De bon
matí, quan els rajos de sol ja s'escolen pels forats de la persiana
i les primeres caderneres matineres comencen a xiular, resols
alçar-te amb l'aparent solemnitat que exigeix el moment. Totes
aquestes matinades són forçoses, i els badalls s'entremesclen
sovint amb les pinzellades del maquillatge. Però, aquest sacrifici
és una minúcia quan, despertant-te a poc a poc, arribes a pensar
tot el que ha passat, i tot el que ens espera: som capitans, i ens
queda un altre dia per gaudir-ho.
El camí
ha estat ben plaent. Han passat uns quants anys des d'aquell moment
prematur en què, amb la valentia semi-conscient que sol rodejar
aquestes decisions, vam pensar en ser capitans de la nostra comparsa.
Les successives festes anaven transcorrent, i nosaltres, que crèiem
que encara quedava molt, fantasiejàvem il·lusionats, creant-nos
castells, imaginant músiques i vestits, idealitzant els moments
destacats que s'esdevindrien en mig d'aquells dies de màgia i
germanor. Fins que un any abans, a poques hores de desfilar a la
volta de capitans, tot es va accelerar d'una manera frenètica. A
partir d'aquella presentació, van anar obrint-se pas uns mesos ben
intensos fins conduir-nos al somni que qualsevol fester colivenc ha
experimentat alguna vegada: representar la seua comparsa.
Finalment,
aquells quatre dies van transcórrer com havíem previst i desitjat:
entre nervis d'última hora, presses i carreres, compassos de 2/4,
trons de pólvora i bon oratge. Però sobretot, allò que més ens va
arribar al moll de l'ós és haver-nos sentit envoltats en tot
moment. Durant totes aquelles hores vam ser objecte constant de
nombroses mostres d'afecte i reconeixement que han deixat un gran
solatge en tots nosaltres, enfortint encara més la nostra amistat.
I
quan a la fi tot resta en pau, i per l'atmosfera colivenca ja no sura
cap pasdoble fester, i ni tan sols cap reminiscència de pólvora,
recapitulem el balanç d'uns quatre dies que han durat més d'un any.
Aleshores, amb tots aquestos records festers, només ens queda
abocar-nos als moments de festa compartida, a la memòria llagrimosa,
a la tendresa de pell de gallina, a l'acoloriment d'aquelles hores o
a la fixació de qualsevol insignificant detall que sortosament va
transcórrer durant l'exaltació col·lectiva d'aquells dies d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada