La nit de març ens ofrena
frescoreta,
La pausada vetla entre
llençols,
Els somnis novel·lescos
de colors,
L’equinocci de flors ens
espera.
Atorguem alegria al
recolliment,
Un comiat de mestrals i
tramuntanes,
L’adéu misteriós de les
brases,
La forta sentor de romer al
vent.
La primavera àcrata farà
estralls,
Ens aguaiten jorns
festívols,
Ja van formant-se castellets,
Els trons del vespre
ressonant.
Ballem versos, consciència, melodia,
Tenim somnis compartits
de primavera,
Complim els profunds desitjos
de migdia
El càlid roig de la
cirera.
Com mesurem la nostra
estima?
Es pot objectivar ben bé
el voler?
Les punxades i besos són
perennes,
L’amor de març, una dolça
veritat.
Mentre la nit de març
s’esmicola,
Fullegem records de
moriscos,
Descobrim malifetes de
bandolers,
Hereus d’una memòria
antiga, inherent.
Ballem versos, consciència, melodia,
Tenim somnis compartits
de primavera,
Complim els profunds desitjos
de migdia
El càlid roig de la
cirera.
1 comentari:
Sublim, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada