dilluns, 24 de desembre del 2007

Tradicions Nadalenques

Hola companys. Ja sé que per a molts el Nadal s´haurà convertit en tota una hipocresia, i un pretext més per a fomentar el consumisme... No obstant, el Nadal sempre ha tingut molta presència en la vida i cultura dels valencians manifestant-se en moltes tradicions. No m´he pogut resistir a caure en la típica felicitació nadalenca, encara que m´agradaria fer-ho des de la perspectiva que ja he anomenat: les tradicions...Què es fa al vostre poble?

Jo, per la meua situació personal de viure a Benidorm i sentir-me alhora "colivenc" (natural d´Onil), ho veig doblement.

Ací a Benidorm, estos dies sol eixir la banda de música i la colla de dolçainers tocant nadalenques per tots els carrers. A més crec que també posen un mercat de nadal, amb productes típics.

Però sobretot és a Onil on es celebra una tradició la nit de Nadal que és més vella que un bancal i que m´agradaria destacar. Es tracta de la nit dels "fatxos". Crec que és una tradició que encara es manté viva a algún poble de l´Alcoià. Els fatxos són torxes d´espart (la toxa que diuen per allà dalt) fetes mitjançant trenetes unes setmanes abans de nadal a la serra, per a que la nit de Nadal, tothom (xiquets, pares, iaios) isca al carrer, li punxe foc a la punteta i faça el moviment com quan utilitzes una fona. És el que anomenem en Onil "rodar els fatxos".

. La vespra de nadal també continuem cantant l´asguinaldo sobretot amb este verset:

Que li direm, que li direm
Que mos done l´asquinaldo
que si no no mon anem,

El asguinaldo son tonyes,
figues i ametles torraes
i un tros de cansalà
i rastres de botifarres

El dia de nadal pugem a Onil a ca la tia, on sempre ens espera el tradicional "putxero amb pilotes"

També solem anar a cals familiars per veure si cau algún regalet i poder gaudir d´eixos dolços i beguda de la terra que tant bona és... ("si és que mos agrà tot lo bo"). El dia 26, Sant Esteve, el segon dia de nadal també es sol celebrar en família.

El dia 4 de gener, era per a mí un dia especial. Era el dia del patge. Aquest venia muntat damunt d´un camell amb un boato que anava arreplegant a última hora les cartes dels xiquets que encara no l´havien entregat. La meua cosina Esther i jo anàvem sempre darrere d´ell i de la banda de cornetes que l´anunciava, sentint una i altra volta el mateix discurs que ens encissava. Resumidament i desgraciadament perquè fa tants anys que no vaig deia així: "Pueblo de Onil, después de intensas lluvias, nieves, tornados, y hasta asaltos de bandoleros (la meua pacífica ment es compungia imatginant-se com era possible que als nostres reis d´Orient els pugueren arribar a furtar), mañana llegan a Onil a las 7 de la tarde Sus Majestades los Reyes Magos de Oriente. Salid a recibirlos y no olvidéis llevar la cara bien limpia y las orejas relucientes "...(No cal dir que li gastava a la meua iaia tots els palets estos de furgar-se les orelles, i em pegava la dutxa del segle.)

La nit dels Reis d´Orient també rebem nosaltres els regals. La típica cavalcada on emocionadament veiem als Reis, i posàvem bona cara, pensant que si ens havíem portat mal, en última instància els Reis veient la cara de bons xics que feiem, canviaven el seu veredicte. Així, també tenim per costum per a fer creure als menuts que venen els reis, els deixem una safeta plena de rossegons de pa per a que els camells s´alimenten. El dia 6 de gener també solem anar per casa dels familiars "pa vore si cau alguna cosa".

Moltes tradicions les coneixereu. Però segur que cadascú a sa casa té les seues pròpies...quines són?

Bon Nadal amics. Que no falte una bona misteleta, un bon torró i massapà. Però amb coneixement!

Salutacions d´Agostí

4 comentaris:

Sole ha dit...

En fins..jo per a variar posaré el toc pesimista del Nadal.

Jo també rodava fatxos en Onil, en una època en que erem massa xicotets per adonar-nos-en del que era el Nadal: una època per fer com que tot va bé, com a que tots som feliços i ens duiem bé.

La nit dels reis, i malgrat haver-me enterat de qui eren als 5 anyets, hi tenia il.lusió, però tampoc va durar massa.

No sé si es la meua inèrcia que em porta a sentir el cotrari que sent tot el món. Així que no sé si donar gràcies per haver crescut i perdre la il.lusió, o sentir-me desgraciada per eixe mateix fet.

Res, sent el pessimisme Agus, però hui és un dia que odie en totes les meues forces.

Besos.

Anònim ha dit...

Hey Agosti!!!!

BON NADAL I FELIÇ ANY Nou 2008!!!

Segueix aixina, records pa la family! bessets, je je.

Anònim ha dit...

Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.

Antonio ha dit...

Hola Agostinet!!!
Soc el teu company xirimiter Toni. Bo, vuic que sapigues que m'agrada tot el que escrius i que vaig a intentar ser un proper seguidor del teu blog. Un avís: el meu valencià es col·loquial.

Ara comentant el post, he de dir que hi han pobles; com tu has citat per exemple Benidorm, seguixen encara algunes tradicions dels nostres avantpassats quan aplegava el Nadal. Malauradament hi han pobles en que la tradició ha caigut, com al meu poble: l'Alfàs del Pi. El unic que es fa al Nadal en l'Alfàs es la cabalgata de reixos. Jo el dia 25 vaig a ca la iaia a menjar el puxero en pilotes que eixa es una tradicio més; encara que es d'ambit privat. El que vuic dir el que al meu poble en nadal, no es fa cap festa a no ser que siga el tipic dinar amb els familiars, es a dir, les festes amb la familia. Però la veritat que jo crec es que com a poble cristià deuría seguir la tradicio i no deixar que acabara. Sincerament senc la tristor de no poder expressar els meus sentiments a les meues tradicions. Ara el nadal no es Nadal. Ara --> NADAL = CONSUMISME