diumenge, 6 de maig de 2007

Olor a Valencianisme...

...des que vam pujar a l´autobus a Callosa d´en Sarrià, fins que vam tornar a les 6 del matí. Sens dubte des que vam arribar al lloc d´eixida vaig poder comprovar l´ambient de germanor (com passaven les botelletes i els caspelos) entre gent compromesa amb el nostre País. Gent que no coneixia de res i que em van tractar de meravella des del primer moment

Així, de camí l´ambient fou inmillorable...vam armar una festa espontània com feia temps que no veia. No va cessar en tot el trajecte el so de la dolçaina i el ritme del tabalet i bombo, ni els càntics, ni les rises i comentaris. El xòfer no s´ho podia creure. I quan arribàrem a la Plaça de Sant Agustí on començava la Manifestació em vaig quedar bocabadat. Quina gentà hi havia allí...pareixia que estigueren esperant-me. Un moment emocionant, això de veure tant maulet reunit.

Quant a la Manifestació (JA N´HI HA PROU 1707-2007), va transcórrer d´una manera pacífica (exceptuant alguna petita discussió i el malestar d´alguns conductors), onejant les nostres senyeres (de molts gustos i colors) a ritme de tabal i dolçaina i cridant per la independència i els drets i llibertats nacionals del nostre poble. Malgrat haver-me sentit molt còmode, açò va desaparéixer en alguns moments quan vaig sentir algun crit en favor de Terra Lliure. No comprenc aquestos crits la veritat. Sols embruten una bonica marxa i perjudiquen molt el nostre moviment. Coses que passen...i que no deurien de succeir. Encara que segons l´organització va dir que erem 70.000 persones, no crec que foren tantes, però si suficient per a que Canal 9 es fera ressó. Menys mal que no hi hagueren incidents...ja m´imagine el titular: "un centenar de batasunos agreden contra la paz y bienestar de Valencia"...vorem esta nit.

I els concerts...sobretot, el major orgasme en ma vida es va produir quan va actuar Al Tall, un grup folcklòric valencià que duu cantant des de fa quasi 30 anys i que realitza una tasca molt lloable de recuperació de la identitat valenciana. Cançons com "Romanç de Cec", "Lladres", "Tio Canya" o "el cant dels maulets" feren que no puguera evitar que unes petites llàgrimes brollaren dels meus ulls. No puc oblidar-me de la gran festa que es vivia dins d´aquell recinte...ni del meu afer frustrat que molts sabreu amb la xica andalussa... (la mala sort em perseguix). Tampoc de la magnífica actuació d´Obrint Pas, la gossa sorda, Sva-ters, Voltor, Feliu Ventura, Miquel Gil, entre altres els quals van provocar en nosaltres que traguérem a relluir la burrera que portem dins, botant, estivant-nos, cridant ben fort, etc. També vaig tindre el plaer de parlar i veure per primera vegada a uns companys com Siriuseta, Rebesnét del Tio Canya, Ramon Muntaner, Sicània, Guru o Maki89 del portal de www.valencianisme.com. Destacar sobretot el gust de compartir conversació amb l´Administrador d´aquesta pàgina i secretari del BLOC JOVE Pere Fuset, al qual li vaig prometre fer possible el canvi el 27 de maig des de les meues terres.

Sens dubte un dia inoblidable que tornarem a repetir l´any que ve.

Salutacions. Agostí

6 comentaris:

Siriuseta ha dit...

Seh, bon concert ^^

Anònim ha dit...

Ei Agus! Ahir va estar de puta mare. Com bé dius des de que vam pujar a l'autobús ja es veia vindre l'ambient que ens acompanyà tot el dia. La tan esperançadora i multitudinària manifestació, els parlaments a la furgoneta de Maulets en acabar la marxa, l'ambient que es respirava en tot moment al metro i de camí al concert, les teues anèctodes amb el sopar i l'andalusa... xD, els magnífics concerts d'Obrint Pas, Feliu Ventura, Al Tall, Sva-Ters, la Gossa... les rialles de camí a l'autobús. Un dia a recordar!

Eusebi ha dit...

Sí, definitivament, aquest any de manifestació ha sigut el millor dels que porte anant, tant per la quantitat de gent, que enguany era...!! com l'ambient que ha hagut, jo crec que ha sigut més pacífic que altres anys, sense tants provocadors, lo típic. Encara que això també pot ser perquè enguany no anàvem en el bloc de l'EI, que son els de la Kale Borroka, jajaja.
El concert brutal, alguna cançó que altra també va aconseguir emocionar-me. I sobretot, els "cogollets" de gespa i les aventures d'agus van fer que la nit fóra inoblidable.
Salut!

Norberto ha dit...

Hey compare!! Com va? ja veig k tot masa bé, jo com saps liat amb la campaña electoral, pero amb molta ilusio.

La Batalla d'Almansa: una espineta q tot valencià amb pedigri te clavada. Jo ja no la tinc, doncs no soc de raça, pero ame la meua terra tant, com els gosos al menjar.

Tal volta, hem de reflexionar, y traslladar els anims de lluita d'aquella epoca a la política destructiva dels partits de mases (pp y psoe). Hem de parar a pensar qui pot defendres, y mes encara, hem de pensar quins son els interesos reals dels partits.

Bueno che... tonteries meues...
25 d'abril, tot un esperit!

Enorabona Agostí, un crack, idolatrat en Mutxamel.

Agustí Pastor i Francés ha dit...

Per cert. Estos dies he estat llegint que alguns valencianistes van patir agressions després del concert pels grupets antivalencians i d´extrema dreta amb la ja coneguda impunitat en que queden aquestos actes. Pareix mentira que en una democràcia com la nostra, unes idees totalment legítimes i argumentades siguen combatides d´aquesta manera i no per la paraula.

A tot açò s´afegeix la complicitat implícita del govern valencià, que passa de condemnar aquestes agressions, pitjors que la "kaleborroka". No puc deixar d´imaginar-me que passaria si fóra a l´inrevés...Sens dubte Canal 9 faria una cobertura mediàtica de l´assumpte acusant els catalanistes batasunos d´extremistes i radicals, demanant a tothora responsabilitats. Però com dia Raimon..."nosaltres no som d´eixe món"

Anònim ha dit...

Y quién es esa andaluza?????jajaja