Valencianisme vs Bipartidisme

...Feia alguns dies que volia haver escrit alguna cosa. Sobretot durant un període de campanya carregat de frases curtes i impactants, de propostes sotmeses a subhasta i promeses que aviat quedaran en paper mullat. Període en què paraules com vota!, democràcia, ciutadans, enquestes, PP, PSOE es repetixen més que l´all. Estic que reglote de tanta monà. M´haguera agradat fer un seguiment més extens de totes estes dates. Malauradament algún virus va trobar el meu ordinador com a lloc per a instal.lar-se i va fer i desfer tot el que va voler. I no...no em feu la gracieta de les pàgines marranes que no he entrat a cap. Així que va tocar cabrejar-se, desesperar-se, així com formatejar i esborrar multitut de dades, i tornar a començar. Tot açò gràcies a la gran ajuda desinteressada que m´ha proporcionat Xavi Vaquer, un gran amic al qui li torne a agrair altra volta públicament haver-me solucionat açò. Te´n dec moltes Xavi!

A banda, estic fent-me la maleta. Dimecres, me´n vaig a Itàlia amb gent del “rotllo” com Jaume, Mariam i Alfonso ( ja et considere fins i tot del costat fosc ). A més de ser terapèutic, per això de que com diuen el nacionalisme (quin nacionalisme?) es cura viatjant, vaig a complir un dels meus somnis personals com és visitar el país de la bota. Ja vos contaré com m´ha anat per Milà, Bolonya, Florència i Pisa que són els quatre llocs que visitem, això sí, en menys dies dels que desitjaria. Vorem si la meua debilitat per la cuina italiana em passa factura al cos, encara que no gaudim d´un pressupost per a grans luxes (sols el mer fet de recórrer aquestos indrets ja suposa per a mi un privilegi). Tampoc sé italià, però com sempre han dit en ma casa, el valencià és el idioma universal . Ho passarem bé segur.

Aquest esperat viatge m´impedirà entre altres coses votar directament per primera vegada a les eleccions de les Corts Espanyoles. Ja ho vaig fer per Correus fa un parell de setmanes, un procés curiós i que fa més gent de la que et pensaves. Així que, PSOE i PP, sent molt que la vostra propaganda electoral no m´haja servit de res, perquè ja he expressat el meu dret a sufragi actiu, i xe tu! casualitats de la vida...no vos ha tocat. Si vos sóc sincer, tampoc m´haguera condicionat en res. El PPSOE mai m´ha il.lusionat precissament, ni per idees, ni per consciència nacional, ni per més que em vinguen amb allò del vot útil ni res. Vore com dos partits que són molt més similars del que la gent es pensa, gastar les seues energies amb baralles i atacs constants en lloc de mirar més per nosaltres em provoca vàries sensacions: a voltes oix, avoltes avorriment, altres perplexitat, indignació, fins i tot gràcia. Què agust es troben els dos en aquesta societat bipolar, marcada per la conseqüent manca de qualitat democràtica i nul pluralisme polític. Bipartidisme en gran mesura alimentat pels mitjans de comunicació, mecanismes implícits (i a voltes no tan implícits) de propaganda dels dos grans partits en detriment de la resta d´idees i opcions. Debats com el cara a cara ZP-Rajoy, tan artificials, tan mediàtics, tan previsibles, tan vergonyosos per a una democràcia plural. Què manera de derramar olla, que si la cadira és de metraquilato, que si la taula és pentagonal, que si falten 4h 32 minuts i 40 segons per a que comence, que si du la corbata roja... No el vaig vore, i no sé si voré el d´esta nit. Saber qui guanyarà i qui perdrà és ben fàcil. Tal i com va dir algú, ací els que guanyen són el PP i el PSOE (provablement ú més que l´altre)...però perdre, la resta de la morralla política (hem d´excloure a EU que ha caigut en el seu joc en Canal 9) que només fa que tocar-nos els collons i remugar de tot.

Mireu, no vaig a enganyar-vos. No sóc un gran analista polític així que no espereu gran cosa. Faig millor altres coses ( o menys pitjor, per a no perdre la modèstia). De fet aquest blog, de contingut polític...ben poquet. Si hi ha alguna cosa que no vull, és parlar del que no sé. O parlar “simbòlicament”. Malgrat que sóc un fervent simpatitzant del valencianisme polític, m´agrada centrar-me (no sé si mal o bé)més en aspectes històrics, culturals, naturals, tradicionals, socials, lingüístics, assumptes que de tota manera guarden una estreta relació i són pressuposits intrínsecs en la manera valencianista de fer política. Valencianisme normal, visible, sense prejudicis, que no es limite sols a tot allò folklòric, sinó que abaste tots els àmbits. Valencianisme no condicionat, que no ofrene glòries on jo em sé, sinó al País Valencià. Estan el PPSOE en condicions d´oferir-me alguna cosa així? Després de 4 anys han aterrat a la nostra terra tots eixos “cuneros” panxacontents que vam elegir per a que precissament representaren els nostres interessos. Iniciatives...ben poquetes. Sous...ben altets. El seu destí final és quedar-se diluïts dins dels nombrosos grups parlamentaris, votar el que des de Madrid decideixen les direccions nacionals dels dos partits, i del País Valencià i dels seus ciutadans “no vull saber-me´n de res”. No som ningú. Ens volen fer creure l´Espanya Plural, en lloc de l´Espanya centralitzada i homogeinitzadora. El Nacionalisme invisible...Ens neguen un finançament just, no volen publicar les balances fiscals. Algú va dir també que erem un poble que pagava i que callava. Pretenen un sistema ferroviari radial on Madrid siga el centre de la circumferència en lloc de potenciar altres eixos com el Corredor Mediterrani, la ofensa al poble valencià en l´aprovació de la Reformeta d´autonomia. M´agradaria que aniguereu entrant a Blogsvalencianistes o Valencianisme.com on s´aprofundix molt més i millor en anàlisis com aquestos de la situació del País Valencià a l´Estat Espanyol i les vinents eleccions. Uns anàlisis realment bons, coherents i de trellat, segurament molt més argumentats i expressats que el que vos faig ací, que és prou senzill.

En definitiva, estem silenciats. Personalment crec que cal algú que realment vaja a Madrid a representar-nos i a dir que estem ací, a difondre les nostres reivindicacions. Jo sé que a molts progres bohemios tothom els semblarà igual. La política serà una merda i totes eixes coses. La meitat votarà al PSOE, per por a que guanye el PP. L´altra meitat ni votarà i seguirà en la posició còmoda i avoltes fins i tot arrogant de creure´s tenir una superioritat moral, i diran que votar és caure en el seu joc. A tothom en general dir-li que no tots són iguals sinó que eixa visió ve viciada per la forma d´actuar del binomi PPSOE, i a més m´agradaria que exercisquen el vot desitjat en contraposició al vot útil, fomentat per aquestos dos partits que mitjançant lleis electorals un tant dubtoses i missatges senzills i subliminals dirigits a fomentar aquesta por en els seus mitjans de comunicació. Batecul al bipartidisme!

Malgrat ser un vot secret, la majoria s´haureu imaginat la meua preferència. A molts els he parlat, altres ja em coneixen bé. Sí. Vote totalment convençut i com a valencianista, a la candidatura/coalició al Congrés per Alacant de Bloc Nacionalista Valencià/Iniciativa del Poble Valencià/Verds que representa el valencianisme progressista i ecologista, i que està encapçalada per Rafa Climent, l´alcalde de Muro d´Alcoi, situat al Comtat, al cor del País. Provablement els antecedents em van fer dubtar i tenir algunes reticències...no vos seria sincer si no vos ho diguera. Però com a simpatitzant d´aquesta opció i coneixedor de gent realment valuosa i treballadora pel que creem, de projectes il.lusionants i de creixement constant.És el mínim que jo podria fer. Al cap i a la fi com expressa el company Xavi Galbis al seu blog, en paraules de Joan Francesc Mira, són la milor gent del País.

Avant el Valencianisme i a botar-se el bipartidisme i el centralisme (gran campanya del Bloc Jove) . Vos deixe algún vídeo relacionat...Salut i...

EL 9 DE MARÇ PEL BLOC/INICIATIVA/VERDS...UNITS SOM MÉS