...No em referix a que voteu en eixe sentit ara que ve la campanya (de la qual parlarem), sinó que parle d´un dels problemes que vaig témer i preveure aquells dies que maquinava la possibilitat de fer-me un blog: el quedar-me sense temes de que parlar.
Sí, se que hi ha molts temes d´actualitat i molts "marujeos" que sé que vos agraden...però no sé...digueu-me gos, digueu-me avorrit, digueu-me ingnorant...però estos últims dies no sé que passa que no em veig amb forces per escriure alguna cosa coherent i interessant...i en relació amb açò, tampoc vull que açò es convertisca en una mena de diari de joveneta en edat del pavo (la qual ma mare diu que encara no he abandonat): -Hui he dinat dentilles, he vist una xicona molt "flamenca" a la que li pense demanar el telèfon, he cagat al vol dos o tres voltes...- No això no, és caure massa baix tant pel seu nul contingut lèxic, com per l´interés que puga suscitar en vosaltres. Per cert, torne a repetir que si algú vol que li publique alguna coseta (poesia, prosa o qualsevol xorrà) encantat...
A aquesta espècie de buït "literari" s´afegeix l´avorrit transcórrer de ma vida... sobretot en el pla sentimental (diuen quan estàs enamorat és més fàcil escriure i expressar els teus sentiments)...És deveres...fa temps que vaig deixar de creure en l´amor...o l´amor va deixar de creure en mi i m´ha castigat a una abstinència amorosa vitalícia. Em fa gràcia quan sent per ahí: "t´arribarà quan menys t´ho esperes". Si voleu que vos conteste: això és una tonteria...A mi no m´arriba i tampoc ho espere...massa preocupacions. Sempre dic que em veig amb 40 anys, quedant amb la resta d´amics fadrins un dissabte per la vesprada per a vore el futbol de segona divisió B xq no hi ha més plans interessants...Eh! tampoc està tan malament!
En fins, ho deixe ací. Esperaré a tindre algún moment de lucidessa per a poder posar algun escrit interessant i no rollero com aquest. Sí que és difícil açò de mantindre dignament un blog...
Salutacions. Agostí
2 comentaris:
Mira, es normal que tingues eixos pensaments sobre l'amor. FIns feia poc jo pensava que era un invent del Tall Anglés per a vendre perfums. Aixó de: "un dia arrivará, en el moment menys pensat..." es un topic, pero es molt cert. Jo et dic el meu pensament ara i si vols el comparteixes amb mi.
Tinc bona salut, la meua faena va be, no tinc deutes amb ningú, la meua familia está be, el meu gos es una alegria, els meus amics son genials i m'esteu ajudant molt, de tant en quant apareix una xicona i coqueteje un poc en ella, li dic algún piropo i em sent viu i il.lusionat, en fi, estic arribant a un punt en que disfrute de les coses importants. No tinc novia. I que? Vaig a posarme a plorar en un racó per eixa raó? Ni pensar-ho. Vaig a pensar en positiu, disfrutar de les coses que tinc no ja materials sino inmaterials (salut, amistat, carinyo, alegria per viure...) i si ve l'amor en forma de una xica meravellosa, doncs millor que millor, será la guinda al pastís. Mentre tant, no pensem mes enllà del dia a dia, no pensem en el demà, si no com a molt en despús demá. Que opines tu?
El teu amic Pere.
Agustín, acabo de leer tu "artículo" y noto poca riqueza léxica, al igual que tampoco veo muchos vobablos esproncediamos,jajaja.
Tu tranquilo con lo de la novia, que...quien la sigue la consigue y sobre todo, cuando se intenta con alguien que es un poco "tontita" jajaja ( ya sabes quien no?).
Muchos besos!!!
Publica un comentari a l'entrada