dimarts, 16 de febrer del 2010

Casori

Ho pensava mentre li acaronava els abundants cabells, li descordava la camisa i la besava amb la inexperiència pròpia d´un pubertari d´edat incerta, que prompte deixaria de ser-ho. Aquella nit era una excepció. L´especialitat d´aquella ocasió residia en això, en la seguretat de saber que es tractava de la primera i l´última. Ell ho intuïa des que en un moment de la festa, ella li féu un senyal, indicant-li la porta que donava al carrer. Convençut del temps limitat, s´afanyava desmanyotat a gaudir-la, a retindre-la per recordar-la, a intentar sorpendre-la, com si les paraules condicionades d´avís i termini que ella li havia pronunciat moments abans, pugueren ensorrar-se en un no res.

No podia ser. Allò no tenia solució de continuïtat. Ell que s´havia empenyat en vore-la com a la seua particular Pauleta conquerida per l´Aleix, dos personatges amb els quals havia fruït mesos abans durant una de les seues recents lectures. Fou al cap i a la fi, un dels seus primers desencissos en un afer tan bonic i refill de puta com pot arribar a ser l´amor. L´edat manifestament superior, ho impedia tot. Fins i tot li feia vergonya calcular la diferència. Maldava per l´obsessió malaltissa que li provocaven les dones molt més majors que ell. Un afecte que barrejava la luxúria, la morbositat, i la sensació de sentir-se cuidat.

A trenc d´alba ella va marxar, vestint-se sense fer soroll, sense acomiadar-se. Ell però, la va escoltar amb la resignació de tot segon home que veu com l´amant retorna a la normalitat i trenca sense cap regomell amb l´excepció. Així es va quedar, tot el matí, despert amb els ulls clucs. La frustració tan sols li va durar uns dies, el temps necessari per a que altra dona cobrirà la vacant que ella havia deixat lliure. En van passar moltes més, amb major o menor afecte, provisionalment, però al remat amb la mateixa dissort. Totes aquestes experiències el van reafermar en el seu escepticisme, i poc a poc li van confirmar aquella cruel sentència d´un bon amic que definia l´amor com un quadre que tan sols es pinta amb el pixorro.

Fa poc, va tornar a saber d´ella. Es casava enguany amb un bon home. Havia canviat molt, però seguia sent la mateixa. Ja no l´estimava, però la seguia volent. Amb els ulls tristos i les faccions influenciades pel record i el constant desert que travessava, li va desitjar sort.

7 comentaris:

Morning Star ha dit...

El seu sentit tindrà, jo no ho sé.

El cas és que m'ha encantat.

amparo ha dit...

Agostí, quina història d'amor tan desgarradora, i pel que veig la diferència d'edat ha estat la causant d'eixa infelicitat.

Llàstima que els amant d'eixa història no s'hagen atrevit a traspassar la barrera mental dels convencionalismes imperants, d'haver-ho fet, de segur que el final de la història hagues segut un altre més feliç.

miquel ha dit...

xe tio !!! de que parles? a tu ja comença a faltarte una pixera!!! esta molt be l'historieta pero.... lo millor lo del quadre!jaja

Josep V. ha dit...

Jo també m'he llegit "L'ambició d'Aleix", i senzillament és una novel·la sublim, com aquesta entrada...

Laia ha dit...

Durant tota la lectura de l'entrada dubtava si ho havies escrit tu o era copiat d'algun llibre; no perquè dubte de les teues capacitats, sinó perquè està genial. M'ha alegrat comprovar que és de collita pròpia.

Molt bonic.

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE
AGOSTÍ TIRALÍ

ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CABALLO, LA CONQUISTA DE AMERICA CRISOL Y EL DE CREPUSCULO.

José
ramón...

Anònim ha dit...

En el meu cas, la meua dignitat ha arribat fins a un punt des de fa ja tant de temps que no em preocupa gens si dec reconèixer que tinc un buït al meu costat: si te que vindre... que vinga, i si no... asoles ja en tinc prou jajaja XDD

Saluts de Toret, i no d'eixes d'anar al gym mestre, què en Abril em toca a mí fer salut.