Moltes vegades, sentim la típica (i ignorant) pregunta de per què ens agrada el futbol... Segurament tots els arguments que podem donar no li farien ni ombra al fet que s´ha produït esta nit, que justifica eixa fastigosa pregunta. No fa falta que conteste...sols pregue a aquells que ens ho questionen que vegen este partit.
Dues aficions agermanades, intensitat en el partit des del primer minut, alternatives en el joc, gols bònics i èpics com el del Espanyol en l´últim sospir quan feia 50 minuts que jugava amb un home menys, dos grans èquips, Sevilla i Espanyol que han fet que aflore fins i tot en mi, persona imparcial en el partit, una mica de nerviosisme i emoció en determinats moments. Reconéixer l´enorme sacrifici de l´Espanyol de Barcelona, que estic segur de que s´haguera emportat la copa si no fos per l´expulsió de Moisés Hurtado. Un digníssim rival.
Sens dubte, vull destacar al porter del Sevilla, valencià de socarrel (i de parla), Andreu Palop. M´atreviria a dir que la UEFA no l´ha guanyat el Sevilla, l´ha guanyat este xic a soles. Si ja en quarts de final va clavar un gol en el últim minut quan va pujar a rematar a l´estil d´aquell famós anunci de coca-cola i que li va donar la classificació: http://www.youtube.com/watch?v=PExFRbs1jLw , Hui ha contribuït de la millor manera possible a fer realitat que el seu equip repetisca títol. Ha parat 3 penaltis de 4 que li han llançat (què millor cosa li pot passar a un porter que ser l´heroi d´una final europea per haver detingut 3 penes màximes?), a més de mostrar-se ben segur durant tot l´encontre, sobretot en el complicat xut d´Albert Riera (jugador interessant).
No ens ha de sorprendre, la trajectòria d´aquest xic de l´Alcúdia és molt bona:
http://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Palop
http://www.youtube.com/watch?v=12c1WTds4fs
La professió de porter en el futbol sens dubte és la més difícil: una errada es pot criminalitzar per a sempre, però parades com aquestes t´eleven al lloc més alt i fan que sigues l´heroi i el protagonista indiscutible per a molta gent. En aquestos moments voldria ser Andreu Palop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada