dissabte, 24 de gener del 2009

Em crema l´ànima...

...Ara mateix, visc en directe i guaite des de la meua finestra, com a mer espectador de la desgràcia, un Puig Campana en flames. De dalt a baix. Malgrat que ha minvat prou, també s´estén també pel Ponoig. No sé realment que puc escriure. Estic completament abatut. En estos moments em sent molt impotent. Sembla que l´incendi estiga controlat, apreciació gens fiable amb aquest fortíssim i càlid vent de ponent que ha sigut protagonista de nord a sud del nostre País. I incomprensiblement, no puc deixar d´admirar-me i de bonegar-me a mi mateix, per eixa antitesi que sura pel meu cos, per eixa contradicció interna de vore com de bonica i sensacionalment màgica es troba ara mateix la nostra volguda muntanya.

Per als que som de la Marina Baixa, el Puig Campana no és una muntanya qualsevol. Es tracta d´un punt de referència simbòlic, imponent, al que tots tenim una activa o passiva, però certa estima. Fa uns mesos, vaig escriure sobre les sensacions que em produïa el fet d´alçar-me cada matí, apujar la persiana i trobarme-lo. També fa poc vaig relatar, com de feixuga i plaentera va ser aquella ascensió als 1410 metres que té el seu cim. Quan alguna volta he expressat la paraula" nacionalista" (que no és la que més m´agrada, però bé) per a definir-me, no ho feia tan sols des de la perspectiva política o més o menys abstracta, subjectiva i sentimental que envolta aquesta qüestió. També ho entenc, des d´una vessant material, d´estima per la meua terra en concret, pels paratges, rius i muntanyes que donen aquesta fesonomia tant particular al nostre País; estima que es veu reforçada per les constants agressions urbanístiques i paisatgístiques que hem vingut patint durant tants anys, i per la certa vulnerabilitat dels nostres espais naturals a fenòmens com aquest...Com si experimentares la sensació de que injustament et furten una cosa que et pertany, que és inherent a tu...

Aquest matí, després de prohibir a la meua iaia eixir al carrer i de vore com l´aire havia tombat un petit camió en una revolta de baix de ma casa, he vist allà al fons, darrere de la Serra Cortina una columna de fum, que m´ha fet encendre totes les alarmes. Ja per la vesprada, la vista des de Benidorm o l´Alfàs del Pi era certament esglaiadora. Per a tremolar. No sé a quantes persones han arribat a desallotjar a la Nucia. I el pitjor de tot, no sé exactament com lluirà demà la imatge del nostre Puig Campana, com tots els dies quan alce la persiana. No vull mirar. Em fa molta malícia. Em crema l´ànima. Ja em va ocórrer, quan descendint per la cara nord, un extens bosc de pins s´havia convertit des de feia dos anys en una imatge tant tètrica i empobrida. Fou una visió tant trista, que a banda del nuc a la gola, vaig haver d´afanyar-me a eixir d´allà. Així, últimament era freqüent sentir el comentari de com de verda estava la muntanya. Han sigut dos anys plujosos, i la terra ho agraix. Se n´ha anat tot en orris en un moment...Quin disgust. Quina desgràcia. No puc parar de plànyer-me. Significa una pèrdua tant gran...Fins a quan tornarem a gaudir del mateix paisatge? Faran l´efecte d´erosió, les pluges torrencials que sovintegen aquestes contrades? Tindré el suficient valor de tornar a pujar? Estic mirant pels prismàtics...mare, quines flamerades! Per a posar-se a plorar...

Adéu Puig Campana. Fins prompte.

16 comentaris:

Jsk ha dit...

Es molt trist i a la vegada espectacular. Jo sincerament trobe que si que es una gran perdua. Ens veiem agus

Anònim ha dit...

És terrible, pica, toca i tomba el cor. Volem, sempre volem la nostra benvolguda Puig Campana.

Un abraç, un dolor compartit per a tots els valencians, per als que mamem i amem la Marina Baixa.

Gallart

Anònim ha dit...

Quina impressió, són les primeres imatges que he vist en aixecar-me.
Buffff..
Roger
PEL PAISATGE
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Anònim ha dit...

Per cert, em dones permis per reproduir una de les imatges al blog?
Roger

Anna ha dit...

Hola Ag, quan t'he llegit a Val.com el cor m'ha fet un tomb i m'he afanyat a visitar-te el blog per llegir-ho ací. M'he quedat sense paraules i alhora pensant el que tots hem pogut pensar només llegir les dues primeres línies del teu post. És terrible! Quin horror! Quin esperpent! Quina desgràcia!
Et facilite el meu telèfon al facebook en un correu i em mantens imformada si s'esdevé alguna cosa important, D'acord?
Moltíssimes gràcies, un bes.

Toni Pont ha dit...

Con a nadiu de la Marina Baixa, m'estime molt el Puig Campana. De xucotet, allà d'alt, a Tàrbena, des de les escoles, molt miraven. Forma part dels records de la meva infantesa, juntament amb la Xortà, Bernia, Aitana, Ponig, etc.
És com si quelcom dins meu cos es cremara. Déu meu, quin dolor!!!

Anònim ha dit...

Ha sigut terrible.
Des del nostre poble, Sella,al principi no el podíem veure bé perquè es cremava just l'altra cara del Puig, però cap a les 8 les flames ja havien arribat al som i s'apreciava perfectament la desgràcia.
Un fet que ha commogut tot el poble, i supose que a tots els habitants de la Marina.
El nostre Puig...

Anònim ha dit...

quina putà. Quan el vaig vore ahir per la finestra, tot encés, se'm va posar el cor a cent, no podia fer res, quina impotencia! Este matí es veu negre

garrotipadur ha dit...

Ànim gent i a vore si encara salven el poc queda....

Per la cara nord cremada de farà 4 anysi ara per la cara de Polop pareix que tot també.......

Reforestació ja per part d'Iberdrola.......volem la serra com estava o millor perquè de pas deurien reforestar la cara nord que abans esmentava

Anònim ha dit...

Per a tots els que estimem la nostra terra, cada incendi, cada macrourbanització, cada destrossa del nostre litoral i cada agressió al nostre país ens colpeix especiàlment.

Ara ha sigut el Puig Campana, demà ja vorem....

Maleïts tots aquells qui pensen que tot es paga i es compra amb diners.

Un abraç per a tots els companys de la marina baixa que patiu encara més directament la crema del Puig Campana i els seus voltants.

Xavi Tro

Anònim ha dit...

Una desgràcia molt gran, molts ànims per a tots, especialment per a la gent que hi viu per la zona i en concret per a tu Agostí. Hui quan he passat per un carrer del meu barri que porta el nom d'esta muntanya no he pogut evitar sentir un calfred per l'esquena.

Salut i ànims.

Ángel Luis ha dit...

Sense cap dubte ha sigut una desgracia per a tots nosaltres, en un dia molta gent s'ha vist perjudicada per aquest incident, no només d'ànima com al meu cas, sino també han perdut les seues cases alguns d'ells.

Esperem que dins de poc totes eixes persones recuperen el que han perdut i el puig campana torne a ser com era avanç.

Pedro ha dit...

Amic Agostí, ha segut emocionant llegir-te. Jo també estime la mes bonica muntanya del pais.

No hem de parlar del nostre Puig Campana en passat, hem de parlar en futur. Ara hem de treballar per a que torne a ser com abans o millor. No tinc cap dupte de que ho aconsseguirem.

Marisabel dimissió ja! ha dit...

Quina llàstima la veritat.
Hola! Ens ha agradat molt el teu blog. Des d’Antella(Ribera Alta), tenim un espai des d’on demanem la dimissió de la que és l’actual alcaldessa d’Antella. Si sovint podem trobar alcaldes, totalitaris, intolerants, maleducats… la nostra supera tot allò conegut fins al moment. Us demanem feu difussió del nostre BLOG, en la mesura de les vostres possibilitats. Gràcies.


www.antella.tk

Fran ha dit...

Hola bones agostí, soc fran d'Skatimat. Realment una pena el del puig campana. Jo desgraciadament vaig pasar pel costat i ho vaig veure molt de prop.
Una gran pèrdua sens dubte.

Agostí he fet un blog, m'agradaria que et passares per allí i deixares caure la teua sabiduría sobre les meues lletres, dèbils comparades amb les teues. I si no es molta molestia m'agregares als blocs amics, jo ho faré. Adeu

http://cosesquedir.blogspot.com

una salutació desde Altea.

Comtessa d´Angeville ha dit...

A molts se'ns crema l'ànima al vore eixes imatges. El Puig Campana també significa (va significar) molt per a mi...