dimecres, 15 de setembre del 2010

Fins prompte

Sí, ja ha arribat el dia. Hui me´n vaig. A unes hores de marxar, tot és incertesa. El vol ix de l´Altet a les 20 hores i encara tinc mil coses per a fer entre papers, roba, trastos, documentació...Entre crits nerviosos de ma mare, que veu com m´encare a l´ordinador malgrat no estar tot apunt, m´he posat a escriure ràpida i desordenadament, un post de comiat. M´haguera agradat una altra cosa, però no m´importa el resultat, sincerament.

No sé massa de Southampton, ciutat portuària al sud d´Anglaterra. Però allà vaig amb la intenció d´acabar la meua llicenciatura de Dret i tornar amb l´anglés molt més fluid. L´Erasmus finalitza a finals de juny de l´any que ve i m´he de traure l´assignatura impossible de Dret Mercantil I i tres més de lliure elecció que he triat per a completar l´expedient. Comprenc la riseta que se´ls fa a tots quan els ho conte. Viuré, però des de Southampton estant, provaré de fer altres activitats. No sóc tan gos, cabrons.

Quan em parlaven de l´Erasmus, ho veia molt llunyà i alié a les meues pretensions. Estic tan enamorat de la meua Terra, que se´m feia del tot impossible plantejar-me una "excedència". Fa quasi un any, allà per l´octubre, tot va ser un cúmul de circumstàncies negatives. Desfetes sentimentals, irresponsabilitats imperdonables, dubtes i preguntes existencials sobre el futur, desànim etc. Em vaig saturar de tot i de tots. Vaig sentir la necessitat de trobar a faltar tot açò, de provar altra experiència. Sabent que quedaven dos dies per a inscriure´s en aquest programa de mobilitat, em vaig fer avant per si finalment em decidia. Després de molts tràmits, papers i burocràcia de merda, vaig aconseguir que em donaren una plaça a la Solent University de Southampton (Perdoneu-me, però no em direu que açò a un currículum no queda que et cagues. XD) contra pronòstic, perquè no tenia el requisit lingüístic suficient ja que enguany se´ls va ocórrer demanar un nivell altíssim. Coses dels guiris.

He tingut molts mesos per a fer-me a la idea. He visitat molts amics, llocs i indrets estimats com si fóra l´última volta que els veia. Enyore molt, jo. Tranquil fins fa pocs dies, hui estic molt nerviós. Tal volta li done massa transcendència. Els darrers dies han sigut estranys, intensos i especials. A voltes pareixia que no me n´anava. He redescobert això de plorar. No m´imaginava tanta estima, atenció i bons desitjos. M´ha superat en ocasions. Probablement els comiats hagen sigut freds, senzills i ràpids. Em costa molt dir adéu sense posar-me tendre. Ho sent.

Me´n vaig amb dos maletes, una motxilla i una trompeta esperant aclarir-me de tot i gaudir. Marxe amb moltes contradiccions internes, sentiments contraposats, amb moltes ganes d´aprendre de l´experiència. Deixe moltes coses a mitges, conscientment. La Banda, Gatxull, la Rondalla, el politiqueo, etc. Altres s´acaben. Unes noves no han pogut començar. I em lamente. Però aprenent a ponderar, tal volta, els guanys superen les pèrdues. I tornaré.

Amb alguna llagrimeta, vos trobaré molt a faltar.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

XE, MACA, NO TE PREOCUPES Y ÉCHALE MORRO... ESPERO Q NOS VISITES PRONTO CONTÁNDONOS Q AQUELLO ES COJONUDO... 1ABRAZO. ASENCIONOESDIOS DIXIT.

Sole ha dit...

agostíiiiiiiiiiiiii!! jo ja et trobe a faltaaaaaar! i mira que no ens hem pogut acomiadar, però ja de pensar que ara mateix estàs a l'avió...jooooooo..!!!

Però res...disfruta a tope, que és una experiència que només es passa una vegada en la vida... Aprèn anglés i en tornar em dones classes. I no et preocupes, que per ací pel blog podràs seguir parlant valencià!!

Ale perla! a començar una nova etapa!

Molts besets, i molta sort!!

Àngels ha dit...

Segur que es genial !!!

Jaume (polop) ha dit...

aaaaah... que jovenets que sou tots,si hagueres tingut el 'handicap' que tinguérem els de la nostra edat, ara no et lamentaries de la necessitat de canviar una mica el món que t'envolta.
Si, si, parle com no podia ser d'una altra manera, de la 'puta mili'. Açò és el que n'has de pensar. Així doncs, que la tingues bona, que la gaudeixes, i que quan hi tornes, ho faces amb la convicció de ser un home nou, diferent, però amb les arrels o fonaments mes enfortits si cap. Una coseta, no deixes d'escriure, serà molt interessant llegir allò que se li passa pel cap a un homenet que està fora casa i que escriu com tu...

amparo ha dit...

Agostí,

Molta sort, que la tindràs, apren molt, però sobretot, "enjoy"

Anònim ha dit...

Pense que no es el primer cop que escric aço per aci, pero ja sabras que eres el millor descobriment ( per a mi) dels ultims anys. Per aixo estic un poc trist.. et trobare molt a faltar i tu segurament descansaras de tots els mals de cap que et done... que si busca musics.. que hui hi ha concert... aon estas? Anem a ixir!!
Ara que has marxat men adone de totes les coses que hem fet junts desde que ens coneguerem ara fa 2 anys. Ho hem passat de collons Agosti i tas guanyat a pols l meva estima i el meu respete eternament.
Esperant voret a l'Octubre i desitjante tota la sort que et mereixes m'acomiade.

Anònim ha dit...

Agus xoto! Segur molts ànims! I tranquil que la meua pipa i les meues boletes t'esperen per a quan vingues! Passau genial, disfruta, que jo també pense fer-ho... ARA ENS TOCA A NOSALTRES! Molts besets per a un dels xics més especials d'este món!! ^^
De Flowe, Flow, Fliw, Flinfo, Sinfonia, etc etc etc!