divendres, 12 de setembre del 2008

Em cague en "lo rat penat"...


...Sí. Sé que Lo Rat Penat és una institució de gran tradició valencianista durant els últims anys del segle XIX i durant tot el segle XX, malgrat que a partir dels anys 70 capgirara a postures secessionistes, anticatalanistes i negatòries de la unitat de la llengua. De tota manera, l´expressió que porta el títol d´aquest post no fa referida ni molt menys a aquesta associació sinó concretament a l´animal en sí.

Tot valencianista, tant futbolístic, tant sentimental com polític té la rata-penada com una icona que representa els seus sentiments. Així hi ha d´altres animals que s´identifiquen amb una nació en concret. A la ja esmentada rata-penada com a símbol del País Valencià, podem afegir que jo recorde el ruc de Catalunya, el bou d´Espanya, o el gall de França. Fins i tot alguns se l´arriben a tatuar o posar com adhesiu a la part posterior del cotxe. Tot aquest simbolisme quant a aquest menut animal prové de la llegenda (que no conec exactament al 100%) que data de 1238, durant l´assetjament de Jaume I a la ciutat de València, quan una nit una rata penada va fer un niu en el casc del rei en Jaume. El monarca va prendre aquest esdeveniment com una senyal de prevenció i posterior bona sort, ja que les hostes mores estaven apunt d´atacar-lo. En agraiment va posar la figura de l´animalet damunt de l´escut de la ciutat de València. Actualment nombrosos escuts (sobretot de pobles i equips de futbol) compten amb la rata-penada encapçalant les franges. De tota manera si jo tinguera el plaer de rebre com a visitant del blog algún historiador li agraïria que aclarisca bé tota la història.

La qüestió de perquè m´he decidit a escriure aquest post, és ben senzilla i anecdòtica. Cal dir que les nits de Benidorm encara són bascoses i per això jo acostume a deixar la finestra ben oberta per a que hi haja un mínim corrent d´aire. Allà cap a les 5 de la matinada mentre jo somniava que tenia una conversació intranscendent amb una xica que conec, m´ha despertat un soroll d´alguna cosa que s´havia estampat contra el meu armari. Tot esglaiat i pensant-me que era una cadernera o un teuladí, he obert la llum. Amb els ulls mig clucats i com si d´una aparició apostòlica es tractara he pogut vore que el que realment anava planejant i fent un soroll estrany per la meua habitació era una rata-penada. Aquestos animals són ceguets i la veritat és que feia llastima vore com es xocava contra les parets la pobreta. Així que, destorbant-lo durant 3 o 4 minuts amb un barret de palla (de cerol per a més inri) he aconseguit que se n´isquera i que se n´aniguera (oh sorpresa!) amb la parella que rodava per fora. Per a mí que han olorat cert perfum de valencianisme però s´han emportat una forta olor a merda de com estava "d´ascagarritat". "pa cagar-se i no tocar-se". Els he sentit volar per fora durant uns minuts més, això sí, amb la persiana baixada. Després, un poc afectat pel sobresalt he aconseguit amb gran esforç tornar a dormir-me.

Pregunta als supersticiosos...Com m´he de prendre aquesta aparició, com a símptoma de bona sort o com a senyal de prevenció o protecció davant d´algún esdeveniment que pot ocórrer-me? Ja em direu...

Bé. Una anècdota més que donat el poc temps per a escriure i la poca inspiració, ajuda a plenar el blog.

Salutacions a tots

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, està clar que s'ha ensumat que a aquell lloc hi havia cert sentiment valencianista. El que em preocupa és el sentit que pogués tenir que l'animalet estigués cec. Si s'acostessin eleccions et diria que això és un símbol de que el PP sortiria guanyador, però no és el cas. Després d'aquesta brometa dir-te que m'agradat conèixer el significat de "lo rat-penat".

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Per cert, no volia dir que l'animalet estigués cec, sinó que es copegés contra l'armari. Ja sabem que tots estan cecs (no parlo dels del PP, que també, sinó dels animalets).

Vent d Cabylia ha dit...

Hola, parle de memòria, però segons l'article del pare benisser Andrés Ivars, que ha estat l'únic que ha dit alguna cosa de trellat sobre això (en 1923), la llegenda del rat penat i Jaume I apareix per primera vegada en 1588 en una història del cronista aragonés Jerónimo de Blancas, segons el qual un rat penat va sobrevolar la tenda de Jaume I com a auguri de victòria en la lluita contra els musulmans.

D'altra banda, però, els reis de la Corona d'Aragó empraven el "drac alat" com a símbol des de Pere el Cerimoniós (1336-1386), en relació amb la idea apocalíptica medieval d'un monarca universal que es figurava en l'últim cap del drac del llibre de l'Apocalipsi. A partir del segle XV la gent interpretà este "drac alat" com un "rat penat" i des del segle XVI el rat penat comença a aparéixer en molta de la simbologia institucional, identificat amb la monarquia privativa de la Corona d'Aragó (escut de València o de Barcelona). I així fins als nostres dies, quan s'ha consolidat com a símbol valencià (Barcelona el va llevar contemporàniament de l'escut, per exemple).

Agostí Tiralí ha dit...

Hola Alberto, un plaer rebre´t per ací altra volta. Esperem que s´acomplisquen els teus vaticinis, perquè l´any que ve hi ha eleccions...europees, però eleccions.

Hola Vicent, moltíssimes gràcies per la il.lustració. No tenia ni idea i de segur que molta gent tampoc. Tot un honor el fet que un historiador s´acoste per ací. Ah! Que et vaja molt bé per Firenze!

Salutacions

Anònim ha dit...

xd jo l'esglai l'he tingut al llegir el títol

però ara llegint a Vicent ja no vull rats penats, sinó dracs alats

Sole ha dit...

En realitat, com diu Bunburry, crec que no estan cecs del tot, encara que també és cert que s'orienten més pel sentit de l'oída que per la vista.

Una vegada, en València, també se'ns va colar un rat-penat en el comedor. El vam espantar amb una granera, i ens pensàvem que havia ixit de casa. Però uns dies després vam sentir uns roidets davall l'aparador...I resulta que encara estava el pobret ahí davall, cagat damunt (i supose que mort de fam).

No sé què pot significar que se't cole un rat-penat a casa...Si a Jaume Primer li va portar sort, potser a tu també te'n porte, encara que supose que tu ara mateix no tens pensat invadir els moros ni res...jejej

Au!

Anònim ha dit...

la veritat es que fa anys cuan era menut recorde que conforme s´anava fent de nit eren molts els rats penats que volaven vinga pegar voltes i malauradament cada cop son menys o cap els que els veuen ara, jo no se si serà simptoma de que el valencianisme està en hores baixes per estes terres, però no deixa de ser curiós... en fí, sols espere que el meu fill puga vore rats penats volant i rodant... en llibertat!

Xavi ha dit...

El fet de que a les ciutats cada volta vejam menys rats-penats es per la cantitat de ones de ràdio que tenim voltant-mos, que si emisores de la policia, ambulancia, taxis, radio aficionats, radio convencional... tambe influeis la señal UHF en menys escala.

Totes estes senyals son ultra sons, la seua freqüència es mes elevada que la que podem escoltar les persones (20Hz-20KHz), es va fer aixina per a que no ens molestaren els sons de les senyals, pero resulta que les rates-penades tenen mes marge de oïda i si poden escoltares, lo qual provoca que es desorienten i no puguen distinguir els ultra sons imites per ells als creats per nosatres. Provocant que no puguen intuir els obstaculs que tenen per devant.

Expilació científica jaja.

Anònim ha dit...

a mi se'm va clavar un rat-penat enmig del convit del meu casament. espere que això també siga signe de bona sort.

NaNDo ha dit...

A veure si els auguris es refereixen a la xica del teu somni... jeje.

En cas d'haver fets supersticiosos, espere que els auguris siguen bons.

Pel que fa a la ceguera de les rates penades, sé que emiteixen unes ones que al retorn de les mateixes poden captar les seues preses (son com Daredevil, xDD).

Anònim ha dit...

Molt bon article i molt bon bloc! L'he descobert gràcies al teu amic Joseca. A vore si apareixes pel Racó un dia que ja portes quasi 4 mesos sense passar per allí, ja no te'n recordes de nosaltres o què, xd? Salutacions!

Anònim ha dit...

molt interessant el que diu Xavi també, està bé saber eixes coses. ara els muricecs me donen pena i tot com urbanita.