La claror
del dia travessa el vidre fred i s'esmuny tènuement pel cortinatge
de la finestra de casa. La persiana pujada fins al capdamunt. A
l'ampit, la fixació dels barrots perpendiculars conviu amb la pols i
els excrements dels anàrquics pardalets. I darrere d'aquestes
barreres quotidianes, a la foscor, l'avorriment combatut a través de
dos ulls àvids d'actualitzar xafarderies i copsar-ne de noves. Si
hom para l'orella pot escoltar amb nitidesa com a través dels plecs
de la tela s'esgolen conversacions heterogènies, futileses diàries
que segons què i segons quan, adquireixen un alt valor morbós i
revifen el foc de la nostra atàvica indiscreció. Entre paraules
d'oratge, frases adients per als bons sociolingüistes, plors de
xiquets malcriats i la despreocupació d'adolescents que mengen pipes
mentre repuntegen el mòbil, desfilen els cardats recents de
perruqueria, els vestits extemporanis, els abrics coents o les
esquifides bosses del mercat, sent objecte cruel de les nostres
llengües viperines.
En aquest
país de vanitosos, sorprèn l'excessiu cel selectiu que tenim a
l'hora de parlar d'algunes coses nostres. Som transparentment pedants
per posar de manifest les nostres virtuts -moltes i ben variades- i
guardar amb la clau al pany totes les nostres vergonyes. En el camp
amarg dels defectes propis fem tabula rasa, els tanquem amb
forrellat, i practiquem l'hàbit inherent de destacar els dels veïns.
Amb voluntarietat o sense perdem el temps, que és fugaç i ben
valuós, en afligir severes crítiques als nostres paisans sense que
això ens provoque cap mínima aprensió. L'esforç satisfactori de
malparlar mentre t'escolten amb assentiment conhorta l'esperit,
sovint necessitat i conformat de naturalesa mesquina i presumptuosa.
Durant aquestes expansions d'autèntica rapinya, projectem el nostre
corpus moral de bondats sense escletxes aparents, excepte totes
aquelles que amaguem amb deliberació. És completament
descoratjador. Qui pot escapar-se d'aquest comportament
intrínsecament lligat a la condició humana?
Mentre
realitzeu amb deler malaltís aquests judicis pretensiosos sobre els
vostres conciutadans aneu amb compte. No encengueu mai els llums rere
la cortina. En cas de cometre aquesta imprudència correreu el risc
de tastar l'amarg regust de les vostres pròpies paraules en carn
pròpia i, al bell mig d'un escenari d'absoluta claredat contrastant,
exposareu les vostres desgràcies i misèries davant coneguts,
saludats i criticats.
Poca
broma.
