dimecres, 6 de juny del 2007

Exàmens

Amb l'espera lenta, l'ajornament habitual per a demà i la sensació de no haver fet un brot, arriben ja els exàmens de juny. Com a febrer i setembre -perquè l'any passat ja vaig anar a setembre- ens capfiquem de ple en uns dies de desordre, de sacrificar els plaers i d'abocar coneixements efímers que no em motiven en absolut. La vocació és un oxímoron jurídic indeterminat. Hi ha d'ell, com el meu amic Alfonso, que comença a estudiar per a juny el dia després d'acabar en febrer. Com el cas em sembla admirable i exemplificatiu, sempre m'autoimpose la rutina de passar els apunts a nét i fer les pràctiques a casa, com a símptoma d'aplicació. Assumint el fet de que sóc un tarambana sense remei, mai he mantingut l'hàbit més de dos dies.

El trimestre s'ha esfumat i els muntons de fulls doblegats amb tinta correguda i poc adreçada m'esperen. No em pose nerviós. Hi ha un xicotet ordre en mig del caos. Una xarxa de seguretat. Mai aprendré però. Ho parlàvem Norberto i jo un dia. Per molt que ens ho proposem sempre acabem d'estudiar amb en el temps apegat al cul, i a la tanda d'exàmens següents tornem a fer el mateix. Èpics són els repassos de la nit d'abans fins les 4 del matí, en l'autobús del matí, o durant els 10 segons abans de què t'amollen l'examen a la taula. L'amenaça contrarellotge és productiva i facilita la concentració, i els aprovats consegüents avalen el risc. Com que no estic en la possessió de cap capacitat intel·lectual desmesurada, confessaré que aprovar un examen a l'autobús és un pur objecte de l'atzar. Com que la pressa condix i els conceptes estan frescs, qualsevol pregunta relacionada es pot defensar amb quatre idees bàsiques adobades amb una bona dosi de retòrica barroca, reiterativa i innecessària. La solemnitat i els formalismes fan ballar a la classe jurista.

Amb tot, no recomane aquest exercici de malabars perquè, com tot en esta vida sempre acaba caient alguna bola. L'any passat, essent el meu primer any universitari i confiat en les meues possibilitats cabalístiques, em vaig tocar la rata sense contemplacions. I em van ensabonar. Juliol i setembre van ser els escenaris de quatre nous exàmens, estudiats a contracor en detriment de festes, temptatives de flirteig i visites a Onil.

De tota manera, cal reconéixer que, a pesar d'esdevindre en un context aclaparador, el període d'exàmens compta amb memòries gracioses i tenses dignes de ser escrites en aquest blog destarifat. Els confortadors insults a la pobra família del mestre, l'alliberament escatològic i hedonista que seguix a tota prova o aquelles frases que, d'altra banda, pareixen solucionar provisionalment el problema i injectar-nos una mica de consol. Quan s'entrega el darrer examen, s'engolix la primera cervesa i es dorm la primera migjornada, hom pensa que tot ha pagat la pena.


De vegades, malgrat els aprovats i totes aquestes experiències, crec que els meus pares no mereixen perdre tants diners.

6 comentaris:

Sole ha dit...

Bé, vaig a donar-te un poquet d'enveja, i dir-te que hi ha algú que té sort i no té examens! ue ué! És més, eixe algú ja fa dies que s'està tocant la flor a gust!jaja! I encara més, que s'està posant morena de predre el sol i no el flexo! jajaja!!

Però bé, no passa res...Ja arribaran els vostres dies...;-)

Sort!!

Anònim ha dit...

no crec que el exagerat eixe que dius comense a estudiar en febrer (que ho se de bona tinta...) aixo son mes les intencions.. tb es cert que ni han carreres i carreres...
Tb no hem crec que tragues tantes bones notes i digues que estudies dos dies abans (jo estic fentlo ara mateix a vore si hem va igual de be que a tu) xD
Bo agostinet, et deixe que tenim que preparar els examens i algun que altre disfras de torero.. que ahi vull voret el primer xD
Certa persona alcoiana ma dit que et prepares per a eixe dia i et dona tb recuerdos

Anònim ha dit...

Hola Agus!

Vaja! Aquesta és la primera vegada que escric al teu blog (i segur que no la última) :-D

El pijor dels examens no és l´exam en sí sinò el fet de tindre que preparar-te´l, els dies de clausura. El exam al cap i a la fi sols és un tràmit.

Au xicon! Que tingues molta sort, ho aprobes tot i a veure si ens fas una visita post-examens al xiri!

Pasqui *:D

Anònim ha dit...

Ey! putada d'examens... Gràcies pels apunts!! mai em d'oblidar que la uni a més a més de profesors capullos i examens de merda...son companys agradables, simpatics i amb bona conversa (també amb blogs guapos encara que no entri molt)
Au! SaluT i força al canut! al vi i a les noies!

Anònim ha dit...

si bueno, la veritat es q els examens estresen, pero bueno, una gayoleta i apanyat, pk si me la posse al muscle pareisc la sota de bastos, aleee, vinga, tiroriii tiroriii

Anònim ha dit...

Agostí!!!! En l'autobus s'aproven els examens, clar que si!je je, la veritat es que mai aprenem, perque d'una volta a l'altra sempre pasa el mateix....si pa estudiar un examen de 15 temes tenim 3 semanes, 1 hora abans de l'examen encara ens faltes 3 o 4... si esque... lo millor, aprovem pero raspaets, je je...
Molt bó el blog, a seguir en la lluita per cambiar este mon de desaprensius! enhorabona!!
platja...mmmm, je je