dissabte, 27 de setembre del 2008

Al meu País, la pluja no sap ploure...

Aprofitant la meua afició ben coneguda pel gran i històric cantant xativí Raimon, aquestos dies de pluja i les sensacions que consegüentment em provoquen i sobretot l´abandó involuntari que a les darreres setmanes està patint el blog, vos deixe amb un vídeo/cançó que sempre m´ha agradat. Cançó amb més d´un significat a banda del meteorològic. No és un bon vídeo, ho sé, no n´he pogut trobar un altre. Cada dia estic més enganxat a la Nova Cançó...

Salutacions


Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

(1983)

dijous, 18 de setembre del 2008

X Aplec de la Federació de Xirimiters i Tabaleters del País Valencià


Un tret característic que distingeix a les festes valencianes des de fa uns quants segles, és l´ús habitual en les dianes, cercaviles, processons i tota classe d´actes lúdics, d´uns instruments tant tradicionals com la dolçaina i el tabalet.

Tot i que tradicionalment, la formació inicial solia ser la parella (dolçaina i tabalet), farà una trentena d´anys va començar a nàixer arreu del territori valencià, un moviment musical que hui coneixem com a colla. La colla, no cal dir-ho està formada per molts més components i últimament ha adquirit una funcionalitat més variada com és la participació en entrades de moros i cristians, a soles o juntament amb una banda, la participació en correfocs, així com la realització de concerts i certàmens. Una colla sol estar acompanyada d´una consegüent escola de música que dóna l´oportunitat d´aprendre a tocar (o a fer sonar) aquestos dos instruments. De tota manera, tot aquest trencament amb la tradició anterior i el consegüent oblit, provoca certes crítiques (ben assenyades al meu parer) de certs xirimiters que se ´n diuen "tradicionals". Us convide a compartir aquestes reflexions al blog del xirimiter i tabaleter alteà Raimon Galiana, que s´anomena "El món de la xirimita".

Escric aquest post aprofitant l´esdeveniment musical que tindrà lloc en el nostre poble aquest dissabte, i que plenarà de música els carrers cèntrics de Benidorm. Amb la presència de 25 a 30 colles, la festa i el soroll (en el bon sentit de la paraula) estaran ben presents. Cal dir també, que la colla organitzadora som els Xirimiters de la Marina, escola de la qual va ser fundada i impulsada per Jaume Antón (ex- president de la banda) i pel seu germà, amb la qual la UMB ha tingut una estreta relació i col.laboració a través de Paco Bessó, en la que han passat alguns músics antius de la banda i en la que participem en l´actualitat músics com Eusebi (Clarinet), Jordi (Trompa), Pep (Trombó) o jo mateix.

No cal dir que esteu tots convidats a tots els actes que a continuació adjuntaré. Segur que gaudim al màxim.

Salutacions!

Programa d'actes:

10:00.- Fira de Luthiers a la Plaça de l'Ajuntament.

10:30.- Assemblea General de la FVDT al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benidorm.

12:00.- Conferència: "La Xirimita als actes festius oficials", per Fermín Pardo.

17:00.- Concentració a la Plaça de l'Ajuntament.

17:30.- Eixida del cercavila pels carrers de Benidorm.

19:00.- Recepció oficial de cadascuna de les colles participants a l'Aplec.

Homenatge als impulsors de l'Escola Municipal de Xirimita i Tabalet de Benidorm: Jaume i Sebastià Anton.

Tancament de la recepció oficial per part de l'il·lustríssim Senyor Alcalde de Benidorm.

Acte seguit, tocata conjunta de l'obra "Cucanyes".

21:30.- Sopar de germanor a l'Auditori Julio Iglesias. (sols per als xirimiters)

23:00.- Actuacions dels grups de música:


FOLKIFESTA (Xàbia)

LA COIXINERA I ESCANDALL (Mataró)

divendres, 12 de setembre del 2008

Em cague en "lo rat penat"...


...Sí. Sé que Lo Rat Penat és una institució de gran tradició valencianista durant els últims anys del segle XIX i durant tot el segle XX, malgrat que a partir dels anys 70 capgirara a postures secessionistes, anticatalanistes i negatòries de la unitat de la llengua. De tota manera, l´expressió que porta el títol d´aquest post no fa referida ni molt menys a aquesta associació sinó concretament a l´animal en sí.

Tot valencianista, tant futbolístic, tant sentimental com polític té la rata-penada com una icona que representa els seus sentiments. Així hi ha d´altres animals que s´identifiquen amb una nació en concret. A la ja esmentada rata-penada com a símbol del País Valencià, podem afegir que jo recorde el ruc de Catalunya, el bou d´Espanya, o el gall de França. Fins i tot alguns se l´arriben a tatuar o posar com adhesiu a la part posterior del cotxe. Tot aquest simbolisme quant a aquest menut animal prové de la llegenda (que no conec exactament al 100%) que data de 1238, durant l´assetjament de Jaume I a la ciutat de València, quan una nit una rata penada va fer un niu en el casc del rei en Jaume. El monarca va prendre aquest esdeveniment com una senyal de prevenció i posterior bona sort, ja que les hostes mores estaven apunt d´atacar-lo. En agraiment va posar la figura de l´animalet damunt de l´escut de la ciutat de València. Actualment nombrosos escuts (sobretot de pobles i equips de futbol) compten amb la rata-penada encapçalant les franges. De tota manera si jo tinguera el plaer de rebre com a visitant del blog algún historiador li agraïria que aclarisca bé tota la història.

La qüestió de perquè m´he decidit a escriure aquest post, és ben senzilla i anecdòtica. Cal dir que les nits de Benidorm encara són bascoses i per això jo acostume a deixar la finestra ben oberta per a que hi haja un mínim corrent d´aire. Allà cap a les 5 de la matinada mentre jo somniava que tenia una conversació intranscendent amb una xica que conec, m´ha despertat un soroll d´alguna cosa que s´havia estampat contra el meu armari. Tot esglaiat i pensant-me que era una cadernera o un teuladí, he obert la llum. Amb els ulls mig clucats i com si d´una aparició apostòlica es tractara he pogut vore que el que realment anava planejant i fent un soroll estrany per la meua habitació era una rata-penada. Aquestos animals són ceguets i la veritat és que feia llastima vore com es xocava contra les parets la pobreta. Així que, destorbant-lo durant 3 o 4 minuts amb un barret de palla (de cerol per a més inri) he aconseguit que se n´isquera i que se n´aniguera (oh sorpresa!) amb la parella que rodava per fora. Per a mí que han olorat cert perfum de valencianisme però s´han emportat una forta olor a merda de com estava "d´ascagarritat". "pa cagar-se i no tocar-se". Els he sentit volar per fora durant uns minuts més, això sí, amb la persiana baixada. Després, un poc afectat pel sobresalt he aconseguit amb gran esforç tornar a dormir-me.

Pregunta als supersticiosos...Com m´he de prendre aquesta aparició, com a símptoma de bona sort o com a senyal de prevenció o protecció davant d´algún esdeveniment que pot ocórrer-me? Ja em direu...

Bé. Una anècdota més que donat el poc temps per a escriure i la poca inspiració, ajuda a plenar el blog.

Salutacions a tots