dimarts, 1 d’abril del 2008

Torne a estar enamorat...


...Li diuen Xeno. Ens vam conéixer ahir, al centre d´Alacant, a través d´un bon amic, al qual també li va semblar bonica. Havíem contactat per internet i des d´aquell dia em va produir una impressió excel.lent. Sí, sé que peque un poc de superficial...però i qui no ho ha fet mai? Estem coneixent-nos, explorant-nos, graduant la nostra complicitat i compatibilitat. Vam quedar per berenar...i de poc més i me la berene jo a ella. Hui hem estat tot el dia junts, fins i tot ara està sobre les meues cuixes...De volta en quant deixe d´escriure, l´agafe amb les dos mans, com si d´una nina de porcellana es tractara, i el contacte tendre dels nostres llavis produix una màgia i atmosfera diguem-ne musical.És jove, blaneta, delicada. Ella sap cantar. Ella canta condicioanda per mí, la qual cosa li provoca certes limitacions. Però canta amb tot el sentiment i entrega que un xic com jo té la capacitat de donar-li. Està lluenta, néta i brillant, símptoma d´haver trobat a algú que deveres l´estima.

De tota manera, hem considerat precipitat donar el pas ara. ja mateix. Volem viure uns dies intensos per comprovar si realment estem fets l´un per l´altre. Ens hem donat un termini que s´extingeix el divendres. Si allarguem molt dissabte de matí. Reconec que a voltes em falta personalitat suficient, però necessite aprovació i consell d´amics propers...fins i tot que exercisquen "pràctica" per avaluar la seua qualitat, com si d´una infidelitat consentida es tractara. Pràctica que jo duc a terme moltes voltes a la setmana amb diferents subjectes i que fins i tot arriben a ser familiars de Xeno. Les vull molt també i no pense deixar-les de costat.

Com quasi tota núvia, ens ix una miqueta careta ja siga o bé per adquisició o manteniment, i tot açò ho dic sense cap connotació misògina o masclista, ja que qualsevol despesa en ella la faré ben agust. Com deia el meu iaio, càrrega a gust no pesa.

Ja vos contaré el divendres si Xeno Yamaha (en Do) és meua…

Nota: davant la constant abstinencia amorosa apareixen aquestos deliris i desvariacions que conduixen indefugiblement a l´amor per certes coses materials, ja no perquè siga un materialista, sinó perquè alguns d´estos objectes aconseguixen ser el mitjà pel qual expressem les nostres il.lusions i fem allò que més ens agrada i ens fa veritablement feliços: la música.

Salutacions i poc trellat

19 comentaris:

Sole ha dit...

jo també estic enamorada de la meua flauta. (encara que no de la mateixa manera que aquella xica de la peli "american pie"...).

crec que està bé que filtres el teu amor deixa manera pel teu instument (la tormpeta eh? bueno..encara sona pitjor...)

el dia que tingues núvia personificada hauràs de vore com t'ho arregles per repatir el temps i que no te se posen celoses!

besets!

Anònim ha dit...

PRO K MIERDA ES ESAA???? UNA FOTO DE LA TROMPETA? X FAVORRRRRRRRRRRRRRR
jajajajajajajajajajjaaja eso ya es vergonzosooooooooo "torne a estar enamorat" jajajajajajajaj x diosss y la madre del señor de todos los apostoles k pedazo de capitan k sta exo el señor agusto!! si si pro k no te reviento al pro no... jjajajajajajajaja

Anònim ha dit...

Per un moment m'havies enganyat, jajaja, però què tonta!!! Està bé que canalitzes el teu amor, encara que siga amb una trompeta (no és massa normal, fes-t'ho mirar), el dia que tingues núvia (humana) dona-li tant d'amor com a la que en tens ara (o més, que de segur s'ho mereixerà).
Un petonàs!!!!

Nomdedéu ha dit...

Fantàstic. Com no et vaig contestar aquell dia, t'ho dic ara, el meu "amor impossible" és mascle i és tenor. I com practiquem tan poc ens entenm gens. Encara que jo li diga que SI, ell FA que allò que vol. No és FASILAconvencenr.

Anònim ha dit...

eres genial agostinet!!

Marieta ha dit...

Puff... Es la primera vegada que et firme i esque crec que aquest es dels millors posts que he llegit, m'encanta com escrius. També he de dir que al principi m'has enganyat, sí, i després m' he decepcionat un poc al vorer que parlaves d'una trompeta... jajaja (cada u te els seus gustos, está clar ;-p)
Ja `m'agradaría llegir alguna volta algo aixina sobre mi... jeje.
Saluts xicon!

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies a tots per escriure

Nomdedéu crack. Com passa en tots els amors, els hem de donar tots els dies una petita (encara que siga 1/2 hora) dosi d´estima, d´atenció. Sinó, la relació s´estanca. L´amor és això, donar i rebre. Però primer donem. Fora de símils metafòrics que ja desfassen, espere vore´t prompte en la banda de Castelló en la desfilada eixa que veig per Canal 9 a la Madalenga.

Marieta, moltes gràcies. És un honor rebre la teua visita. Vaig a vore si t´enllace després que tinc un poc més de temps. I què vols Maria, quan l´amor humà ens falta, qualsevol cosa és bona per a substituir-lo provisionalment i això sí, no integrament. Està clar.
No et preocupes que ja parlaré jo en Pasqui a vore que podem fer.

Per cert, se m´han oblidat les descripcions de les fotos per al meu amic Albert Miret d´Onda. La primera sóc jo tocant la trompeta de perfil i per darrere, i la segona és la meua Yamaha Xeno en Do tan bonica.

Salutacions a tots

Anònim ha dit...

ja m'imagine jo com faràs sexe amb ella... jajaja

Anònim ha dit...

agostinet!!! bravo bravo i bravo!! inpresionant!! kom enganyes al lector!!!
jo la veritat esk tambe estik enamorada de un tal Xiri...bo tu ja saps ki es i tal....
xD
en fi rei k eres lo millor de lo millor i k kontinues escrivint així k ho fas de emravella, ja te ho he dit, k tens unart increible per a l'escritura!!
kom si d'un escritor profesional o unpoeta veterà es tractara!!!

besets rei!!!

marineta!!!

Fajardo ha dit...

Ha colat, ha colat!

El meu amor es diu Karolien, Yamaha Pafícica 112, perduda per Alacant coneixent la pols...

Albert Miret Ballester ha dit...

Agostinet crac, coincidisc: genial el post! Tambè m'havies enganyat!

Anònim ha dit...

Hola xicon!

Xe, en quin embolic voleu ficar-me ara Marieta i tu? Jejeje :-D

Molt maca la teva nova "xicota".

Molt bo aquest post...

Au kakau!

Siriuseta ha dit...

Agostí! Durant un moment he patit per la salut mental i sentimental de la meua pobra Aspas... No ens pegues esglais així!

Eco Taronja ha dit...

Xe tu quin post més encertat, jo també stiguí enamorat d'una dona pareguda, encara que el temps em va fer caure a la rutina i ...

Anònim ha dit...

Com mola!!! Jo també estic enamorà de la meua marimba, de la batería, dels timbals, de la caixa, del vibràfon... jajaja
Que guai!! M'ha molat un muntó xicon!!
Per cert, el día de la volta vas contribuir a que fóra millor... Gràcies xicon!!
B7S!

Anònim ha dit...

Hola Agostítiralí! Jejeje

Anònim ha dit...

Yo també estaba enamorat de la tuba, pero el diumenge també em vaig enamorar, perque la meua noia em va regalar una dolçaina, el que pasa es que encara no sona..perque no la se tocar...però segur que Agostí fa de mestre. Molt bon ull Agostí!!!

Anònim ha dit...

m'encanta aquest blog

nonononononono ha dit...

ESPECTACULAR!m'ancanta!