divendres, 26 d’octubre del 2007

La borreta

A dinar! La iaia no és una persona afecta a les solemnitats ni té la paciència de dir-ho dues voltes. L'ordre, taxativa, és ben contundent i ens avisa de la seua predisposició a començar la menjada, amb o sense comensals. I fa bé. Des de l'advertència i per tal de seure alhora, només comptem amb el lapse de temps en què escudella complits plats de calent i trau el companatge del pastador. El ritual té lloc tots els dies a la una. La dinàmica socioeconòmica també modula els horaris de casa. Fa anys que la sirena de les fàbriques, estrident i puntual, va establir l'hora d'eixida a les 13 hores, i des d'aleshores moltes taules colivenques han preservat el costum de dinar prompte. A Benidorm jo dine a les 14h ben passades, fins i tot les 15h quan se'ns fa tard. Però els hàbits de la iaia són inalterables: dinar a les 13h, berenar a les 17h i sopar a les 21h. I qui no estiga, ja s'ho farà gelat.


















Tinc una extremada devoció per la meua iaia a nivell sentimental, covada a base d'estima i cura d'anys. En el terreny culinari he de dir que el seu tracte amorós i pacient, la senzillesa tradicional i la justa mesura que aplica a tots els plats no tenen rival. Els sabors quotidians de la infantesa determinen els gustos i predileccions gastronòmiques futures. Els meus ideals platònic al voltant de l'arròs amb conill, l'arròs de peix, les llenties, les calaveres amb bufanda, els gaspatxos, l'olleta, el putxero, els caragols, les coquetes fregides, les coques d'oli, els mulladors o l'aigua civada, és aquell que gira en torn a les receptes de Maria la de Faraón, altrament Maria la Garranxa. I ho anuncie com un dels pocs dogmes que reconec en aquesta vida, ben adobats – cal dir-ho tot- pels records i moments de felicitat adjunts.

Hi ha però, un plat que no he citat a la llista de bon sangonera. I obviar-ho no respon a cap oblit casual sinó a l'especialitat que m'obliga a fer-li un post individualitzat. Parle, altiu i sense complexos, de la borreta, un dels guisats nacionals de les comarques centrals valencianes. Efectivament, té un àmbit geogràfic d'elaboració prou estés, raó per la qual la borreta és heterogènia, diversa segons els pobles, gustos i persones. Categòricament parlant, la de la iaia Maria és exquisida, consistent i regeneradora. Un dels majors privilegis que el paladar dels seus nets es pot permetre. La meua cosina Esther, artista i afectiva, a qui convoquem sempre que hi ha borreta per a dinar, idolatra encara més aquest guisat fins al punt de mullar amb quera eixa barreja de verdura tendra, creïlles desfetes i molles sobtades de bacallar. Un espectacle ben lligat per hores de cocció i productes del mercat. El combustible endogen i elemental que pot arribar a reviscolar un mort després d'una nit de Mig Any o calfar un desvalgut durant els habituals dies d'hivern cru que alguns esperem i altres patixen a la Foia.

Malgrat no haver-lo cuinat mai aquest brou sembla que té una confecció elemental i basada en la paciència. Maria però, apressada i sense donar-me temps a prendre nota, diu que composar la seua borreta no té cap altre misteri que el temps, la paciència i un bon material. Que si la vull cuinar he de posar l'olla a foc suau amb aigua, afegir-li en cru la ceba, els allets picats, el bacallar dessalat, la tomaca picada, les creïlles a trossos, els espinacs (també podeu posar-li julivert) i la bajoca roja o nyora. Que una volta estiga apunt de bullir li aboque una miqueta d'oli d'Onil. I que un quart d'hora abans de dinar li afija els ous caiguts, segons el nombre de comensals.


Una llesca de pa, un got d'aigua -suplementàriament un dit de vi negre contundent- i bon profit.



dilluns, 15 d’octubre del 2007

Educació per a la ciutadania en anglés...i l´anglés en valencià!

Després del controvertit anunci de que s´impartisca la nova assignatura "Educació per a la ciutadania" en anglés, per part del molt honorable president Camps, diverses han sigut les reaccions.

Com sabeu aquest blog vetla per mantenir vigents els valors valencianistes, tradicionals, de la terra i sobretot en defensa de la nostra llengua. Però tot açò no està renyit en què de volta en quan es puga barrejar amb una miqueta d´humor que de ben segur a tots ens fa falta. També he d´agrair al meu amic Pepe Cuevas (el nostre cabo d´esquadra) que m´haja proporcionat aquesta informació.

Doncs això, que els pareixeria a tots vostés que davant la decisió del govern valencià de donar l´educació per a la ciutadania en anglés, nosaltres ens plantàrem i exigírem que les hores lectives de llengua anglesa foren impartides en valencià? Per a tenir més arguments, seguit vos deixe una sèrie d´exemples que donen una orientació sobre la dinàmica de les classes. Allà va:


Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sèquia.

Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa de ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.

Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!
La mare que va!

And the father who comes back!
I el pare que torna!

take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains
enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair...
Tira més un pel de figa...

Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.

What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!

Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?

Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!

The count of your aunt
La figa ta tia

I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!
La mare que t'ha parit!

Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!

Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.

The thing has testicles!
Té collons la cosa!


....Bo dir-vos que com diem a dret, açò no és una classificació numerus clausus, és a dir una llista tancada d´exemples, per tant tot aquell que vullga aportar alguna traducció per a que aquesta gent veja que anem seriosament, pot escriureu i ho afegiré...Afanyeu-vos!

Salut i llengua!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Feliç 9 d´ octubre


Valencians i valencianes, persones que veniu de fora i que també compartiu aquest sentiment tant bonic com és el de pertànyer a un poble com el nostre, vos desitge a tots que passeu un feliç 9 d´octubre, que sobretot per a mi representa més que una data en què no es fa faena, no s´estudia o es fa el gos, sinó que per a mi significa la diada nacional del nostre País Valencià. Dia per a mostrar i manifestar el nostre orgull per allò que sentim i desitgem: Un País Valencià lliure i sobirà!

Amb este post tant sols pretenc retre-li un petit homenatge a aquest importantíssim dia. Per a aquells que vos heu quedat desitjosos de més, vos recomane que entreu al blog http://lamatadejonc.blogspot.com del meu company Xavi Galbis, on en l´últim post expressa d´una forma senzilla però totalment encertada al meu parer quin és el sentiment del qual parle. Feu-li la visita

Ah! i sigueu un poc detallistes i compreu-li una "mocadorà" a la xicona!

Salut!

9 d´octubre. Visca el País Valencià!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

9 d´octubre...Dia dels enamorats valencians...

...No perles, no. No vos sulfureu, continue sense estar enamorat...Per tant no podré celebrar en parella una festivitat tan especial per a tots els valencians com és el 9 d´octubre, que a banda de constituir la nostra diada nacional, representa també el dia de Sant Dionís (patró dels forners i dels pastissers) i el dia dels enamorats valencians (sí és que existeix l´amor...XD).

I aquesta data especial, es celebra mitjançant una tradició molt antiga, més vella que un bancal que diria jo, que de ben segur molts de vosaltres haureu escoltat o fins i tot gaudit: "La mocadorà", tradició que consisteix en què els hòmens que festegen, regalen a les seues respectives parelles una sèrie de dolços de massapà en forma d´hortalisses i fruïtes de l´horta, la piuleta i el tronador, tots ells embolicats per un mocador que també es regala i que s´ha de guardar tots els anys com a mostra d´un amor que malgrat el pas del temps, no minva.

Parlem un poc d´història. Segons s´ha dit, quan el Rei en Jaume I va entrar a València el dia 9 d´octubre de 1238, els musulmans que habitaven la ciutat van aprofitar per a ofrenar a Na Violant, esposa del Rei Jaume, les hortalisses i fruïtes típiques de l´horta de València, embolicades amb mocadors de seda.

D´altra banda, la commemoració del 9 d´octubre començà a celebrar-se allà pel 1331. Però sobretot aquesta festivitat va prendre un caire especial allà pel segle XV, en què es festejava l´entrada del Rei a la ciutat amb un acompanyament espectacular d´uns coets singulars anomenats "piulets i tronadors" que es llançaven des dels terrats de la ciutat (especialment des del Palau de la Generalitat). I és que la pòlvora i els valencians sempre hem tingut una relació ben especial.

No obstant, totes les historietes tenen la seua crisi. Així, el major botxí dels valencians, el botifler Felip V de Borbó, una volta conquerit el nostre País va abolir a més dels Furs, qualsevol costum o mostra de valencianitat. I aquesta festivitat no va poder escapar de les prohibicions. Aleshores, per a burlar les mateixes, els pastissers van començar a el.laborar uns pastissets en forma d´aquells coets (la piula i el tronador) que ja no es podien fer sonar, i de fruïtes i verdures en record a aquell present del qual ja hem parlat.

També he trobat per internet que hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal. Si és que mira que som malpensats sempre!

Actualment, malgrat els intents globalitzadors del dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats per part dels "Talls anglesos" i similars per a forrar-se (Com no, cal recordar la mítica frase de que l´amor és un invent del Corte Inglés), cal dir que afortunadament aquesta tradició es manté molt viva i arrelada entre els valencians.

Així que, amics, vos propose una cosa. Per què no traslladeu eixe dia dels enamorats, eixe dia de sopars amb ciris rojos, eixe dia de colònies, arracades o d´ossets de peluix amb corets al 9 d´Octubre i per a fer-ho més especial si cap, ho acompanyeu amb la tradicional "mocadorà"? Sens dubte si jo fóra el destinatari n´estaria ben content i orgullós... Malauradament no tinc eixa sort i oportunitat que gaudiu alguns de vosaltres... Aprofiteu!

Salut, amor i dolços!