dijous, 11 de desembre del 2008

Barcelona...

En els últims anys, he tingut la fortuna d´aprofitar com toca, el pont de la prostitució i de la putíssima, que alguns diuen en to de verba (cal avisar, que el nacionalisme espanyol, últimament mossega i té els nervis a flor de pell). Si en 2006 va ser Praga, 2007 va ser el torn per a Londres. A tots dos llocs, feia un fred que raïa, no cal dir-ho, però vaig gaudir com un xiquet d´altres cultures (xè, si jo pensava que el nacionalisme es curava viatjant! L´ espanyol almenys, no ho crec. Què coses...) així com van ser uns dies que diuen per a desconnectar i estar amb els pares.

Enguany, i sense tanta gelor, me n´he anat a soles a un lloc més proper per a nosaltres, els valencians (invocant una mica al meu admirat, que no divinitzat, Joan Fuster). La capital del Principat, ha estat la meua destinació. Barcelona, la ciutat Comtal. Barna o BCN, per als neourbanites. Havia estat dues voltes. Bé, ara crec que tres. Una volta quan era menut i que em vaig posar prou malaltós, una altra que tornat de Terrassa vam visitar una oficina, i altra on vam anar a vore jugar al meu Athletic de Bilbao, que per cert va guanyar 1 – 2 amb gol de Santi Ezquerro (que després al Barça es va arrear la vida d´ un corregidor. Tot s´ha de dir). Aquesta volta, volíem haver anat a vore el Barça – València, però trobe que vam fer bé de no anar-hi. Per a recordar, la tana que ens van espolsar a nosaltres, els valencians (torna-li la trompa al xic).

La qüestió és que havia d´haver anat a tocar amb Gatxull a un concurs de les JEROCK que es celebrava el 5 de desembre, i que crec que és on el diputat Tardà va cridar allò de “Mori el Borbó, visca la República!” (quina, per cert?). Aneu amb cura, amics, quan crideu allò que cantava Al Tall de “li tallarem la cua, a Felip de Borbó!” (càntic indefugible per a tot valencianista com toca, xè), que de reivindicatiu a terrorista hi ha poc menys d´ un pas. No vam anar, perquè creiem que les JERC no ens van posar les millors condicions per a anar-hi. Quina discussió al Racó Català per cert! Tot semioblidat.

Malgrat, la frustració de no poder anar, em va fer molta goleta, visitar Barcelona, a més de que allà, a una bonica residència, hi tinc a la Glòria, una gran amiga de tota la vida que s´ha portat molt bé amb mi estos dies. També he conegut a Mercè, Maria, etc. Molt bona gent i més xafardera encara, com jo , vaja. I més que m´ agradaria anar, però que tarde quasi 5 hores l´ Euromed d´ Alacant a Barcelona és una poca vergonya. Senyors! Quants anys portem reivindicant i apostant pel corredor mediterrani que els successius governs de socialistos i populistos ens han negat o han ignorat amb segura premeditació? Ja està bé de tant model radial sobre Madrid home! En fins, una quimera...Però bé, em va servir almenys per a llegir-me, gairebé, la darrera novel.la d´Enric Valor, Enllà de l´Horitzó. Com sempre, insuperable...

M´ha encantat esguardar de prop el Tibidabo, passejar pel Passeig de Gràcia, admirar la Pedrera i la Casa Batlló, arribar a la Plaça Catalunya, observar L´ajuntament i el Palau de la Generalitat, baixar per les rambles, vore un port que denotava un volum comercial enorme, llambregar amb curiositat i deteniment els Mercats de Santa Llúcia i Sant Antoni, així com la visita frustrada a la Sagrada Família, o “Sagrados Andamios” (8 euros per vore sacs d´algeps, tones de ferralla i pols és una broma de mal gust), o bé el plaer de comprovar l´alt grau de normalització lingüística de la nostra llengua. De tota manera, a qui em torne a dir que el castellà està estigmatitzat, mal vist o en perill li espolse una mullà que se´n recorda de mi tota la vida. No hem de deixar-nos enganyar per mitjans de comunicació totalment manipuladors de la realitat i tendenciosos. La realitat (prou superficial, és cert) que vaig descobrir no és com la pinten, dissortadament per a alguns.

La veritat és que ú, es queda sempre amb ganes de més. Per això tornaré. Ho pensava quan des del seient del tren, veia allunyar-se Barcelona a les darreres hores del capvespre. No sé quan, però tornaré.

Salut i Barcelona!


P.D. Albert, la primera foto és la frontera de la Casa Batlló, la segona una foto a la Plaça Catalunya amb la meua amiga Glòria, la tercera isc jo a la porta del Palau de la Generalitat (amb ulls tancats, es veu que era un moment molt especial) i l´escut amb la senyera per damunt de mí. La quarta isc jo al costat d´una paraeta on venien material independentista no sols català, sinó també basc (quina basquitis tenen alguns, xè!). Isc amb un somriure de burleta i emprenyadoret... No vaig poder evitar la temptació.

Salut company!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Agus m'alegre de que ho hages passat tan be...a vore quan t'animes i tones x aci!!! bss!!

Agostí Tiralí ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ara si k soc la meme jajja q aki tan anoniim!! jaja pos res quan vulguis torna k les portes estan obertess!! jiji
ja veig k vas gaudir dl turisme, xo n mextranya amb una peazo anfitriona cm la gloria!!!
un petooo

Anònim ha dit...

Ja podries haver avisat que venies, aunque per eixes dates jo estava a Onil...

Albert Miret Ballester ha dit...

Gràcies Agostinet per les descripcions. M'alegre que t'haja agradat la capital del meu altre país.
A vore si prompte puc anar cap allà molt prompte.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sole ha dit...

que xuuuula Barcelooooona..m'encanta..

Anònim ha dit...

Bona tarda Agostí!! Ara entenc perquè quan ahir a l'entrada del concert de la S.M. l'illa de Benidorm jo et vaig preguntar per Barcelona, tú em vas dir si havia llegit el Blog. Jo realment em referia al concert de Gatxull, perquè no sabia que no hi havieu anat. De totes formes m'alegre que hages gaudit d'una ciutat com Barcelona (la qual a mi personalment m'encanta) i que hages comprovat "in situ" com els tòpics espanyolistes no tenen cap fonament (Jo estic fart de desmentir-los i que ningú em crega).
També espere que gaudires del nostre concert i que el vostre vos isca de categoria (Jo no podré anar perquè eixos dies estaré a Beneixama, però ja m'agradaria)
Salut i bona música

Agostí Tiralí ha dit...

Glòria i Meme: un plaer haver estat estos dies amb vosaltres i tota eixa hospitalitat que m´heu donat. Tornaré!

Maite, no me´n vaig recordar de dir-te-ho. De tota manera, encara que no hagueres estat, t´haguera preguntat per llocs bonics, que tu segurament conegues. A vore si ens veiem en Nadal a Onil!

Pacorro! Vaja quina sorpresa m´he emportat al vore que m´has comentat. Açò per al blog, ja és qualitat! La veritat és que em va agradar molt, tant Barcelona com el concert de l´Illa. Fou una passada, sobretot pel repertori tant bo (a mi és que m´encanta) no exempt de dificultat, i per la interpretació consegüent. Les nadalenques del final també van estar molt gracioses. El nostre no sé com eixirà. Ho farem com puguem, que ja és prou.

Salutacions!!

Bon Dia Comunicacio SL ha dit...

Entrevista a Morera disponible en youtube sbre el congres:
http://www.youtube.com/watch?v=XvIX-3N3R9E

Anònim ha dit...

Mare mevaa! que textos més llargs tens últimament, hauré de reincorporar-me com a seguidora del bloc i llegirmo!

Antzoki ha dit...

Molt bones músic!

Barcelona és una de les meues ciutats mundials favorites, per molt per a turistes que la vullguen fer.

Salut! Pixorro volaooor!