Contradiccions

Durant moltes nits d’hivern, al recer de dos llums tènues situats a sengles costats del llit, es trobava sotmés a l’encanteri -segons lògica popular- dels erms i improductius pensaments, de mil i una cabòries sense rendiment econòmic ni traducció utilitària, però amb un solatge clarament humanista, a la vegada que patidor.

No volia confessar que, allò que el desvetllava sovint i el feia cavil·lar amb excessiva subtilesa eren les profundes contradiccions d'aquell petit burgés que, conscient de ser-ho, relativitza tot allò que l’envolta mitjançant una dèbil carcassa de dignitat i autenticitat. Submergint-se valent, de vegades anònim, en les profunditats socials - on a priori, ni hauria d’estar, ni se l’hauria d’esperar- comprenia les magnituds, els drames i els neguits. Des d’un còmode benestar del qual no es creia mereixedor, perquè personalment no se l’havia guanyat. Amb la por no obstant, d’exercir una traïdoria que, de vegades, considerava injusta i irrespectuosa. Assetjat per un escamot de dubtes intransigents que l’espentaven, turmentaven i el frenaven simultàniament.

L’ombra allargada d’una vida pròpia, sense cap altra protecció que el seu cap i la seua iniciativa -tradicionalment rovellada- l’aconhortava i corprenia els seus desitjos més amagats, caritatius, samaritans i inabastables. Un futur utòpic, desagraït, sense condicionants principescos, on poguera esdevenir l’únic subjecte d’autodeterminació personal, del seu propi destí. On assolira la puresa i la coherència.

El mateix llibre realista, que sostenia obert a la pàgina 245 des de feia dues hores, es va tancar sense convicció, al mateix temps que els llums s’esmorteïen.

Com els impulsos sobtats. Com les contradiccions atàviques.