dilluns, 2 de febrer del 2009

Abraçades debades...

...La veritat és que hui dilluns, per la vesprada, no tinc res a fer. Adés estava tocant amb la trompeta uns estudis de G. Balay i transportant-los al mateix temps a una altra tonalitat. Sinó recorde mal, la lliçó estava en Sol M i la estava transportant a Mib M, o siga, una tercera major descendent. Bé, per no avorrir amb estos tecnicismes musicals, que semblen que són dits des de la perspectiva de voler lluir o dotorejar, normalment faig un descans de quinze minuts entre cada aspecte que vull desenvolupar, que sinó el llavi es carrega massa. Un fluixango que diuen alguns, ho sé...

Xè, al gra. Entre tocata i tocata, he eixit al saló on estava la meua iaia veient España Directo, un programa que de volta en quan resulta interessant per les situacions concretes i esdeveniments curiosos que transmeten. El que he vist hui durant 10 minuts, m´ha agradat i de pas m´ha donat la idea d´escriure al blog. Allà estaven al centre de Barcelona, unes quantes persones amb cartellets ben grans oferint (tanta oferta...açò de la crisi tindrà alguna cosa a veure, dic jo) abraçades debades per a tots aquells que passaven. La gent pareixia contenta per gaudir de forma activa i passiva una mínima porció d´estima. Jo crec que fins i tot des d´ajuntaments o comissions de festes o fins i tot a les empreses, s´haurien de promoure activitats d´aquestes, originals i de tant bon rotllet. Una bona manera d´establir relacions entre la gent, totalment gratuïta i altament gratificant...També a l´esglèsia, per tot això d´amor al proïsme. No sé. Probablement quedaria massa porno...

Seria mentida dir-vos que no he tingut goleta. Aprofitant que estava la meua iaia, i que la vull moltíssim, li he demanat una abraçada. No cal dir que la situació ha sigut molt entranyable i que a més ha anat acompanyada de quatre o cinc besades d´estes rapidetes. Tanmateix, físicament i en directe, sóc un poc vergonyós i tal volta introvertit, per la qual cosa se´m fa difícil donar i alhora rebre. No m´apanya. Si fóra per mi, em passaria tot el dia estrenyent cossos (amb roba...i tal volta sense) i omplint galtes a besades. Tinc estima acumulada a cabassos. Però al mateix temps em sent orfe d´aquestes xicotetes manifestacions i dosis sentimentals envers la meua persona. I què voleu que vos diga? Sona estrany, però de vegades ú preferix més una forta i sentida abraçada (i gratuïta per descomptat) que dos hores seguides pegant cuets, bambant, fregant, punxant, cardant o com vos agrade dir-ho (qualsevol dia faré un post dedicat a la quantitat de sinònims i acepcions en la nostra llengua que té l´acte de consumar).

Voleu que vos abrace? Qui m´abraça?

Salut i moltes abraçades

19 comentaris:

Sole ha dit...

jo en tabarca, on vaig passar dos mesos un poc falta d'amor, un dia estava farta i em vaig penjar un cartell al coll que posava: "necesito amor, quiero abrazos".

I va funcionar...Xics, xiques...Es veu que feia cara de llàstima, o és que la gent també anava falta de carinyet...Però mira, eixe dia vaig plenar un poc les reserves d'estima. jejej..

Besets. I una abraçada

Albert Miret Ballester ha dit...

Jo tambè sòc prou introvertit alhora de donar besos i abraçades però sí ès cert que ès molt gratificant i et fa sentir molt millor.
Respecte a la iniciativa d'actes com estos no seria mala idea en els temps que corren.
Una fortíssima abraçada des d'Onda.

Anònim ha dit...

Hola Agustin, muy simpatico tu post, y con mucha razón, que no se entere mucha gente, si no cuando vayas por la banda todo el mundo empezará a abrazarte y darte besos.
jeje. Y la verdad te lo mereces por ser como eres.
Una fortíssima agraÇada

Anònim ha dit...

Hola Agustin, muy simpatico tu post, y con mucha razón, que no se entere mucha gente, si no cuando vayas por la banda todo el mundo empezará a abrazarte y darte besos.
jeje. Y la verdad te lo mereces por ser como eres.
Una fortíssima agraÇada

Ángel Luis ha dit...

ohhh yeah! amic agostí et deixare un video que de segur t'agradarà ^^, es titula FREE HUGS

http://es.youtube.com/watch?v=vr3x_RRJdd4

Un free hug mestre!

Eco Taronja ha dit...

Xè, una abraçada ben forta Agostí, esta és cibernètica però també és debades

Anònim ha dit...

Xè, Gostí! una sentida i HETEROSEXUAL abraçada :D

Coincidisc amb tu en que moltes voltes una bona abraçada en el moment adequat és millor que una sessió de porno duro (ojo! que això mai està de més eh.. :D)

Tio, tu que eres de Benidorm... fes-te un cartell d'eixos de ABRAÇADES DE BADES i que els auelets i aueletes t'ompliguen d'estima i et pugen també l'autoestima. Jo ara estic dirigint un cor de jubilats i les aueletes són de lo més carinyós. Així fa gust treballar!

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies a tots per les abraçades...Les heterosexuals també, però sempre deixant que còrrega un poc l´aire... A vore si quan em veieu ho compliu bandidos!

Jordi Let ha dit...

Claro que ho compliré!!! Només et veja al conservatori m'aproparé i t'abraçaré... Això si, no arrimes molt la "sebolleta" XDD

Xavi ha dit...

Xe, jo també es regale un altra abraçada, o les que siguen necessaris.

JUR JUR falten 10 minutets per a eixir de la feina!

Adeuuu!!!.

Fran ha dit...

Eiii agostí, una abraçada des d'Altea. Si et veig pel carrer no dubtes que t'en fotré una de ben forta. Estic encisat amb aquest blog!, enhorabona pel treball ben fet.
Una abraçada virtual.
Au cacau

Anònim ha dit...

Jo t´abraçeeee!!!! Que ara que he tornat a Valencia estic moooolt sola....i necesite abraços!!! Besets cosinet! Ens veiem!!!
QUILIS,,,

Agostí Tiralí ha dit...

Xe, fins ara tant sols Jsk, Jordi i la meua amiga Clara de Castalla han complit l´abraçada... Poca gent, encara...

Salut!

Anònim ha dit...

La veritat és que a ningú li ve mal que l'abracen de tant en tant, però com bé dius, moltes vegades ens fa falta el carinyo de la gent, i per vergonya no el demanem.
Recorde el dissabte passat, que Àngel estava molt emotiu i els abraços ixien d'ell amb una facilitat extrema. Ens queixàvem: xe!el xiquet!que pesat...
Però pensat-ho bé, s'agraix, i enlloc de rebutjar aquest gest afectiu hauríem de seguir l'exemple i fer moltes abraçades nosaltres també.

Saps que la meua també la tens

Agostí Tiralí ha dit...

Aleshores, m´abraçaràs quan em veges?JAJA. Bo sempre s´ha de tenir el compte també, el context i les circumstàncies...

Salut

Antzoki ha dit...

ja ha tornat ! ;)
http://eldivendres.blogspot.com

Pedro ha dit...

Amic Agostí, ha estat un plaer llegir-te, com sempre. Quan vullgues agafem uns cartells: "abraçades debades, abrazos gratis, hugs free" i ens anem a la palmera o a qualsevol lloc del poble. Jo m'atrevisc.

Anònim ha dit...

Jo sóc una mica lluny, però si vols t'envio una abraçada virtual. Almenys ara es pot fer això, abans seria impossible.

Un salutació!

miquel ha dit...

eres el meu millor descobriment dels ultims anys. gracies per deixarte estimar.... pero no faltes als assatjos... jajaja