ho he acabat prenent com a part directament afectada.

Hui és un dia de vaga. A les 11:30 hi ha una concentració on pareix que acudirà molta gent. Malgrat totes les meues contradiccions internes, hi assistiré per continuar informant-me, però també perquè sempre queda eixe petit morbo d´estar present en tots els llocs on hi haja gresca i agitació. Un sentiment un poc primari, però intrínsecament jovenívol. Perquè no dir-ho.

M´agradaria, que si algú es passara per ací, en diguera la seua. L´altre dia em van donar una fulleta amb arguments i sol·licituds que m´agradaria reproduir en part i amb els que superficialment, parcialment i amb reserves, estic d´acord. Ho deixe caure:

- Es diu que Bolonya no és solament una reforma pedagògica, sinó un pretext per a privatitzar la Universitat i posar tota l´educació al servei de les empreses i d´un mercat inestable i canviant.

- No s´oposen a una reforma acadèmica i pedagògica necessaria, ni tampoc a la mobilitat europea i l´homologació de títols a nivell europeu.

- Es qüestionen el finançament de la reforma universitaria provinent de fons públics, sobretot atenent al deute espectacular de la Generalitat Valenciana (891 milions d´euros).

- Discutixen també el sistema de graus (4 anys)/postgraus (opcional, 2 anys), en el sentit de que l´accés al postgrau resultarà caríssim (per això la mercantilització de l´educació) provocant consegüentment, una "elitització.

- En relació amb el punt anterior, s´establixen una serie de beques/prèstec, que ja no són a fons perdut, sinó que s´obliga a retornar els diners prestats, hipotecant segons diuen, als joves sols pel fet de tindre una formació universitària. No estan convençuts de que realment el interés percentual alhora de tornar aquestes "ajudes" siga realment de zero.

-Denuncien (i amb molta raó) la manca d´informació i participació dels estudiants en aquest procés des d´algunes institucions com la direcció i el Consell d´Alumnes de la nostra Universitat alacantina.

- Critiquen també que la Universitat i els estudiants sobrevisquen en base a criteris de rentabilitat econòmica, competitivitat i que siga gestionada com una empresa. La privatització de l´ensenyament. Així diuen, l´educació és un dret (no un luxe) dels ciutadans i el poder adquisitiu no ha de poder ser un impediment per a accedir a la formació que desitgem.

- Alerten també d´una dinàmica privatitzadora a la Unió Europea de serveis públics (recordant la Directiva Bolkestein, aquella de les 65 hores setmanals, crec recordar).

Per tant, des d´aquest moviment d´estudiants es demana la paralització del procés per a iniciar un procés valoratiu, d´opinió crítica, de major informació sobre aquesta reforma universitària, un altre debat públic i accessible, i per últim un referèndum vinculantentre tota la comunitat universitària. Acaben cridant a tothom per a reivindicar una reforma educativa universitària sense privatització ni mercantilització de la Universitat.

Què fem del caldo? Què en penseu de tot açò?

Salut i Universitat (pública, per descomptat)