A la parella "Tot Terreny"

30 d’agost. Divendres. Va ser un dia especialment assenyalat. Segurament, un dels més emocionants de ma vida. Vaig tenir la sort de casar a la meua cosina Esther i a Dani, dues persones que m’estime. D’haver sigut testimoni d’un amor humil però exemplar. De donar continuïtat a una història que només ha fet que començar. I encara em tremolen les cames.

Per a l'ocasió vaig decidir dedicar-los un poema personal, a banda del discurs previ. Uns versos humils, tal vegada sense massa qualitat, ho reconec, però amb tota la sinceritat i estima que podien esperar de mi. Unes estrofes allunyades de la retòrica tradicional per tal que, una vegada llegides i acabades, es sentiren units i confirmats en el seu matrimoni. El millor premi, les abraçades que denotaven que els havia agradat i emocionat alhora. 

Espere que quan tornen d'eixe viatge de noces tan imprevisible com atractiu, el tornen a llegir. Una vegada més, vos desitge molta felicitat.

Qui dubtava dels somnis compartits?

Qui deia que no podien fer-se realitat?

Sou posseïdors d’un futur feliç,

Hereus d’un amor de veritat.

Ella, bonica, valenta i artista,

Ell, noble, entranyable i temperat,

L’orgull de les vostres famílies,

I quina glòria ens hem trobat!

Acaroneu-vos tots els dies

I tracteu-vos amb dignitat

Que no hi ha cosa més bonica

Que mantenir el cor arravatat.

Ofreneu glòries a Lennon,

I a totes les criatures que vindran,

Ensenyeu-los a estimar,

I que no se vos oblide parlar-los valencià.

Que la Serra vos vigile,

I que els amics vos guien,

Que tots estem segurs,

Que sou d'eixes persones que no canvien.

Evoqueu-vos en la solitud,

Enyoreu-vos en la distància,

I no deixeu passar l’essència,

D’enfortir sempre la vostra aliança.

I no aspireu a una altra cosa

Que a l’estima en plenitud,

A continuar aquest conte de fades,

I a viure’l amb salut.

Que com dèiem al principi

el dia és arribat,

Que ja està tot ben clar,

Qui ho haguera imaginat?

Alceuvos, mireu-vos i beseu-vos,

Que ja sou ben casats.